Vés al contingut

Teresa (Alt Palància)

De Viki.cat
Teresa
Error creant la miniatura:
(En detall)
Localització

Localització de Teresa respecte del País Valencià Localització de Teresa respecte de l'Alt Palància


Municipi de l'Alt Palància
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Alt Palància
Manc. Alt Palància
Sogorb
Gentilici Teresà, teresana
Predom. ling. Castellà
Superfície 19,90 km²
Altitud 636 msnm
Població (Plantilla:Padró INE/ref)
  • Densitat
Plantilla:Padró INE hab.
Coordenades {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:39|53|Plantilla:Puntdecimal|N|0|39|Plantilla:Puntdecimal|W|type:city(Plantilla:Padró INE)_region:ES-VC|primary|name=}}
Distàncies 85,5 km de València
86,6 km de Castelló de la Plana
12 km de Viver
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Batlle:

1
5 PSPV i 2 PP
Juan Ernesto Pérez Calatayud (PSPV)
Codi postal 12469
Festes majors Verge de l'Esperança i Sant Roc
Del 14 al 22 d'agost
Web

Teresa, també conegut com Teresa de Begís, és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Limita amb Begís, Toràs, Viver, Xèrica i Sacanyet.

Geografia

El terme es troba situat en la vall alta del riu Palància, en l'angle que formen les serres de serra d'Andilla, Javalambre i serra de Pina, sent per tant molt muntanyenc. Entre totes destaquen les següents altures, el Franco, el Cerro Gordo, Roya i Chavi; mai superant els 900 metres d'altura. Compta amb gran quantitat de fonts, com ara la Pipa, el Batà, Royo, la Grillera, Contis, Berro, la Bailaora, Peral, el Nano, Rabosera i del Río.

Història

Al seu terme s'han trobat deixalles de l'Edat del Bronze, en els jaciments de la Penya de la Dueña i cim del Cerro Alto de la Gambalia; igualment s'han trobat restes de ceràmica, en la cova de los Muertos i Alto Losar, d'origen ibèric; també troballes romanes certifiquen el poblament en aquesta època, del lloc, que posteriorment fou de dominació àrab fins la conquesta de Pere Fernàndez d'Azagra, senyor d'Albarrasí, qui va concedir la jurisdicció civil de la mateixa a l'orde de Calatrava i la religiosa al bisbat de Sogorb. Fou aldea de Begís fins l'any 1842 en què se li va atorgar municipi propi. Demogràficament es troba en franca regressió amb una fort emigració vers zones industrials de València i la Plana de Castelló.

Demografia

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007
1.052 981 1.015 889 818 898 753 640 463 369 345 341 311

Economia

Basada tradicionalment en l'agricultura i la ramaderia s'ha desenvolupat una petita indústria artesanal de patés. És també focus de turisme interior pel seu agradable clima estiuenc.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Emilio Alcaide Alcaide UCD
1983 - 1987 Joaquín Martín Macian PSPV-PSOE
1987 - 1991 Francisco Tomás Flor PSPV-PSOE
1991 - 1995 EUPV
1995 - 1999 Vicente López Palomar EUPV-L'Entesa
1999 - 2003 Francisco Maestre Clemente PP
2003 - 2007 Juan Ernesto Pérez Calatayud PSPV-PSOE
2007 - 2011 Juan Ernesto Pérez Calatayud PSPV-PSOE
Des del 2011 n/d n/d

Monuments

  • Església de Nostra Senyora de l'Esperança. Dels segles XV al XVII.

El temple posseïx una sola nau sòlida entre contraforts, voltes de tradició gòtica i capelles. Un bell pòrtic emmarca la plaça.

  • Ajuntament.

Llocs d'interés

  • Mina del barranc del Arco. Amb antics forns de guix rehabilitats.
  • Refugi de l'Aigua. Situat en el Cerro Gordo. És un respirador amb abundants corrents d'aigua que sorgeixen d'un brollador.
  • El Arco.

Festes i celebracions

Referències

Enllaços externs

Plantilla:Sister