Massanassa

Massanassa

Escut de Massanassa (En detall)
Localització
Localització de Massanassa respecte del País Valencià Localització de Massanassa respecte de l'Horta Sud
Municipi de l'Horta Sud
Església de Sant Pere de Massanassa Església de Sant Pere de Massanassa Església de Sant Pere de Massanassa
Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Regne d'Espanya País Valencià Província de València Horta Sud Manc. de l'Horta Sud Catarroja
Gentilici	Massanasser, Massanassera
Predom. ling.	Valencià
Superfície	5,60 km²
Altitud	14 msnm
Població (2016)   • Densitat	9.341 hab. 1.668,04 hab/km²
Coordenades	39° 24′ 30″ N, 0° 23′ 56″ O{{#coordinates:39 | 24 | 30 | N | 0 | 23 | 56 | W | type:city(9341)_region:ES-VC | primary|name= }}
Distàncies	7 km de València
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 8 PP, 3 PSPV, 1 EUPV i 1 Compromís Vicent Pastor Codoñer (PP)
Codi postal	46470
Festes majors	Juny
Patró/Patrons	Sant Pere
Dies de mercat	Dissabte
Web	va.massanassa.org

Massanassa és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud.

Limita amb Alfafar, Catarroja, Paiporta i la ciutat de València.

Geografia

Situat en la comarca de l'Horta Sud, es troba a 7 km de la capital València i ben prop del parc natural de l'Albufera.

Història

El fet que la Via Augusta passe pel municipi podria indicar un origen romà però no hi ha cap evidència i per tant convindrem en què l'origen de Massanassa és àrab i la primera menció escrita que trobem és del poeta Ibn-al-Abbar, que l'esmenta com Manzil Nasr (alqueria de Nasr); àdhuc que abans de la conquesta Jaume I ja començà a repartir terres massanasseres entre els seus fidels, rere la mateixa dóna Massanassa a l'orde de Calatrava. Es conserva una carta de població, que segurament no fou la primera, concedida a fur de València l'any 1278, en la qual es fa donació de les terres que fins el moment havien estat ocupades per musulmans, els nous habitants reben les terres en usdefruit perpetu amb la possibilitat de vendre-les, empenyorar-les i llogar-les, sempre que respecten els drets del senyoriu; el pagament de la quarta part de la collita i un cens fix en espècie de quaranta cafices d'ordi anuals, el pagament del lluisme i el reconeixement de la fadiga; tanmateix, resten obligats a moldre el blat al molí del senyor i a cuir el pa al seu forn, demés, devien pagar la dècima part de la collita al bisbe de València i la primícia al rector de la parròquia.

En 1386 els cavallers de l'orde van cedir l'usdefruita a la família dels Boïl , de rendes en metàl·lic; a les primeries del segle XV, el lloc es va convertir de facto en un senyoriu de l'esmentada família en poder de la qual estigué fins 1738 en què el senyoriu passà a formar part del patrimoni del marquès de Dosaigües.

Demografia

El cens de Floridablanca, l'any 1787, ofereix la xifra de 1.254 habitants, Cavanilles, l'any 1794, apunta 329 veïns; a mitjans del segle XIX tenia, segons Madoz, 1905 i Sanchis Sivera, per a l'any 1922, dona la quantitat de 4.081 habitants.

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2006	2007	2012
3.229	3.336	3.342	4.272	4.836	5.023	5.053	6.010	6.983	7.632	7.521	7.919	8.127	8.325	8.809

Economia

L'economia, encara que conserva els arrels amb l'agricultura (arròs, cereals i hortalisses) apunta més als sectors industrial (fusta, alimentació, licors, materials per a la construcció) i serveis, grans superfícies d'empreses locals i multinacionals s'assenten en el terme que està enclavat en el Parc Natural de l'Albufera.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Francisco José Soria Pons	PSPV
1983 - 1987	Juan Quiles Tarazona	PSPV
1987 - 1991	Juan Quiles Tarazona	PSPV
1991 - 1995	Juan Quiles Tarazona	PSPV
1995 - 1999	José Vicente Espinosa Casañ	PP-UV
1999 - 2003	José Vicente Espinosa Casañ	PP-UV
2003 - 2007	Vicent Salvador Pastor Codoñer	PP-UV
2007 - 2011	Vicent Salvador Pastor Codoñer	PP
Des del 2011	Vicent Salvador Pastor Codoñer	PP

Monuments

• Església de Sant Pere apòstol. Segle XVIII.
• Església de Sant Antoni de Pàdua.
• Alqueria de Sòria. Segle XVIII.
• Pont sobre el barranc de Xiva. Segle XVIII.
• Escoles Velles. 1932
• Antic Ajuntament.
• Casa dels Obrers. 1929.

Festes i celebracions

Les Festes Majors de Massanassa se celebrin en honor al Crist de la Vida, sent el dia de la Festa, per excel·lència, el 24 de juny, dia de Sant Joan. Les festes comencen dues setmanes abans del dia 24, celebrant-se la presentació oficial i un espectacle musical.

Entre altres actes festius tenen lloc: el Festival de Paelles, la Cavalcada, el Festival de Bandes de Música i la Foguera de Sant Joan.

Immediatament després de les Festes Majors, se celebra "Música i Festa" certamen musical de gran qualitat.

Fills il·lustres

• Salvador Seguí Pérez (Massanassa, 1939 - 2004) fou un músic, catedràtic de solfeig i teoria de la música, compositor, folklorista i organitzadors de festivals.
• Gabriel Cualladó (Massanassa, 1925 - 2003) fou un fotògraf valencià renovador de la fotografia de mitjans del segle XX.

Enllaços externs

• Ajuntament de Massanassa
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.