Vés al contingut

Tram

De Viki.cat

<templatestyles src="Metacaixa enllaç de desambiguació/styles.css" />

Aquest article tracta sobre tramvia de Barcelona. Vegeu-ne altres significats a «TRAM Metropolità d'Alacant».
TRAM

Fitxer:Tramvia metropolita.svg

Operador Trammet
Autoritat ATM Barcelona
Territori cobert Àrea metropolitana de Barcelona
Tramvies
Fitxer:T1.svg Línia 1 Fitxer:T2.svg Línia 2
Fitxer:T3.svg Línia 3 Fitxer:T4.svg Línia 4
Fitxer:T5.svg Línia 5 Fitxer:T6.svg Línia 6

TRAM és el nom comercial del tramvia modern de l'Àrea Metropolitana de Barcelona formada per sis línies en dues xarxes: Trambaix (T1, T2 i T3) i Trambesòs (T4, T5 i T6).

Ambdós serveis transcorren per un total de 9 municipis al llarg de 29'2 quilòmetres de longitud, sis línies, 56 parades, 11 intercanviadors i una flota de 37 tramvies. La freqüència entre les 7 i 22 hores varia des d'un mínim de 5 minuts al tronc comú de les tres línies del Trambaix als 8-12 minuts del Trambesòs.

Història del tram

Vegeu també: Història del tramvia a Barcelona.

El 1987 es va crear l'Entitat Metropolitana del Transport (EMT) i aquesta va començar a estudiar la possibilitat de posar en marxa una línia de tramvia o metro lleuger en superfície que cobrís el corredor Avinguda Diagonal - Baix Llobregat. Es van fer varis estudis i projectes sobre la reintroducció del tramvia, i finalment el 1997 es va encarregar a l'Agència Barcelona Regional la redacció del projecte en el corredor Diagonal - Baix Llobregat.[1]

L'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) es va crear el 1998 i es va incorporar a la direcció i seguiment del projecte. Poc temps després la Generalitat de Catalunya i l'EMT van delegar a l'ATM les competències i obligacions relatives a la planificació, ordenació i consessió del sistema de tramvia. L'ATM va adjudicar les obres de la construcció del tramvia Diagonal - Baix Llobregat (Trambaix) l'any 2000 al consorci liderat per Alstom i FCC.[1]

Pel que fa al corredor Sant Martí - Besòs (Trambesòs), va formar part del mateix projecte de reintroducció del tramvia però es va decidir en dates diferents. Els primers estudis d'aquest corredor es van fer l'any 1989 i al maig del 2001 l'ATM va incloure al Pla Director d'Infraestructures 2001-2010 (PDI) la construcció del tramvia del Besòs amb un cost previst d'uns 170 milions d'euros.[2]

Al mes de gener del 2002 l'ATM va aprovar el projecte del corredor Sant Martí - Besòs i es va adjudicar la construcció i l'explotació a Tramvia Metropolità SA (TramMet) que també havia estat l'adjudicatària del Tramvia del Baix Llobregat.[2]

Traçats inicials i canvis

L'any 1991 es preveia fer arribar el Trambaix en tres branques fins a Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí i Sant Boi de Llobregat, partint de Francesc Macià. Posteriorment es van presentar altres traçats possibles, un l'any 1997, un segon el 1998 i un últim per part de l'empresa TramMet l'any 2001. Hi va haver una al·legació per part de la Universitat de Barcelona perquè es fes una parada a Zona Universitària, finalment acceptada. I l'any 2002 l'ATM va comunicar als ajuntaments la intenció de deixar l'arribada a Sant Feliu per una altra fase, la qual va rebutjar l'alcalde d'aquesta població.

El traçat de la primera fase de construcció fou finalment l'actual, organitzat en tres rutes entre Francesc Macià i Bon Viatge; Macià i Sant Martí de l'Erm (ara Llevant - les Planes); i entre Macià i Sant Feliu | Consell Comarcal.

Al juny de 2003 el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Felip Puig, va avançar que després de la posada en funcionament del Tramvia del Baix Llobregat es plantejarien una segona fase cap al nord fins a Quatre Camins i cap al sud fins a l'Hospital de Bellvitge.[1]

El traçat inicial del Trambesòs era en dues branques partint del Parc de la Ciutadella cap a Gorg (Badalona) i Estació de Sant Adrià, passant un per la Gran Via de les Corts Catalanes i l'altre per l'Avinguda Diagonal.

En concret no partien exactament del mateix lloc ja que una havia d'iniciar-se a l'Estació del Nord i l'altra des del carrer de Wellington (parada de Ciutadella | Vila Olímpica). Finalment el ramal de l'Estació del Nord no es va fer i aquesta línia s'iniciaria a Glòries. Segons el director tècnic de TramMet, Joan Carsi "la decisió de paralitzar la construcció d'aquest ramal va ser política, no tècnica, presa per l'Ajuntament [de Barcelona], i ni l'empresa ni l'Autoritat del Transport Metropolità hi tenen cap responsabilitat".[2]

Unió de les dues xarxes

Primers estudis i manifestacions per la unió per la Diagonal

El mes d'abril de l'any 2005, un any després de la posada en marxa del Trambaix i el Trambesòs, el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) Joaquim Nadal, va anunciar que s'estava elaborant un estudi per unir el Tramvia del Baix Llobregat i el Tramvia del Besòs a través de l'Avinguda Diagonal. L'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, els veïns de la Verneda i l'Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) van donar suport a l'estudi.[3]

Unes tres-centes persones van manifestar-se als Jardinets de Gràcia per reclamar la connexió del Trambaix i del Trambesòs per la Diagonal a finals de setembre del mateix any. La convocatòria la van organitzar el sindicat de Comissions Obreres juntament amb col·lectius de ciclistes, Barcelona Camina i la PTP.[3]

Al mes d'octubre es van presentar dos estudis sobre la unió dels tramvies per la Diagonal. Per una part l'empresa explotadora del tramvia, TramMet, va presentar-ne un en que s'afirmava que la unió era viable. Per una altra banda es va presentar un estudi encarregat per PTP en que es valorava l'ocupació, la velocitat i la regularitat dels autobusos que passaven per la Diagonal.[3]

En l'estudi de TramMet s'unia el tramvia per l'Avinguda Diagonal entre Francesc Macià i Glòries sense alterar el trànsit i amb una velocitat comercial de 18 km/h (similar al servei del Trambaix i el Trambesòs). Segons TramMet, només amb la unió que seria d'uns 5 km, es podria doblar el nombre de viatgers. Segons l'estudi de PTP el cost d'explotació seria menor en tramvia que en autobús i permetria un estalvi de 9 milions d'euros anuals.

L'Ajuntament de Barcelona, però, apuntava que la incorporació del tramvia obligaria a modificar el sistema de circulació, que obligaria a donar més temps als semàfors i perjudicaría a altres vies amb un important volum de trànsit. Mentre que els defensors ho defensaven perquè a més permetria remodelar l'avinguda. A finals d'any l'Ajuntament de Barcelona es pronunciava descartant la connexió via l'Avinguda Diagonal. Segons el regidor de Mobilitat i Seguretat, llavors Jordi Hereu actual alcalde de Barcelona (PSC), va manifestar que el consistori no era partidari perquè encabir els tramvies a 18 km/h entorpiria el trànsit de l'Eixample. Tot i això la unió apareixia al Pla Director d'Infraestructures 2001-2010 (PDI), tot i que sense especificar com. L'Ajuntament no descartava fer-ho mitjançant un túnel, però preferia construir un altre transport de més capacitat.[3]

A finals de l'any 2006 s'incorpora al Pla d'Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC) l'estudi de l'ampliació de la xarxa de tramvies.[4]

Consulta popular

Jordi Hereu (PSC), alcalde de Barcelona, va acceptar l'any 2008 la proposta de Jordi Portabella (ERC) per sotmetre el projecte de Tramvia per la Diagonal a consulta popular, no vinculant segons l'alcalde. Per dur-ho a terme es posaria en marxa l'Oficina del Projecte Diagonal per elaborar el primer projecte de reforma de la Diagonal i formular una proposta d'ordenació de l'avinguda en el tram entre les places de Francesc Macià i Glòries Catalanes.[4]

