Xóvar

Xóvar
Chóvar

(En detall)
Localització
Municipi de l'Alt Palància
Vista de Xóvar Vista de Xóvar
Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Regne d'Espanya País Valencià Província de Castelló Alt Palància Manc. de l'Alt Palància Sogorb
Gentilici	Xover, xovera
Predom. ling.	Castellà
Superfície	18,20 km²
Altitud	415 msnm
Població (2016)   • Densitat	327 hab. 17,97 hab/km²
Coordenades	39° 51′ 04″ N, 0° 19′ 17″ O{{#coordinates:39 | 51 | 04 | N | 0 | 19 | 17 | W | type:city(327)_region:ES-VC | primary|name= }}
Distàncies	62,4 km de València 46,1 km de Castelló de la Plana 20 km de Sogorb
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 6 PP i 1 PSPV Miguel Ángel Beltrán Sevilla (PP)
Codi postal	12449
Festes majors	Verge del Roser i Crist de l'Agonia Maig
Dies de mercat	Dijous i diumenge

Xóvar (en castellà i oficialment, Chóvar) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Limita amb Aín, Fondeguilla, Assuévar, Eslida i Soneixa.

Geografia

La població es troba en el Parc natural de la Serra d'Espadà, per això, encara que el nucli urbà no compta amb una elevada altura (només 415 metres), si que existeixen destacats pics en el seu terme com el Hembrar (859 m), el Puntal de l'Aljub (948 m) o el Pic Gla (959 m).

A causa de la relativa proximitat al mar, uns escassos 20 km, té unes peculiars condicions climàtiques, destacant la presència de vents de llevant, que proporcionen una elevada humitat i una relativa frescor. Aquestes característiques permeten que la vegetació sigui abundant existint espècies com el bruc, enebre, i la surera.

Història

Hi ha restes del Bronze als jaciments de la Cueva i de la Bellota i ibers al poblat del Rubial. D'origen musulmà, fou una alqueria dependent, del castell d'Assuévar de la jurisdicció d'Almedíxer. Fou lloc de moriscos, els quals participaren el 1525 en la revolta de la serra d'Espadà. A més, el primer esment escrita de la localitat es produïx quan el rei de la taifa de València, Zayd Abu Zayd s'interessa per la recent fundada localitat de Xóvar, que s'havia poblat per veïns del castell de Begís.

Demografia

Evolución demográfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007	2011
768	779	687	651	581	504	480	455	421	407	378	353	347	363

Economia

L'economia es basa en el conreu de l'ametler i de l'olivera, i l'elaboració d'un excel·lent oli.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Vicente Beltrán Beltrán	UCD
1983 - 1987	Jaime Máñez Bellón Arturo Mondragón Ten	AI
1987 - 1991	José Gómez Mondragón	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Pedro Gómez Riojano	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Pedro Gómez Riojano (Decés 22/09/1996) Emilio Mondragón Granell	PSPV-PSOE
1999 - 2003	Emilio Mondragón Granell	PSPV-PSOE
2003 - 2007	María Teresa Palacios Beltrán	PSPV-PSOE
2007 - 2011	María Teresa Palacios Beltrán	PSPV-PSOE
Des del 2011	Miguel Ángel Beltrán Sevilla	PP

Monuments

Església de Santa Anna.

• Església de Santa Anna.
• Ajuntament.
• Castell de Xóvar. Degué ser una torre guaita del castell d'Assuèvar. Només romanen un mur i una torre en ruïnes.
• Nevera musulmana. Aquesta construcció d'origen musulmà era una nevera utilitzada per a emmagatzemar la neu caiguda durant l'hivern. Està en molt bon estat de conservació pel que s'aprecia en la seva totalitat la magnífica volta de forma cònica.
• El Rubial. Poblat iber situat en el cim de la muntanya del mateix nom. Actualment es mantenen els fonaments d'algunes de les seves construccions i s'han trobat restes de ceràmica i algunes monedes.
• Torres de la Punta de la Sartén i La Torreta. D'origen àrab.

Llocs d'interés

• Pantà de Xóvar. Aquest embassament d'origen musulmà va ser construït en el segle XII. Regula les avingudes del barranc Ajuez i té una altura de 12 metres.
• Coves de los Calaricos. En aquest impressionant conjunt es poden observar magnífiques estalactites i estalagmites.
• Castell de Castro.

Festes i celebracions

• Festes patronals. Celebrades a principis de maig en honor a la Verge del Roser i al Crist de l'Agonia.
• Diumenge de la Rosa. El primer diumenge de maig, inclosa dins de les Festes patronals.
• Setmana Taurina. La segona setmana d'agost.

Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.