Lacetans
Els lacetans eren la tribu ibèrica que habitaven a la Catalunya central entre aproximadament el segle VIII aC fins a finals del segle I aC. Tenien per veïns els bergistans (al nord, Berga), els ausetans (a l'est, Osona), els ilergets (a l'oest, Lleida), i els laietans i cossetans (al sud, Barcelona i Tarragona)
El Bages era el nucli més important dels lacetans, amb extensions cap a ponent, part de l'Anoia, del Solsonès i potser de la Segarra. Juntament amb els ilergets i els ausetans van destacar per oposar-se al domini de la república de Roma i com a conseqüència foren sotmesos pel cònsol Cató el 195 aC.[1]
Van ser ciutats lacetanes importants Iesso (Guissona) i Sigarra (Prats de Rei). També eren lacetanes segons Ptolemeu: Iespus (Igualada), Ceresus (Santa Coloma de Queralt), Anabis (Tàrrega), Bacasis (Manresa), Telobis (Martorell), Ascerris (Segarra), Udura (Cardona), Lissa (una vila propera a Manresa), Setelsis (Solsona) i Cinna. Sigarra es deia en iber Sikarra
Existeix certa confusió entre lacetans i iacetans ja que algunes fonts antigues els van confondre.
Referències
Enllaços externs
- Els lacetans, Museu d'Arqueologia de Catalunya.
- Mapa detallat dels pobles d'Ibèria preromans (200aC)
- Joan B. López i Melcion, Referències a la Lacetània en els textos clàssics
- Rufino Fernández Redondo, Els lacetans. Interpretació a través de les fonts clàssiques, arqueològiques i numismàtiques. Estat de la qüestió