Parc Natural de Mondragó

El Parc natural de Mondragó es troba al sudest de l'illa de Mallorca, al municipi de Santanyí. Amb una formació de penya-segats i vegetació de pi, garriga i cultiu tradicional és un dels parcs més visitats de l'illa.

Va ser declarat Parc Natural el 1992 i des del 1995 està considerada per la directiva europea com a Zona d'especial protecció per a les aus. Té una superfície total de 785 hectàrees de les que 95 són propietat pública i les 690 restants, privades, el punt més elevat fa una alçada de 57 metres.

A més del valor ecològic, Mondragó és interessant des del punt de vista etnològic. Antigament, una part del parc havia estat dedicada a l'agricultura i la ramaderia, com ho testimonien les barraques de roter, petites construccions de pedra seca que s'utilitzaven com a habitació i també per tenir-hi els animals recollits;les parets de pedra seca, les barraques de curucull, per guardar el ramat; o les sínies, que servien per extreure l'aigua subterrània per regar.

Fauna

Al parc hi ha una gran varietat d'ocells. Se n'hi han catalogat més de setanta espèciess, la majoria, aus migratòries i pròpies de zones humides. La fauna està en bona part representada per les aus amb una important xifra d'espècies catalogades.

Al parc hi podem trobar corbs marins o gavines,entre altres aus, i, de tant en tant algun exemplar d'àguila peixatera. Altres aus que podem admirar són la tórtora comú, el falciot pàl·lid, la tallareta sarda i el trobat.

Pel que fa a mamífers hi trobam: l'eriçó, la fura, la rata cellarda i la ratapinyada. A les basses i estanys hi ha la culebra d'aigua i el gripau verd.

També s'hi han trobat alguns escarabats de la família dels tenebriònids endèmics de les Illes Balears. I s'hi poden veure altres espècies com la salamandra, el dragonet i la serp de terra. Des de l'any 1985 s'hi van portant exemplars de la tortuga de terra .

eriçó
fures
corb marí

Flora

Al Parc Natural de Mondragó s'hi poden admirar diferents paisatges, com ara torrents, platges i alzinars. A la costa hi ha barrancs i a les platges petits sistemes de dunes, així com també penya-segats i zones humides amb vegetació de càrritx i joncs.

Aquests són els diferents paisatges que podem trobar al parc:

La màquia

La podem trobar a la part més rocosa de la costa. Ocupa una part important del territori natural de les Illes. Hi destaquen el llentiscle, la savina i l'olivera. Als indrets molt rocosos s'hi formen petits boscos de boix.

Les comunitats de zones humides

El borró i alguns joncs que envolten l'estany de s'Amarador i el borró a sa Font de n'Alis. L'herbassar de Ruppia marina es troba en les aigües de s'Amarador i de sa Font de n'Alis. Les salicòrnies creixen Als voltants de les llacunes.

L'alzinar

Al barranc de s'Amarador hi ha restes d'alzinar. Aquest tipus de bosc està molt fraccionat actualment i gairebé sempre s'arracona en torrents o paratges protegits i un poc humits.

La garriga de lavanda i bruc

No és gaire freqüent, però es pot trobar als llocs més escarpats dels barrancs. Les espècies presents són la lavanda, el bruc i el romaní.

La vegetació dunar

La trobam majoritàriament a la platja de s'Amarador. Al Parc de Mondragó podem observar algunes espècies pròpies dels llocs sorrencs, com el card marí, el lliri de mar i la camamilla borda.

Galeria d'imatges

El Torrent d'en Roig.
Un fàsmid sobre un Barretet piramidal.
Estany de Sa Font de n'Alís.

Enllaços externs

Plantilla:Sister

{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:39|21|Plantilla:Puntdecimal|N|3|10|Plantilla:Puntdecimal|E||primary|name=}}