Vés al contingut

Palau Maricel

Palau de Maricel de Sitges
Fitxer:Claustre Palau de Maricel Sitges.JPG
Claustre del Palau Maricel
Fitxa tècnica
Tipus Palau
Arquitectes Miquel Utrillo
Començament 1910
Acabament 1918
Localització Carrer Fonollar, s/n Sitges
Estil Noucentisme

El Palau de Maricel, és part del conjunt artístic noucentista de Maricel, situat al centre històric de Sitges (Garraf). És un edifici noucentista construït entre 1913 i 1916, dedicat actualment a activitats culturals (concerts, conferències, presentacions, recitals...) i a lloguer d'espais (casaments civils, congressos, reunions, etc.).[1]

Història

Charles Deering, magnat nord-americà, filantrop, col·leccionista d'art, amic i mecenes de molts artistes europeus, va descobrir la pintura de Ramon Casas el 1909 i va decidir visitar Barcelona per conèixer l'artista. Aquest li va presentar a Miquel Utrillo, enginyer i crític d'art, amb el qual va establir una fructífera relació que es traduí en la construcció del conjunt artístic de Maricel i en la formació de la seva gran col·lecció artística.

Mr. Deering va quedar fortament impressionat en visitar el Cau Ferrat de Santiago Rusiñol i va decidir comprar l'antic Hospital de Sant Joan, fundat al segle XIV per Bernat de Fonollar per a la seva residència i col·leccions d'art i el reformà entre 1910 i 1914, transformant-lo en la seva vivenda personal. Amb els anys, aquest edifici es convertirà en el Museu de Maricel. Actualment tancat per obres, s'espera que es torni a obrir l'estiu del 2014.

Charles Deering també comprà les cases de pescadors del barri de l'antic hospital i, per mitjà d'Utrillo, van esdevenir un gran palau amb sales de festes i recepcions i sobretot, per acollir les seves col·leccions d'art (Palau de Maricel). Les obres van durar entre 1913 i 1917. El 1915 Charles Deering va fer construir un pont que comunicava la seva vivenda amb el seu palau. Aquest és pròpiament el Palau de Maricel, que va ser adquirit per l'Ajuntament de Sitges l'any 1952.[2] L'antiga residència de Deering va ser adquirida per la Diputació de Barcelona el 1970 per a ubicar-hi la col.lecció d'art del doctor Jesús Pérez Rosales, que va donar origen al Museu de Maricel.


L'edifici

Les obres de tot el conjunt començaren el 1910 i acabaren el 1918. Durant aquest temps, Charles Deering, amant i protector de les arts va creà una impressionant col·lecció d'art que comprenia gairebé totes les disciplines artístiques, des de mobiliari fins a pintura, passant per escultura, forja, vidre, mosaic, llibres i tapissos.

Capitell de Pere Jou

Miquel Utrillo va construir aquest palau amb elements arquitectònics de diferents indrets d'Espanya. Com per exemple, la porta d'accés d'estil gòtic isabelí del Palau Villena de Cadalso de los Vidrios de Madrid, la porta del Palau de Raixa de Mallorca, la figura de Sant Miquel del pont de Balaguer o la balconada de Santa Coloma de Queralt.

L'escultor Pere Jou va rebre l'encàrrec de realitzar tot un seguit de capitells per decorar portes i finestres, tot recordant els capitells d'esglésies medievals però amb un estil ric i irònic.[2]

Col·leccions

Terrasses del Palau Maricel

A les parets del Palau Maricel van penjar obres de Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Joaquim Mir, Josep Maria Sert, Zurbarán, El Greco, Velázquez, Goya, per citar només uns exemples.

L'any 1921, per desavinences amb Miquel Utrillo, Charles Deering abandonà Sitges emportant-se amb ell tota la seva col·lecció d'art. En un primer moment part de la seva col·lecció va anar al Castell de Tamarit i posteriorment, en morir Deering, la seva família donà la major part de la col·lecció a l'Art Institute of Chicago.

El 1932 el Palau de Maricel va ser llogat per la Junta de Museus de Catalunya per a ampliació del Museu del Cau Ferrat. L'any 1936 la Junta de Museus de Catalunya decideix portar part de les obres del Museu de Reproduccions Artístiques al Palau de Maricel. Aquest museu va ser creat amb la intenció d'apropar al públic les obres mestres de temps passats. Reproduccions d'obres emblemàtiques de diferents disciplines; esmalts, porcellanes, ceràmiques i escultures que es poden contemplar actualment a les diferents sales del palau.[3] El 1952 va ser comprat als hereus de Deering per part de l'Ajuntament de Sitges. Del conjunt d'espais del Palau de Maricel, cal destacar, a més de l'harmonia arquitectònica del recinte, els capitells de Pere Jou a l'exterior i interior del Palau; el Saló d'Or amb una monumental xemeneia d'alabastre blanc del Palau de la Generalitat de Catalunya realitzada per l'escultor Josep Maria Camps l'any 1926 i les terrasses i el claustre amb teulada aiguavés, que recorden l'esplendor de l'època de Charles Deering.

Referències

  1. ↑ «Palau Maricel». Museus de Sitges.
  2. ↑ 2,0 2,1 Diccionari biogràfic de Sitgetans
  3. ↑ Butlletí dels Museus d'Art de Barcelona

Bibliografia

  • Bohigas Tarragó. P: El Palacio de la Excma.Diputación Povincial de Barcelona. Barcelona, 1929
  • "Maricel" per a ampliació del "Cau Ferrat". Butlletí dels Museus d'Art de Barcelona. Barcelona: Junta de Museus, 1935
  • "Inaguración de "Maricel" de Sitges". Butlletí dels Museus d'Art de Barcelona. Barcelona: Junta de Museus, 1936
  • Sierra i Farreras, Roland: Diccionari biogràfic de sitgetans. Ajuntament de Sitges, 1998
  • Sala, Teresa M.: Peça del mes "Xemeneia monumental del Palau de la Generalitat". Consorci del Patrimoni de Sitges, 2007
  • Miquel Utrillo i les Arts. Sitges: Ajuntament, 2009
  • Pere Jou, escultor. Sitges: Consorci del Patrimoni de Sitges, 2011

Enllaços externs

{{#coordinates:41,234813 | 1,812165 | type:landmark_source:cawiki | | | | | | | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat