Traiguera
| Aquest article tracta sobre el municipi del País Valencià. Vegeu-ne altres significats a «Traiguera (planta)». |
| |||
| Localització | |||
|
| |||
| Municipi del Baix Maestrat | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de Castelló Baix Maestrat Baix Maestrat. Taula del Sénia Vinaròs | ||
| Gentilici | Traiguerí, traiguerina | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 59,80 km² | ||
| Altitud | 271 msnm | ||
| Població (2016[1]) • Densitat |
1.502 hab. 25,12 hab/km² | ||
| Coordenades | 40° 31′ 32″ N, 0° 17′ 26″ O / 40.52556°N,0.29056°O{{#coordinates:40 | 31 | 32 | N | 0 | 17 | 26 | W | type:city(1502)_region:ES-VC | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||
| Distàncies | 149 km de València 80 km de Castelló de la Plana 17 km de Vinaròs | ||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
3 5 PP i 4 PSPV Carlos Roda Esteller (PP) | ||
| Codi postal | 12330
| ||
| Festes majors | Del 13 al 23 d'agost | ||
| Patró/Patrons | Mare de Déu de l'Assumpció i Sant Roc. | ||
| Dies de mercat | Divendres | ||
Traiguera és un municipi del País Valencià a la comarca del Baix Maestrat. Limita amb Sant Jordi, Cervera del Maestrat, La Jana, Canet lo Roig i Sant Rafel del Riu a la comarca del Baix Maestrat i amb Ulldecona a la comarca catalana del Montsià.
Geografia
Hi ha tres nuclis de població: Traiguera, Font de la Salut i Masia Avenc. La vila de Traiguera s'orienta cap al sud, aprofitant la pendent de la muntanya, mentre pel migdia els carrers i les cases aprofiten la inclinació del terreny tallat bruscament. El seu costat nord també està tallat per un "espoló", on encara es conserven restes de muralla medieval i un portal que tancava el recinte amurallat (s. XIII - XIV). El nom de Traiguera segons molts filòlegs, se'l considera relacionat amb el forment o blat, ja que la vall on és el poble ha estat gran productora d'aquest cereal. Traiguera és una planta gramínia de l'espècie Aegilops geniculata, semblant al blat, anomenada també blat bord i blat de perdiu.[2] El cultiu de la traiguera com a aliment es va abandonar després de l'Edat Mitjana. Sembla que el nom també és relaciona amb escaiola. Traiguera va ser identificada també per Thiar Julia, citada pel geograf Ptolomeu dins la Ilercavònia.
El riu Cèrvol passa a 5 Km a l'est del poble i configura la seua conca hidrogràfica. No és un riu amb cabal constant, ja que depén de les riuades caigudes durant l'any; encara que hi ha dos zones amb aigua durant tot l'any com "la peixera".
Història
La seua història es remunta a l'època ibera. La romanització fou intensa ja que per aquestes terres passava la Via Augusta. Després de la dominació musulmana i formant part de la batlia de Cervera fou senyoriu de l'orde de l'Hospital des de la conquesta, i de la de Montesa des del 1319. Fou poblada amb cristians provablement en la dècada del 1240. En l'edat mitjana Traiguera continua sent localitat important com ho demostra que en 1411 s'hi celebraren una part de les Corts Valencianes pel conflicte en la successió reial. Hi hagué noves Corts el 1421 i el 1429. El 1440 va rebre el privilegi de fira anual, i va començar a construir-se al seu terme l'ermitori de la Font de la Salut amb el seu hostal. El segle XVI observa un important auge econòmic basat en l'agricultura i el comerç. Ha participat activament en els conflictes bèl·lics dels segles XVIII i XIX: guerres de Successió, Independència i Carlistes.
Origen del nom de Traiguera
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1.670 | 1.637 | 1.637 | 1.597 | 1.586 | 1.588 | 1.596 | 1.561 | 1.632 | 1.664 | 1698 |
Alcaldes democràtics
Llista d'alcaldes escollits des de les eleccions democràtiques de 1979.
| Legislatura | Alcalde | Partit Polític |
|---|---|---|
| 1979–1983 | Elias Dellà Grañana | UCD |
| 1983–1987 | Joaquin Puig Vidal | PSPV-PSOE |
| 1987–1991 | Joaquin Puig Vidal | PSPV-PSOE |
| 1991–1995 | Jose Ventura Benlliure | PSPV-PSOE |
| 1995–1999 | Jose Vericat Vives | PP |
| 1999–2003 | Jose Vericat Vives | PP |
| 2003–2007 | Braulio Vericat Climent | PSPV-PSOE |
| 2007–???? | Carlos Roda Esteller | PP |
Economia
L'economia traiguerina es basa en l'agricultura: olivera, ametler i taronger, i alguna granja d'aus. Però l'activitat tradicional més arrelada és la construcció menestral de gerres i cànters. Ja els moros, mantenien nombrosos tallers, que en èpoques posteriors s'organitzaren en gremi. El segle passat hi havia 35 tallers, a hores d'ara (2010) hi roman només un.
