Parc Natural del Penyagolosa
| Penyagolosa Penyagolosa | |
| Nivell de protecció: | Parc natural |
|---|---|
| País: |  País Valencià |
| Localització: | l'Alcalatén |
| Coordenades: | 40° 13′ 33″ N, 00° 20′ 57″ O / 40.22583°N,0.34917°O{{#coordinates:40 | 13 | 33 | N | 00 | 20 | 57 | W | | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat |
| Superfície: | 1.095,45 |
| Data de creació: | 2006 |
| Administració: | Generalitat Valenciana |
| Espècies vegetals representatives: | pins, roures, matolls, teixos, grèvols, ginebres, aurons, carrasques, sabines, etc. |
| Espècies animals representatives | àguiles |
El parc natural del Penyagolosa s'estén pels termes municipals de Vistabella del Maestrat, Vilafermosa i Xodos en el Massís del Penyagolosa a la província de Castelló. Aquest paratge de 1.094,45 hectàrees fou declarat parc natural per la Generalitat Valenciana el 7 d'abril de 2006.
L'origen del topònim Penyagolosa (Peñagolosa en la zona de l'Alt Millars) es perd en el temps, però pareix que procedeix de l'evolució del terme pinna (muntanya) i lucosa (boscós), segons resen alguns documents com el relatiu a la donació de Culla a l'ordre del Temple en 1213.
Existeixen multitud de vestigis dels pobles que romaren i passaren per aquest lloc; així es localitzen pobles d'íbers, restes de calçades romanes i sobretot s'aprecien signes manifest del despoblament actual, pel que es tradueix en una pèrdua de valor cultural i històric del conjunt territorial.
L'Ermitori de Sant Joan de Penyagolosa, està integrat per un conjunt arquitectònic d'estil neoclàssic amb origen en el segle XIV, encara que la Cofradia de Sant Joan data del segle XVII. Tots els anys se celebren esvent amb centre en el Santuari, el més conegut dels quals és l'antiga romeria de Els Pelegrins de les Useres, que se celebra cada últim divendres d'abril.
No menys important és el patrimoni construït vinculat al medi rural tradicional, centrat en els masos i edificacions relacionades, del qual el conjunt posseeix un gran valor històric i cultural.
Orografia
És un dels mites geogràfics del País Valencià, convertit en símbol de les terres agrestes de l'interior en agut contrast amb les planures litorals i les valls. Representa un mite en la geografia del País Valencià i un referent cultural arrelat molt profundament en la tradició valenciana. Amb els 1.813 metres, es tracta de la segona cima del País Valencià, només lleugerament superada pel Alto de las Barracas, en el Javalambre valencià del Racó d'Ademús. Es caracteritza per una orografia molt abrupta, sobretot en la vessant que mira al mar Mediterrani, dominant les fortes pendents, amb angosts i profunds barrancs llaurats sobre els afloraments calcaris predominants.
El Massís de Penyagolosa presenta importants aspectes geològics, tals com l'interessant seqüència estratigràfica, representativa de bona part del període Cretàcic, i els notables traços estructurals i geomorfològics. Entre aquests últims destaquen formes típiques de periglaciarisme, així com espectaculars formacions càrstiques com el Poldjé de Vistabella, el Canyó del riu Montlleó, el riu Carbo i distintes coves d'interès.
El Massís se situa en el forcall entre ambients biogeogràfics molts diversos. El seu caràcter de transició entre l'interior i la costa, i també entre els sector nord i meridional del País Valencià, propicia una extraordinària diversitat de flora i fauna. Aquest riquesa pren força per la forta empremta paisatgística dels espessos boscs de les rostàries en contrast amb els rasos de les cimes.
Flora
La vegetació que es desenvolupa en funció de l'altitud. Per baix dels 1.000 metres dominen les formacions vegetals de carrasques i pi carrasc, ben estructurades i amb una rica vegetació arbustiva. Per damunt de la cota anterior, els pinars de pí blanc substituïts pel pi negre i el pinastre, aquest últim sobre sòls descarbonatats. En aquestes altituds es freqüent observar sabinars de sabina albar indicatives d'un clima més continental. Cal destacar, la presència del roure valencià, teix i til·ler, així com les interessants formacions de reboll sobre sòls silicis.
Fauna
Entre la fauna associada a aquest ric ecosistema forestal i als seus escarps destaca la ornito-fauna de grans rapaços diürnes i nocturnes, com l'àguila reial i l'àguila perdicera, objecte aquest últim d'un seguiment específic de les seves poblacions durant els últims anys. També es rellevant la presència del piquituerto i de la xova piquirroja.
Entre els mamífers és important la presència del gat fer, cabra muntesa, jineta i teixó. Menció apart mereix la major població valenciana de rats penats troglodita. D'entre la fauna invertebrada destaquen les papallones isabelina i apolo.
Enllaços interns
Enllaços externs
- Penyagolosa en Mendikat
- Penyagolosa: les rutes del Parc Natural
- Penyagolosa: ascensió per Vilafermosa
