Robèrt Lafont
Robèrt Lafont (Nimes, 16 de març de 1923 - Florència, 24 de juny de 2009) fou un lingüista, historiador, poeta, novel·lista, dramaturg i activista cultural i polític occità. Va ser un dels ideòlegs més destacats a dintre del moviment occitanista.
Biografia
Robèrt Lafont va néixer el 1923 a la ciutat occitana de Nimes al si d'una família protestant del país de la Vaunaja del costat de sa mare, Alícia Virginia Noguièr. Després del divorci dels seus pares visqué amb els seus avis materns a un poblet de l'est de Nimes, Cauviçon. Quan va arribar a l'adolescència, el 1936 hagué de seguir el seu paire, funcionari d'Hisenda, a Lons-le-Saunier (França). Aquell allunyament de la seva terra nadiva l'incità a recuperar més aferrissadament la seva identitat i llengua occitanes.
Més tard va ser professor de llengua occitana a la Universitat de Montpeller fins el 1986, i destacà en la defensa de l'occitanisme. Home d'una activitat intel·lectual extraordinària, fundà el Comitè Occità d'Estudis i d'Acció i assumí la direcció de diverses publicacions periòdiques ("L'ase negre", 1946, "Viure", 1962).
Fou un escriptor prolífic, i la seva obra presentà dues línies essencials i integrades: una de divulgació doctrinal en francès, on estudià la situació no sols occitana, sinó de totes les minories dins l'Estat francès, i una altra pròpiament de creació en llengua occitana, que constitueix el punt de partida de la veritable novel·la en occità i que és també una ruptura total amb la tradició folklòrica anterior. En el seu vessant doctrinal, ha estat un dels teoritzadors del colonialisme intern pel que fa a la situació occitana.
També produí un teatre d'animació social. Exercí el càrrec de president de l'Institut d'Estudis Occitans, però en sortí el 1981 a causa de tensions internes. El 1974, presentà la seva candidatura a les eleccions presidencials franceses, que fou rebutjada.
Morí el 24 de juny de 2009 a Florència, a l'edat de 86 anys.[1]
Obres
Poesia
- Dire (1945-53),
- La loba (1959),
- Poèma a l'estrangièra (1960)
- Aire Liure (1974)
- Lausa per un solèu mòrt e reviudat (1984)
Narracions
- La vida de Joan Larsinhac, (1951)
- L'Icòna dins l'Iscla (1971)
- Lo Decameronet (1983)
- La Festa (1983-84), formada per Lo Cavalier de Març i Lo Libre de Joan.
- L'enclaus (1992)
Teatre
- Dòm Esquichòte (1973)
- Lei cascavèus (1977)
- La Croisade (1983)
De divulgació
- La révolution regionaliste (1967); traduït al català: La revolució regionalista, Ed. Aportació Catalana, Barcelona (1968).
- Sur la France (1968); traduït al català: Per una teoria de la nació, Edicions 62, Barcelona (1969)
- Décoloniser en France (1971)
- Le travail et la langue (1978), estudi sociolingüístic.
- Nous, Peuple Européen (1991)
- La Nation, l'Etat, les Regions (1993)
Referències
- ↑ Es mor el gran occitanista Robèrt Lafont, Vilaweb.cat, 24 de juny 2009 (data d'accés: 24-6-09).
