Mencui
| Localització | |
  | |
| Poble del terme de Soriguera, anteriorment del terme municipal d'Estac | |
 | |
| • Regió • Comarca • Municipi |
 CatalunyaAlt Pirineu i Aran Pallars Sobirà Soriguera |
| Malnom | Golluts[1] |
| Superfície | km² |
| Altitud | 1,256,4 msnm |
| Població (2011) • Densitat |
12 hab. |
| Coordenades | {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:42|22|Plantilla:Puntdecimal|N|1|2|Plantilla:Puntdecimal|E|type:city(12)_region:ES-CT|primary|name=}} |
| Codi postal | 25593
|
Mencui és un poble del terme municipal de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà, dins del territori de l'antic terme municipal d'Estac.
Està situat a una altitud de 1.256,4 metres d'altitud, a l'extrem occidental del terme, al nord-oest d'Escós i a l'oest d'Estac. Es troba al fons de la vall del Barranc des Basses, a l'esquerra del Barranc de la Font, en el vessant de ponent de la Serra de les Escales.
A més de l'església de Sant Clem, destaquen en el poble la Casa Vella del Batlle i Casa Pubill.
Etimologia
Segons Joan Coromines[2], Mencui pertany al nombrós grup de topònims preromans, iberobascs, de les comarques pallareses i pirinenques en general. En aquest s'explica per la suma de dues arrels: mendi (muntanya) i oi (adjectiu relacionat amb abundància). Lloc molt muntanyós seria una interpretació plausible del topònim.
Geografia
El poble de Mencui
El poble, petit, està situat en un lleuger coster a la mateixa carena, amb l'església de Sant Clem en el punt més alt i septentrional del nucli.
Les cases del poble [3]
|
|
|
Història
Edat moderna
El 1553 Scos y Muncuy, conjuntament, enregistraven 8 focs civils[4] (uns 40 habitants).
Edat contemporània
Pascual Madoz dedica un article breu del seu Diccionario geográfico...[5] a Mencui (Mencuy). S'hi diu que és una localitat amb ajuntament en el vessant d'una muntanya, on el clima és fred i la combaten els vents del nord i de l'est; s'hi pateixen algunes inflamacions. Tenia en aquell moment 12 cases i l'església de Sant Climent; és annexa a la parròquia d'Estac. Les terres són muntanyoses i pedregoses, i la part muntanyosa està quasi tota despoblada. S'hi collia sègol, no gaires patates i una mica de llegums. S'hi criaven cabres i ovelles, i hi havia caça de perdius i de conills. Comptava amb 6 veïns (caps de casa) i 49 ànimes (habitants).
Demografia[6]
Plantilla:Evolució demogràfica
Referències
Bibliografia
- Plantilla:Citar llibre
- Plantilla:Citar llibre
- Plantilla:Citar llibre
- Plantilla:Citar llibre
- Plantilla:Citar llibre Edició facsímil: Plantilla:Citar llibre
- Plantilla:Citar llibre
Enllaços externs
  |
Açò és un esborrany sobre el Pallars Sobirà. Amplieu-lo! (citant les fonts) |