Vés al contingut

Vilanova de Prades

Vilanova de Prades
Localització

Vilanova de Prades està situat en Catalunya
Vilanova de Prades
Vilanova de Prades està situat en Catalunya
Vilanova de Prades

Municipi de la Conca de Barberà
L'església de Sant Salvador
L'església de Sant Salvador
L'església de Sant Salvador
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Tarragona
Camp de Tarragona
Conca de Barberà
Gentilici Vilanoví, vilanovina
Superfície 21,51 km²
Altitud 893 msnm
Població (2016[1])
  • Densitat
118 hab.
5,49 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 329225 4579625{{#coordinates:41 | 21 | 0 | N | 0 | 57 | 31 | E | type:city(118)_region:ES-CT | primary|name=

}}Error de l'expressió: Operador < inesperat

Organització
Entitats de població

1
Codi territorial 431687
Web

Vilanova de Prades és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà.

Historia

El 1159 Vilanova apareix citada a la carta de població de Prades com a límit d'aquest terme. A mitjans del segle XII, Ramon Berenguer IV va cedir el lloc al capellà de l'Espluga de Francolí, Pere de Pinós. Quatre anys després, el rei Alfons el Cast va donar-lo a un nebot del capellà, Pere de Savallà. Li va imposar com a condició que contruís una fortalesa i que s'encarregués de la seva repoblació. El 1324 Vilanova va quedar integrada dins del comtat de Prades.

Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- 14 20 145 431 762 563 600 523 419

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
395 332 280 263 222 203 152 154 164 156

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
157 143 157 148 157 149 - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Cultura

Fitxer:Font Vella.jpg
La Font Vella

L'església parroquial està dedicada a Sant Salvador. Va ser construïda al segle XVIII en estil barroc. Al seu interior s'hi trobava un retaule barroc que va ser destruït durant la Guerra Civil. Algunes de les cases del poble daten dels segles XVI, XVII i XVIII, i han conservat les portalades adovellades.

L'ermita de Sant Antoni de Pàdua, del segle XIX, es troba prop al costat del cementiri. Segons la tradició, tres dones que es van salvar de la pesta van costejar-ne la construcció. Durant la guerra civil va ser saquejada però encara s'hi poden veure alguns elements decoratius originals.

La festa major se celebra el primer cap de setmana del mes d'agost, en honor a la Transfiguració del Senyor. L'últim cap de setmana d'octubre s'hi celebra la festa i mercat de la castanya.

Economia

La principal activitat econòmica és l'agricultura. Destaquen el cultiu d'avellaners, castanyers i ametllers. Al llarg del curs del riu de Prades (afluent del riu de Montsant) s'hi poden veure antics molins d'aigua, avui dia inactius.

Vegeu també

Referències

  1. ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].

Enllaços externs