Línies

Línia Inauguració Darrera
ampliació 		Origen Destinació Estacions Longitud
(km) 		Temps
(min) 		Velocitat
comercial
Fitxer:T1.svg 20041 Francesc Macià Bon Viatge 29 21 15,1 34 -
Fitxer:T2.svg Llevant - les Planes 24 39
Fitxer:T3.svg 2007 Sant Feliu | Consell Comarcal 20 35
Fitxer:T4.svg 20042 Ciutadella | Vila Olímpica Estació de Sant Adrià 27 14 14,1 20 -
Fitxer:T5.svg 2006 2007 Glòries Gorg 13 29
Fitxer:T6.svg 2008 Glòries Estació de Sant Adrià
1. 3 d'abril de 2004. 2. 8 de maig de 2004.
Per a un inventari complet de les estacions de tramvia, vegeu la Llista d'estacions de tramvia de la regió metropolitana de Barcelona

Trambaix

Trambaix

Fitxer:Trambaix en proves esplugues.JPG
Trambaix en proves a Esplugues

Inauguració 3 d'abril de 2004
Operador TRAM
Autoritat ATM Barcelona
Tipus servei transport ràpid en superfície
Municipi(s) Barcelona (Les Corts), l'Hospitalet, Esplugues, Cornellà, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern
Territori cobert Baix Llobregat i Barcelonès
Línies 3
Estacions 29
Longitud 15'1 km[5]
Velocitat 18 km/h
Cotxeres i tallers Bon Viatge

El Trambaix és la denominació que rep la xarxa del TRAM que connecta el Baix Llobregat amb Barcelona (districte de les Corts) i transporta una mitjana de 50.000 viatgers/dia feiner. Va obrir al públic el 3 d'abril del 2004 en un cap de setmana de portes obertes durant el qual els ciutadans podien fer-lo servir lliurement.

Té un total de tres rutes denominades T1, T2 i T3 que comencen el recorregut a la plaça de Francesc Macià a Barcelona i es dirigeixen cap a l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern. La xarxa té una longitud de 15'1 km en via doble, 29 parades i 3 intercanviadors.[5]

El tramvia circula per una plataforma reservada, llevat de les cruïlles amb d'altres vials, i d'una regulació semafòrica que el podria fer superar els 20 km/h de velocitat comercial. Actualment la mitjana de tots els serveis té una velocitat comercial de 18 km/h, per davant dels 12 km/h dels autobusos urbans, i inferior als 29 km/h del metro de Barcelona.

Recorregut

Les tres línies del Trambaix tenen un tram comú entre Francesc Macià i Montesa. A Montesa la T3 es bifurca cap a Sant Feliu | Consell Comarcal passant per Hospital Sant Joan Despí | TV3 (abans Sant Martí de l'Erm). La T1 i la T2 comparteixen un tram des del Pedró fins a la finalització de la T1 a Bon Viatge i la T2 segueix fins a finalitzar el seu recorregut a Llevant - les Planes (abans Sant Martí de l'Erm).

Correspondències amb altres transports
Estació Correspondència Línies del Trambaix Tipus enllaç
Maria Cristina Fitxer:Barcelona Metro Logo.svg Fitxer:L3 barcelona.svg Fitxer:T1.svg Fitxer:T2.svg Fitxer:T3.svg directe
Palau Reial Fitxer:Barcelona Metro Logo.svg Fitxer:L3 barcelona.svg Fitxer:T1.svg Fitxer:T2.svg Fitxer:T3.svg directe
Zona Universitària Fitxer:Barcelona Metro Logo.svg Fitxer:L3 barcelona.svg Fitxer:L9gris.svg Fitxer:L10gris.svg Fitxer:T1.svg Fitxer:T2.svg Fitxer:T3.svg proper
Avinguda de Xile Fitxer:Barcelona Metro Logo.svg Fitxer:L9gris.svg Fitxer:L10gris.svg Fitxer:T1.svg Fitxer:T2.svg Fitxer:T3.svg en obres
Ernest Lluch Fitxer:Barcelona Metro Logo.svg Fitxer:L5gris.svg Fitxer:T1.svg Fitxer:T2.svg Fitxer:T3.svg en obres
Can Rigal Fitxer:Barcelona Metro Logo.svg Fitxer:L5 barcelona.svg Fitxer:T1.svg Fitxer:T2.svg Fitxer:T3.svg proper (5 min)
Cornellà Centre Fitxer:Barcelona Metro Logo.svg Fitxer:L5 barcelona.svg Fitxer:Rodalies de Catalunya.svg Fitxer:R1 barcelona.svg Fitxer:R4 barcelona.svg Fitxer:T1.svg Fitxer:T2.svg directe
La Fontsanta Fitxer:Rodalies de Catalunya.svg Fitxer:R1 barcelona.svg Fitxer:R4 barcelona.svg Fitxer:T2.svg proper
Fitxer:Trambaix.svg
Mapa del Trambaix.

