Dāl
|
La dāl (en àrab الدّال [a'dːaːl]) és la vuitena lletra de l'alfabet àrab (quarta en l'ordre abjadí) i -amb diferents formes in noms- en altres alfabets semítics). És una lletra solar.
Història
Prové, per via dels alfabets nabateu i arameu[1], de la dāleth fenícia.
Ús
Representa el so consonàntic /d/.
En la notació matemàtica moderna, te la mateixa utilitat que la <math>f</math> occidental per a anomenar funcions, i que la <math>d</math> per a diferencials.
Escriptura
| Aïllada | Final | Medial | Inicial |
| د | ـد | ـد ـ | د ـ |
La dāl no es lliga a la següent lletra de la paraula. Sí ho fa amb la precedent, sempre que aquesta no sigui àlif, una altra dāl, ḏāl, rā, zāy o wāw, que mai no es lliguen a la lletra posterior.
Variants
La ḏāl, ذ, tot i formar part de l'alfabet àrab bàsic, es considera un variant de la dāl, per ser una de les sis lletres que es van afegir a part de les vint-i-dues heretades de l'alfabet fenici.
Els alfabets àrabs usats en el punjabi (shahmukhi) i en l'urdú usen un símbol com la dāl amb una ṭā petita a sobre, ڈ, per a representar la retroflexa /ɖ/. Aquest mateix so es representa en la varietat paixtu amb un símbol com la dāl amb un cercle a sota: ډ
L'alfabet àrab bielorús usa un símbol com la dāl amb tres punts a sota, 
, per al so africat /d͡z/.
Vegeu també
| Alfabet àrab | ||||||
| ﺍ | ﺏ | ﺕ | ﺙ | ﺝ | ﺡ | ﺥ |
| ﺩ | ﺫ | ﺭ | ﺯ | ﺱ | ﺵ | ﺹ |
| ﺽ | ﻁ | ﻅ | ﻉ | ﻍ | ﻑ | ﻕ |
| ﻙ | ﻝ | ﻡ | ﻥ | ه | ﻭ | ﻱ |
Referències
- ↑ (castellà) Genealogia dels alfabets al web de la Promotora Española de Lingüística