Pilar Bayés i de Luna
| Q36279 | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q14819852 | Pilar Bayés i de Luna 21 d'abril de 1941 Vic, Osona | |||||||||||||
| Q231002 | ||||||||||||||
| Q107292093 | ||||||||||||||
| ||||||||||||||
| Premis | ||||||||||||||
Pilar Bayés i de Luna (Vic, Osona, 21 d'abril de 1941)[1] és una reconeguda dibuixant i ninotaire catalana, més coneguda com a Pilarín Bayés.[2] És besnéta de Joaquim Vayreda i Vila, i també del Dr. Antoni Bayés i Fuster.[2]
Biografia
Estudià a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona del 1959 al 1964. Els seus dibuixos es caracteritzen per un to infantívol i ingenu però alhora ple de gràcia i d'ironia, d'encuny molt personal. Un tret típic dels personatges que dibuixa és que tots tenen les galtes pintades de vermell.[3]
Ha estat molt lligada a la revista Cavall Fort, en la qual ha col·laborat des del 1964,[1] i ha il·lustrat també molts llibres de caire didàctic o narratiu, auques, cartells, etc., com El meu pardal (1964), de l'editorial La Galera, amb el suport de la pedagoga Marta Mata i Garriga.[1] Si bé la seva producció va principalment dirigida a un públic infantil i juvenil, també ha publicat caricatures a periòdics (El Correo Catalán, Oriflama, El 9 nou). El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Molt vinculada a la vila de Tona (Osona), on de petita hi passava els estius, al balneari Ullastres, propietat de la família Bayés, el 2011 fou, conjuntament amb el seu germà, l'eminent cardiòleg Antoni Bayés i de Luna, nomenada filla adoptiva de Tona.[4]
Activitat social
La Pilarín ha compaginat la seva tasca com a mare de 4 fills amb la feina i amb el seu compromís social, polític i religiós. En èpoques de grans canvis i convulsions, la il·lustradora va participar activament en el procés de recuperació de la llengua i la cultura catalanes, tan malmeses durant el franquisme, amb la seva feina. La seva trajectòria queda reflectida amb el llibre d’Editorial Mediterrània Pilarín, la força de la il·lusió, escrit per Maria Àngels Ferrer.[5]
Obra
Pilarín ha il·lustrat al voltant de 700 llibres, traduïts a diversos idiomes, i ha treballat en infinitat de formats: auques, cartells, murals grans, sense oblidar la seva faceta d'escultora. Un moment important en la seva vida professional fou l'època en què va començar a treballar per a la revista Cavall Fort i per a l’editorial La Galera, tasca amb la qual va començar a transmetre l'amor per Catalunya als més petits. Altres editorials amb les quals ha col·laborat posteriorment són Narcea, la Gaya Ciència, Casals, Vicens Vives, Abadia de Montserrat, Toray, Claret, Eumo, Edibook, Editorial Mediterrània i Ediciones Miquel Sánchez. Malgrat que la major part de la seva producció s'ha adreçat al públic infantil i juvenil, la Pilarín també ha assajat la caricatura en publicacions periòdiques com ara El Correo Catalán, Oriflama o El 9 Nou.[5]
Exposicions

El mes de setembre de 2011 es va inaugurar la mostra antològica Benvinguts al Circ de la Pilarín al Museu d'Art de la Pell de Vic, un recorregut per la seva carrera professional.[6]
El mes d'abril de 2012 es va inaugurar l'exposició Pilarín, 50 anys dibuixant per a tots al Palau Robert de Barcelona.[7]
Auques
- L'auca de Vic[8], text de Joan Sunyol, Ed. Martin Casanovas, 1979
- Auca de Mn. Francesc Vicent Garcia [9], text de Joan Vilamala i Terricabras
- Auca dels Altres Catalans, text de Joan Vilamala, sobre el llibre Els altres catalans de Francesc Candel, 2010
Premis i reconeixements
- Creu de Sant Jordi (1991)
- Premi Serra d’Or (1992)
- Medalla d’Or de la Ciutat de Vic (2011).
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Tona nomena els germans Bayés fills adoptius del municipi». Redacció osona.com, 01-02-2011. [Consulta: 21 febrer 2011].
- ↑ 2,0 2,1 «Nomenament d’Antoni Bayés i Pilarín Bayés com a fills adoptius de Tona». Ajuntament de Tona. [Consulta: 21 febrer 2011].
- ↑ Casas, Sònia «Maria de Luna va fer de la corona un òrgan actiu, sempre a favor del poble». Sàpiens [Barcelona], núm. 87, 1-2010, p. 15. ISSN: 1695-2014.
- ↑ «Els germans Antoni i Pilarín Bayés nomenats fills adoptius de Tona». Vilaweb, 04-02-2011. [Consulta: 21 febrer 2011].
- ↑ 5,0 5,1 «El Palau Robert repassa l'obra de la il·lustradora Pilarín Bayés». web. Generalitat de Catalunya, 01-01-2013. [Consulta: 23 gener 2013].
- ↑ Serra, Laura «Tots els ninots de Pilarín Bayés es troben al museu». . Diari Ara [Barcelona], 28-09-2011, p.26 [Consulta: 28 setembre 2011].
- ↑ Exposició "Pilarín, 50 anys dibuixant per a tots"
- ↑ L'auca de Vic
- ↑ Auca de Mn. Francesc Vicent Garcia