Assuévar

Assuévar
Azuébar

Localització
Localització d'Assuévar respecte del País Valencià Localització d'Assuévar respecte de l'Alt Palància
Municipi de l'Alt Palància
Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Regne d'Espanya País Valencià Província de Castelló Alt Palància Manc. de l'Alt Palància Sogorb
Gentilici	Assuever, assuevera
Predom. ling.	Castellà
Superfície	23,4 km²
Altitud	298 msnm
Població (2016)   • Densitat	322 hab. 13,76 hab/km²
Coordenades	39° 50′ 05″ N, 0° 22′ 05″ O{{#coordinates:39 | 50 | 05 | N | 0 | 22 | 05 | W | type:city(322)_region:ES-VC | primary|name= }}
Distàncies	61 km de València 50,9 km de Castelló de la Plana 13,2 km de Sogorb
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 4 PP i 3 PSPV Gerardo Miravete Zorrilla (PP)
Codi postal	12490
Festes majors	Sant Mateu Segona quinzena d'agost
Dies de mercat	Dilluns

Assuévar (en castellà i oficialment, Azuébar) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Limita amb Aín, Almedíxer, Xóvar i Soneixa.

Geografia

Situada al bell cor de la serra d'Espadà, gaudeix d'un terme on sovintegen els paisatges naturals ideal per als amants dels esports a l'aire lliure. Destacarem la Font de Sas, brollador de l'afamada aigua d'Assuévar; la Penya Blanca (963 m); el Pico Bellota (959 m); el Carrascal (880 m); la Mosquera , pot ser el millor bosc mediterrani del País Valencià on predominen les sureres; la Peña Asolá; la Peña Aujerá i las Carboneras.

Història

Els primers pobladors que deixaren petjada al terme ho feren en l'Edat del Bronze en la Peña Aujerá; també hi ha jaciments al Pico Bellota. Els romans deixaren un làpida que es conserva en la façana de l'església. L'origen de l'actual vila és àrab, el topònim podria estar relacionat amb el de la tribu africana Zuwawa. En el Llibre de Repartiment consta que en 1237 l'alqueria de Azueva es donada a Pere, arquebisbe de Narbona i en 1238 la vila i el castell al cavaller J. Gonçalvez d'Eredia. El 20 de març de 1365 Pere IV el Cerimoniós (1319-1387) perdona els moros de Assuévar per la seua participació en la guerra junt als castellans i els atorga noves condicions de poblament. El 21 de juny del 1838 fou l'escenari de l'enfrontament entre el general Amor i Francesc Tallada i Forcadell, capitost carlí.

Demografia

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007
762	792	788	686	590	556	525	506	428	395	347	366	355

Economia

L'economia és bàsicament agrícola; hi abasten importància les activitats relacionades amb la transformació de productes de la natura com ara l'envasadora d'aigua de la Font de Sas i l'almàssera on s'elabora l'excel·lent oli de la serra d'Espadà.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Matías Vilaplana Llorens	UCD
1983 - 1987	Luis Navarro Murria	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Luis Navarro Murria	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Luis Navarro Murria	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Luis Navarro Murria	PSPV-PSOE
1999 - 2003	Luis Navarro Murria	PSPV-PSOE
2003 - 2007	Fabián Molina Miravete	PSPV-PSOE
2007 - 2011	Gerardo Miravete Zorrilla	PP
Des del 2011	n/d	n/d

Monuments

• Església de Sant Mateu. Dels segles XVII i XVIII.

D'estil gòtic i estructura molt irregular, és un temple d'una nau amb capelles laterals entre contraforts. Pilars de capitell compost sostenen voltes d'aresta amb llunetes en la nau; el tercer tram està cobert amb cúpula cega sobre estuc i pintures murals de qualitat irregular. A destacar el rellotge de sol i la làpida romana amb inscripció incompleta.

• Castell de la Vila d'Assuévar. Dels segle XII.

Encara que s'han trobat inscripcions romanes, l'origen d'Assuévar està en el seu castell musulmà datat en el s.XII i en l'expansió del municipi de Sogorb. El castell es troba avui completament arruïnat, encara que conserva elements importants de les seves muralles, la part inferior de la seva torre major i restes d'altres torres i un aljub. Els seus elements constructius són de bona qualitat, destacant els carreus.

• Forns de mercuri del barranc Bellota.

Record de la tradició minera de la població.

Llocs d'interés

• Els Posos. Riu subterrani dels més llargs que es coneixen.
• Manantial de la font de Sas.
• Paratge de La Mosquera. Lloc privilegiat de la serra d'Espadà,

pot ser el millor bosc mediterrani del País Valencià on predominen les sureres.

Festes i celebracions

• Festes patronals. Se celebren durant la segona quinzena del mes d'agost en honor a Sant Mateu.
• Sant Miquel. El 29 de setembre.

Imatges

• El Pico Bellota a la Serra d'Espadà
  El Pico Bellota a la Serra d'Espadà
• Làpida romana d'Assuévar
  Làpida romana d'Assuévar
• Església de Sant Mateu
  Església de Sant Mateu
• Rellotge de sol de l'església
  Rellotge de sol de l'església
• El Castell
  El Castell

Enllaços externs

• Web oficial de Azuébar
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.