Trambesòs

Trambesòs

Fitxer:Unitat Trambesos.JPG

Inauguració 8 de maig de 2004
Operador TRAM
Autoritat ATM Barcelona
Tipus servei transport ràpid en superfície
Municipi(s) Barcelona (Sant Martí), Sant Adrià de Besòs i Badalona
Territori cobert Barcelonès
Línies 3
Estacions 27
Longitud 14'1[5]
Cotxeres i tallers Central Tèrmica del Besòs

El Trambesòs és un tramvia que enllaça Sant Adrià de Besòs amb la ciutat de Barcelona. Va obrir al públic el 8 de maig del 2004 i també es coneix com la línia T4. La ruta comença al costat del Parc de la Ciutadella de Barcelona i va en sentit Besòs arribant fins a l'estació de tren de Sant Adrià de Besòs, tot i que en un primer moment només va funcionar de Glòries a Estació de Sant Adrià.

Recorregut

Les línies del Trambesòs tenen alguns trams en comú. La ruta T4 inicia el seu recorregut a Ciutadella | Vila Olímpica i l'acaba a l'Estació de Sant Adrià. La T5 comença a Glòries on enllaça amb la T4 i finalitza el seu recorregut a Gorg. La T6 comparteix part del seu recorregut amb la T4 i la T5 ja que enllaça Gorg (T5) amb l'Estació de Sant Adrià (T4) mitjançant una bifurcació per passar per la Mina.

Correspondències amb altres transports
Estació Correspondència Línies del Trambesòs Tipus enllaç
Ciutadella | Vila Olímpica Fitxer:Barcelona Metro Logo.svg Fitxer:L4 barcelona.svg Fitxer:T4.svg directe
Marina Fitxer:Barcelona Metro Logo.svg Fitxer:L1 barcelona.svg Fitxer:T4.svg directe
Glòries Fitxer:Barcelona Metro Logo.svg Fitxer:L1 barcelona.svg Fitxer:T4.svg Fitxer:T5.svg Fitxer:T6.svg directe
Selva de Mar Fitxer:Barcelona Metro Logo.svg Fitxer:L4 barcelona.svg Fitxer:T4.svg directe
El Maresme Fitxer:Barcelona Metro Logo.svg Fitxer:L4 barcelona.svg Fitxer:T4.svg proper
Estació de Sant Adrià Fitxer:Rodalies de Catalunya.svg Fitxer:R1 barcelona.svg Fitxer:T4.svg Fitxer:T6.svg directe
Besòs Fitxer:Barcelona Metro Logo.svg Fitxer:L4 barcelona.svg Fitxer:T5.svg Fitxer:T6.svg directe
Sant Roc Fitxer:Barcelona Metro Logo.svg Fitxer:L2 barcelona.svg Fitxer:T5.svg directe
Gorg Fitxer:Barcelona Metro Logo.svg Fitxer:L2 barcelona.svg Fitxer:L10 barcelona.svg Fitxer:T5.svg directe
Fitxer:Tram besos.svg
Mapa del Trambesòs.

Prioritat semafòrica

La infraestructura ha estat construïda per a que al pas del tramvia els semàfors es posin en verd. Això permet que la velocitat arribi als 20 km/h. La prioritat funciona en algunes zones, com a l'avinguda de Xile de Barcelona, on circula la T3 a Sant Just Desvern i el final de la línia T5 a Badalona.

La coordinació semafòrica depen dels ajuntaments i aquests no han adoptat al màxim aquesta prioritat per als tramvies, tot i les peticions de la concessionària per poder arribar a la velocitat comercial prevista.

Passatgers

L'any 2009 el tramvia modern de Barcelona va transportar gairebé 25 milions de persones, suposant un increment del 3% respecte l'any anterior, sent l'únic mode de transport de l'AMB amb creixement de passatgers durant aquest any.

