Kāf
|
La kāf (en àrab الكاف [al'kaːf]) és la vint-i-dosena lletra de l'alfabet àrab (onzena, amb un valor numèric de 20, en l'ordre abjadí). És una lletra lunar.
Història
Prové, per via dels alfabets nabateu i arameu[1], de la kaph fenícia.
Ús
Representa el so consonàntic velar /k/.
Escriptura
| Aïllada | Final | Medial | Inicial |
| ك | ـك | ـكـ | كـ |
La kāf es lliga a la següent lletra de la paraula. També ho fa amb la precedent, sempre que aquesta no sigui àlif, dāl, ḏāl, rā, zāy o wāw, que mai no es lliguen a la lletra posterior.
Representació, transcripció i transliteració
A la Viquipèdia existeix una proposta de directriu, vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar kāf.
Kāf es translitera com a K al SATTS i a l'alfabet de xat àrab.
A la representació Unicode, kāf ocupa el punt U+0643 amb el nom ARABIC LETTER KAF.[2]
A la codificació ISO 8859-6, el punt 0xe3.[3]
Com a entitat HTML, es codifica com a ك
Variants
En l'alfabet persa la kāf final ﮏ és diferent a la seva homòloga àrab. La kāf persa s'usa amb una línia a sobre per a representar la gaf, گ, que transcriu el so [g]. Aquest és també el cas de l'alfabet urdú, el soraní i el shahmukhi
L'alfabet jawi també usa una kāf modificada com a gaf, en aquest cas el modificador és un punt: ڬ. En el paixtú és un cercle: ګ.
En l'alfabet xiao'erjing el símbol de la kāf es pot escriure tant a la manera àrab com persa. També hi ha la gaf. I encara hi ha una variant més, consistent en la kāf persa amb tres punts, ڭ, usada per als sons [ŋ] i [ɲ].
Vegeu també
| Alfabet àrab | ||||||
| ﺍ | ﺏ | ﺕ | ﺙ | ﺝ | ﺡ | ﺥ |
| ﺩ | ﺫ | ﺭ | ﺯ | ﺱ | ﺵ | ﺹ |
| ﺽ | ﻁ | ﻅ | ﻉ | ﻍ | ﻑ | ﻕ |
| ﻙ | ﻝ | ﻡ | ﻥ | ه | ﻭ | ﻱ |
Referències
- ↑ (castellà) Genealogia dels alfabets al web de la Promotora Española de Lingüística
- ↑ (anglès)
PDFTaula Unicode de l'àrab.
- ↑ (anglès) PDFL'estàndar en PDF o paper (de pagament)