Vilanova de Sau
| |||||
| Localització | |||||
| Municipi d'Osona | |||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Comarques centrals Osona | ||||
| Gentilici | Vilanoví, vilanovina | ||||
| Superfície | 58,9 km² | ||||
| Altitud | 558 msnm | ||||
| Població (2016[1]) • Densitat |
309 hab. 5,25 hab/km² | ||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 449104 4644292{{#coordinates:41 | 56 | 56 | N | 2 | 23 | 9 | E | type:city(309)_region:ES-CT | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
4 Joan Riera | ||||
| Codi postal | 08519
| ||||
| Codi territorial | 083036
| ||||
Vilanova de Sau és un municipi de la comarca d'Osona. Limita amb la comarca de la Selva. El Pantà de Sau i les Guilleries ocupen part del seu paisatge. Està situat a la dreta del riu Ter. El Pantà de Sau, del municipi, porta molts turistes ja que es practiquen molts esports d'aigua
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Sant Andreu de Bancells | 13 |
| Sant Pere de Castanyadell | 5 |
| Sant Romà de Sau | 44 |
| Vilanova de Sau | 273 |
Història
Sau fou una demarcació formada per cinc parròquies:Sant Romà de Sau, Sant Pere de Castanyadell, Santa Maria de Vilanova, Sant Andreu Bancells i Sant Martí de Querós, agrupades entorn del castell de Corneli o Conile, documentat al 917. Era una zona rural poc habitada que s'agrupava la voltant del riu Ter. El nom de Sau passà als primers senyors, en Ramon Borrell de Sau al segle XII, estinguint-se aquesta línia al segle XV que passà als Cabrera per enfeudament. També al segle XV apareix documentat el senyor de Savassona fins el darrer baró de Savassona, en J.F. Ferrer de Llupià (1764-1826).
Durant els segles XVII i XVIII la població augmentà, fins a les 167 famílies del 1782. El nucli de Vilanova, a l'entorn de l'esglèsia, fou el que adquirí més vitalitat i per això és el que constitueix la capital del terme municipal. De mitjans segle XIX fins al 1930 es perdé geirebé la meitat de la població, només revifada durant l'època de la construcció del pantà. Un cop acabat, el despoblament ha estat progressiu i força important. El 1992 hi havia 309 hab., 210 a Vilanova de Sau, 75 a Sant Romà de Sau, 14 a Sant Pere de Castanyadell i 10 a Sant Andreu de Bancells.
El 1962 s'inaugurà el pantà i el poble de St. Romà va desaparèixer sota les aigües. El poble, no obstant emeregeix de les aigues en èpoques de sequera, destacant-ne el campanar i l'esglesia i les restes del cementiri. Vilanova de Sau, en canvi, va créixer i l'antic poble rural ara combina la història amb la creació d'un centre de serveis dedicats a l'oci i el turisme.
Demografia
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Llocs d'interès
Festes
- Festa Major: Setmana del 15 d'Agost
- Carnaval
- Fira d'herbes remeieres
Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 134. ISBN 84-393-5437-1.