Any Trambaix
(viatges en milions) 		Trambesòs
(viatges en milions) 		Total
(viatges en milions) 		Variació numèrica Variació percentual % total
operadors
2004[6] 5,9 1,8 7,7 N/A N/A 1,2%
2005 10,2 2,8 13,0 5,3 69,6% 1,9%
2006 12,8 4,1 16,9 3,9 29,9% 2,4%
2007 14,3 6,6 20,9 4,0 23,1% 2,2%
2008[7] 15,7 7,5 23,2 2,3 11,1% 2,5%
2009[8] 16,3 7,7 23,9 0,2 3,4% 2,6%
2010 15,8 8,0 23,8
3,4% 2,6%
2011 16,1 8,1 24,2 1,6 3,4% 2,6%

Material rodant

Fitxer:Tramway de barcelone 1.jpg
Un tramvia del Trambesòs.

Actualment hi ha un total de 37 tramvies, 19 unitats del Trambaix i 18 del Trambesòs.[5] El model utilitzat és un Citadis 302 d'Alstom que tenen una llargaria de 32 metres per 2'65 d'alçada. La seva configuració per moduls permet adaptarse a la demanda. Solen circular amb 5 mòduls però es poden ampliar fins a 7 en cas que fos necessari.

El Citadis és un model estandaritzat de l'empresa Alstom que se li fan un retocs segons les necessitats de cada explotació. Aquest sistema fa més barata la construcció i una major facilitat pel canvi de components.[9]

Està compost per:[10]

  • x11: Mòdul motor amb cabina, dos per unitat.
  • x21: Mòdul remolc suspés (sense bogie), dos per unitat.
  • x31: Mòdul remolc amb bogie i pantògraf, un per unitat.

Ampliacions de la xarxa


sense termini:

Línia << Perllongament Origen Destinació Perllongament >> Noves estacions Nous km Previsió funcionament
Fitxer:T1.svg Glòries (Perllongament per Diagonal)2 Francesc Macià Bon Viatge Sant Boi1 6 6'2 ?
Fitxer:T2.svg Llevant - les Planes -
Fitxer:T3.svg Sant Feliu | Consell Comarcal Quatre Camins 12 6'3 ?
Fitxer:T4.svg World Trade Center Ciutadella | Vila Olímpica Estació de Sant Adrià Port de Badalona 4 (sud) + 3 (nord) 2'8 + 1'7 ?
Fitxer:T5.svg Francesc Macià (Perllongament per Carrer Compte d' Urgell Carrer de Provença i Carrer de Cartagena o Carrer de Dos de Maig)2 Glòries Gorg -
Fitxer:T6.svg - Glòries Estació de Sant de Adrià ?
1. Variant des de Cornellà, deixant de donar servei entre Cornellà i Bon Viatge. 2. 6 noves estacions i 3'9 km, posada en funcionament ?.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Tramvia del Besòs». A: Institut d'Estudis Catalans. Anuari territorial de Catalunya 2003. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Tramvia del Besòs». A: Institut d'Estudis Catalans. Anuari territorial de Catalunya 2003. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Tramvia de l'Avinguda Diagonal». A: Institut d'Estudis Catalans. Anuari territorial de Catalunya 2005. 
  4. ↑ 4,0 4,1 «Tramvia i reforma de l'Avinguda Diagonal». A: Institut d'Estudis Catalans. Anuari territorial de Catalunya 2008. 
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «TRAM». railgrup. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  6. ↑ «Dades bàsiques any 2004». TransMet Xifres. Autoritat del Transport Metropolità. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  7. ↑ «Dades bàsiques any 2008». TransMet Xifres. ATM Àrea de Barcelona. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  8. ↑ «TransMet Xifres Primer 2009». ATM. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  9. ↑ «El tramvia de Barcelona: marca Citadis». tramvia.org. Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP).
  10. ↑ «Dimensions i equip». tramvia.org. Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP).

Vegeu també

Enllaços externs

Plantilla:Sister


Xarxes de metro, rodalies, tramvia i tròlei als Països Catalans
Països Catalans
Fitxer:Tramway-logo.svg
Obtingut de «https://www.viki.cat/w/index.php?title=Tram&oldid=37960»