Xīn
<templatestyles src="Metacaixa enllaç de desambiguació/styles.css" />
|
Aquest article tracta sobre la lletra de l'alfabet àrab. Vegeu-ne altres significats a «Xin». |
|
La xīn (en àrab الشّين [a'ʃːiːn]) és la tretzena lletra de l'alfabet àrab (vint-i-unena o vint-i-vuitena en l'ordre abjadí). És una lletra solar.
Història
Prové, per via dels alfabets nabateu i arameu[1], de la šin fenícia.
Ús
Representa el so consonàntic /ʃ/.
Escriptura
| Aïllada | Final | Medial | Inicial |
| ش | ـش | ـشـ | شـ |
La xīn es lliga a la següent lletra de la paraula. També ho fa amb la precedent, sempre que aquesta no sigui àlif, dāl, ḏāl, rā, zāy o wāw, que mai no es lliguen a la lletra posterior.
Representació, transcripció i transliteració
A la Viquipèdia existeix una proposta de directriu, vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar xīn.
A l'alfabet de xat àrab i al SATTS, xīn es transcriu com a SH. En aquest últim també s'usa el símbol Š.
A la representació Unicode, xīn ocupa el punt U+0634 amb el nom ARABIC LETTER SHEEN.
A la codificació ISO 8859-6, el punt 0xd4.
Com a entitat HTML, es codifica com a ش
Variants
Tot i que s'assembla a la sīn, س, no n'és una derivada i es va desenvolupar independentment.
L'alfabet paixtu usa un símbol amb un sol punt a sobre i un d'addicional a sota, ښ, per a la retroflexa /ʂ/.
Vegeu també
| Alfabet àrab | ||||||
| ﺍ | ﺏ | ﺕ | ﺙ | ﺝ | ﺡ | ﺥ |
| ﺩ | ﺫ | ﺭ | ﺯ | ﺱ | ﺵ | ﺹ |
| ﺽ | ﻁ | ﻅ | ﻉ | ﻍ | ﻑ | ﻕ |
| ﻙ | ﻝ | ﻡ | ﻥ | ه | ﻭ | ﻱ |
Referències
- ↑ (castellà) Genealogia dels alfabets al web de la Promotora Española de Lingüística