Premi Carles Riba de poesia
El Premi Carles Riba de poesia és un premi literari en llengua catalana està convocat per Edicions Proa amb el patrocini de la Fundació Enciclopèdia Catalana. Podran optar al premi les obres de poesia originals i inèdites, escrites en català. El premi és entregat en la Nit literària de Santa Llúcia durant el mes de desembre i té una dotació de 3.000 euros (2008). L'actual Premi Carles Riba és el continuador del Premi Óssa Menor fundat per Josep Pedreira el 1950, i que es rebatejà el 1959 amb l'actual nom en curs.
Guanyadors
Premi Óssa menor
- 1950 Pere Ribot, per Llengua de foc
- 1951 Joan Vinyoli, per Les hores retrobades
- 1952 Blai Bonet, per Cant espiritual
- 1953 Miquel Martí i Pol, per Paraules al vent
- 1954 Jordi Sarsanedas i Vives, per La Rambla de les Flors
- 1955 Pere Quart, per Terra de naufragis
- 1956 No convocat
- 1957 No convocat
- 1958 Clementina Arderiu, per És a dir
Premi Carles Riba
- 1959 Josep Maria Andreu, per Intento el poema
- 1960 Ramon Bech, per Cants terrenals
- 1961 No convocat
- 1962 Blai Bonet, per L'evangeli segons un de tants
- 1963 Màrius Sampere, per L'home i el límit
- 1964 Xavier Amorós, per Qui enganya, para
- 1965 Francesc Vallverdú, per Cada paraula un vidre
- 1966 Francesc Parcerisas, per Homes que es banyen
- 1967 Jaume Vidal Alcover, per Terra negra
- 1968 Joan Vergés, per La vida nova
- 1969 Guillem d'Efak, per Madona i l'arbre
- 1970 Josep Elias, per Per a un duc, Bach escriví música d'orgue a Weimar
- 1971 Josep Maria Boix i Selva, per El suplicant, la deu i l'esma
- 1972 Xavier Bru de Sala, per La fi del fil
- 1973 Agustí Bartra, per Els himnes
- 1974 Ramon Pinyol, per Occit enyor
- 1975 Joan Argenté, per Seminocturn-semidiürn
- 1976 Maria Mercè Marçal, per Cau de llunes
- 1977 Feliu Formosa i Torres, per Llibre de viatges
- 1978 Jordi Pàmias, per Flauta del sol
- 1979 Josep Piera, per El somriure de l'herba
- 1980 Joan Montalà, per D'un torsimany al bosc, potser
- 1981 Gerard Vergés, per L'ombra rogenca de la lloba
- 1982 Miquel de Palol, per El porxo de les mirades
- 1983 Valerià Pujol, per La trista veu d'Orfeu i el Tornaveu de Tàntal
- 1984 Carles Torner, per Als límits de la sal
- 1985 Joan Margarit, per Mar d'hivern
- 1986 Xavier Lloveras, per Les illes obstinades
- 1987 Olga Xirinacs, per Llavis que dansen
- 1988 Jaume Subirana, per Final de festa
- 1989 Quima Jaume, per Pels camins remorosos de la mar
- 1990 Àlex Susanna, per Les anelles dels anys
- 1991 Antoni Puigverd, per Curset de natació
- 1992 Andreu Vidal, per L'animal que no existeix
- 1993 Albert Roig, per Vedat
- 1994 Quim Español, per Ultralleugers
- 1995 Enric Casassas, per Calç
- 1996 Ponç Pons, per El salobre
- 1997 David Castillo, per Game over
- 1998 Enric Sòria, per L'instant etern
- 1999 Pep Rosanes-Creus, per Voltor
- 2000 Anna Aguilar-Amat, per Trànsit entre dos vols
- 2001 Susanna Rafart, per Pou de glaç
- 2002 Pere Rovira i Planas, per La mar de dins
- 2003 Manuel Forcano, per El tren de Bagdad
- 2004 Bartomeu Fiol, per Càbales del call
- 2005 Isidre Martínez Marco, per Hostes
- 2006 Jaume Pont, per Enlloc
- 2007 Txema Martínez Inglés, per L'arrel i la pluja
- 2008 Sebastià Alzamora, per La part visible
- 2009 Carles Camps Mundó, per La mort i la paraula
- 2010 Rosa Font, per Un lloc a l'ombra[1]
- 2011 Marcel Riera, per Llum d'Irlanda[2]
- 2012 Francesc Garriga, per Tornar és lluny[3]
Referències
- ↑ L'escriptor Ramon Solsona guanya el Premi Sant Jordi per la novel·la "L'home de la maleta", 3cat24.cat, 17 de desembre 2010 (consulta: 17-12-2010).
- ↑ «Sebastià Alzamora guanya el premi Sant Jordi amb un 'thriller' ambientat a la Guerra Civil». diari Ara, 20-12-2011. [Consulta: 20 desembre 2011].
- ↑ «Màrius Serra guanya el premi Sant Jordi 2012». diari Ara, 14-12-2012. [Consulta: 13 gener 2013].