Llocs d'interés
- Font de Sant Vicent. És de 1611, restaurada en 1870. Consta d'una font i una zona de passeig. La font conserva un frontispici d'arquejada renaixentista, es va erigir en commemoració de la predicació del sant en la vila en 1413.
- Barranc del Mas Roig. Microrreserva de Flora
- Toll Negre. Microrreserva de Flora
Traiguera té diversos monuments tant civils com religiosos.
- Ajuntament. Segle XV. Conserva un finestral gòtic originari de l'antiga Aula de Gramàtica Llatina.
- Edificis renaixentistes. Dos, en bon estat, situats al carrer Major.
- Església de l'Assumpció. Edifici renaixentista, del segle XVII que conserva nombroses obres d'art sacre allotjades en el Museu Parroquial d'Orfebreria. És d'una sola nau de quatre trams amb capelles laterals entre contraforts, comunicades entre si, alçat de pilastres dòriques i cubrició amb voltes de creueria. El presbiteri és poligonal amb sagristies als costats, a les quals s'accedeix per belles portades renaixentistes. El temple no va arribar a concloure's, faltant-li un tram com es pot comprovar als peus, ja que tanca la seva prolongació un mur. El campanar pertanyia a l'anterior temple. Va iniciar les obres en 1400 el mestre Bertomeu Durà, i es van concloure en el s.XVII, és de planta octogonal. La porta lateral de l'Església conserva baldes i ferratges gòtics del segle XV.
- Reial Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut. La història del Real Santuari va començar amb l'edificació d'una petita capella en 1384. La Font de la Salut, comença a ser coneguda més enllà de les fronteres comarcals. Il·lustres personatges de la història d'Espanya com el papa Alexandre VI, Carles I i Felip II, entre uns altres, amb la seva visita i interès pel santuari, van afavorir que entre els segles XV i XVIII estigués acabat aquest impressionant conjunt. L'ermita té dos accessos amb portades adintelades. Remata l'edifici amb una espadanya de l'antic temple gòtic del 1439. El seu interior és d'una sola nau dividida en tres trams amb creuer i als peus, el cor amb barana de fusta del segle XVIII. Arcs de mig punt en la nau i arc triomfal en la capçalera. En la capella major hi ha el cambril de la Verge. Entre la seva decoració, sobresurten les pintures atribuïdes tradicionalment als germans Vicent i Eugeni Guilló. El seu estil és de caràcter figuratiu-alegòric quan tracta els personatges bíblics, i un to més narratiu en les escenes de la Verge de la Font de la Salut. Són també importants els guixos daurats amb motius de rocalla així com les restes d'un sòcol de Manises. Segons conta la tradició, en el segle XIV, va ocórrer l'aparició a dos pastors d'una imatge mariana, dintre de la deu d'aigües curatives que hi ha allí. Des de llavors, els romers de nombrosos municipis de l'entorn, recorren tots els anys aquest camí, jalonat per set creus de terme que simbolitzen els Set Dolors de la Verge.
- Capella de Sant Vicent. Aixecada en honor a la visita del sant.
- Ermita de Sant Blai. Segles XVIII – XIX. Allotja el Museu Municipal de Ceràmica.
- Ermita de Sant Jaume. Segle XVII. Actualment Llar del Jubilat.
Esports
El "Trinquet amb frares" és una variant de la Pilota Valenciana, es practica en un recinte (trinquet) de quatre parets, tancat totalment, amb graderies darrere. La peculiaritat del trinquet amb frares és que té dues viseles en la part davantera que quan la pilota colpeja allí canvia la trajectòria. Es juga amb pilota de badana i era el joc predominant a tota la zona del Maestrat i Montsià a principis del segle XX. Per a més informació (http://www.traiguera.net/pilotavalenciana)
Festes i celebracions
- Festes de Sant Vicent. El Dilluns posterior al Dilluns de Pasqua
- Festa al Santuari de la Font de la Salut. Celebració popular i antiga que commemora la troballa miraculosa de la Verge en el s.XIV. Destaquen les Danses del Pastor. Se celebra el primer diumenge de setembre.
- Festes patronals. Del 13 al 23 d'agost en honor a la Mare de Déu de l'Assumpció i a Sant Roc.
Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
- ↑ Diccionari Alcover-Moll
Enllaços externs
- Web oficial de l'Ajuntament de Traiguera
- Imatge de Traiguera: Memòria visual del Segle XX
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Informació de Traiguera