Lluís Marsans i Julià
Lluís Marsans i Julià (Barcelona, 1930) és un pintor d'art contemporani català. El seu treball més conegut és el d'una col·lecció que recrea el món de Marcel Proust en l'obra A la recerca del temps perdut. A partir de 1980 exposa regularment a la galeria Claude Bernard de París.[1]
Trajectoria professional
A conseqüència de la guerra civil espanyola va passar la seva infància a París, entre 1936-1940, quan torna a Barcelona.
El 1947 viatja a Mèxic i als Estats Units. A New York coneix a Salvador Dalí, mitjançant la seva amistat amb Ismael Smith Marí, i descobreix l'art contemporani.
Decideix dedicar-se a la pintura, i de tornada a Barcelona un any més tard, comença a estudiar al taller de Ramon Rogent i Perés. Coneix a Joan Ponç que l'introdueix en el treball dels artistes del grup Dau al Set. En aquest període, Marsans s'interessa també per la Bauhaus, i viatja a Aix-en-Provence per trobar-hi al seu fundador, en Walter Gropius. En aquest viatge, va visitar una exposició de Cézanne que el farà canviar d'orientació el seu treball.
A començaments de 1950, abandona el taller de Rogent i continua en solitari les seves investigacions tècniques i estètiques. Entre 1955-1960, il·lustra uns texts d'Edgar Allan Poe i col·labora amb Josep Antoni Coderch. La trobada amb Marcel Duchamp a Cadaqués provoca en Marsans la identificació amb un nou llenguatge plàstic.
A començament del 1960, integra la figuració i l'abstracció dins de la seva pintura. La "Suite Pacioli" és el reflex d'aquestes experiències. Aquestes obres de petit format posen en evidència el seu interès per les matemàtiques. Troba el pintor Ramon Gaya.
Entre 1966-1972, després d'un període d'experimentació i d'investigacions pictòriques, enfronta un tema concret de caràcter literari, "A la recerca del temps perdut" de Marcel Proust. Paral·lelament, treballa la figura humana i comença els dibuixos de flors. El 1972, Marsans presenta per primera vegada la seva obra al públic a la Galeria Trece de Barcelona.
A partir de 1973, abandona l'abstracció i torna a la figuració. Comença a pintar paisatges i edita la "Suite anònima" el 1978. El 1980 treballa amb la galeria Jacod de París que edita els gravats de Proust. A partir d'aquesta data exposarà regularment a la galeria Claude Bernard de París.
Marsans aborda nous temes figuratius, com ara els temes de la música, de les naturaleses mortes i dels llibres, sempre amb la intenció secreta de treballar la verdadera relació entre les coses. Passa una estada a Venecia i, des de 1995 aborda una pintura més conceptual i esbossos de la figura humana.
Exposicions
- 1982, museu Balzac de París, les il·lustracions de Proust.
- 1985, Hirshhorn Museum and Sculpture Garden de Washington.
- 1986, Claude Bernard Gallery, Nova York.
- 1989, Centre d'Exposicions i Congressos, Saragossa.
- 1995, exposició monogràfica "Del Concepte a la representació", Palau de la Virreina, Barcelona.
- 1997, Galeria Leandro Navarro, Madrid.
- 1997, Sala d'art Arthur Ramon, Barcelona.
- 1999, Galerie Claude Bernard, París.
Referències
- ↑ Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007, p. 210. ISBN 84-95554-27-5.