Sot de Ferrer
| Localització | |||
| |||
| Municipi de l'Alt Palància | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de Castelló Alt Palància Manc. Alt Palància Sogorb | ||
| Gentilici | Soter, sotera | ||
| Predom. ling. | Castellà | ||
| Superfície | 8,60 km² | ||
| Altitud | 230 msnm | ||
| Població (Plantilla:Padró INE/ref) • Densitat |
Plantilla:Padró INE hab. | ||
| Coordenades | {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:39|48|Plantilla:Puntdecimal|N|0|24|Plantilla:Puntdecimal|W|type:city(Plantilla:Padró INE)_region:ES-VC|primary|name=}} | ||
| Distàncies | 48 km de València 55 km de Castelló de la Plana 9 km de Sogorb | ||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 4 PP 3 PSOE Vicente Jaime Juste Garcia (PP) | ||
| Codi postal | 12489
| ||
| Festes majors | Sant Antoni i Crist de la Pietat Juny | ||
| Dies de mercat | Divendres | ||
| Web | |||
Sot de Ferrer és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.
Limita amb Sogorb, Soneixa i Algar de Palància.
Geografia
El terme municipal de Sot de Ferrer té una extensió de 8'60 km² sent travessat pel riu Palància. El terme es troba en la vall del riu, que aquí comença el seu curs baix, sent l'última localitat que encara veu passar aigua per la llera en condicions normals. El nucli urbà es troba molt proper al curs fluvial a una altitud de 230 metres.
Història
La primera notícia del poble, es remunta a 1236 quan hi havia a l'actual terme 3 alqueries musulmanes; en 1245, rere l'ocupació cristiana pertany a Hurtado de Lihori qui li dóna el nom de Sot i hi edificà un palau al voltant del qual va anar creixent el caseriu; després de passar pel senyoriu dels Val de Corranza; fins al segle XVI es denominava Soto del Gobernador, i canvia a l'actual denominació per la influència del cognom del governador, Jaume Ferrer; sembla que la població formava part del territori que integrava el senyoriu de Vall d'Almedíxer, i fins el 1609 era habitat exclusivament per sarraïns.
Demografia
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 934 | 946 | 774 | 689 | 653 | 671 | 595 | 503 | 443 | 413 | 422 | 470 | 484 |
Economia
La seua economia és exclusivament agrària: taronger i nespreres. Cavanilles cita unes pedreres de marbre que mai no han estat explotades.
Administració
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Eduardo Romero Ribelles | PSPV |
| 1983 - 1987 | Eduardo Romero Ribelles | PSPV |
| 1987 - 1991 | Francisco Bada Bover | AP |
| 1991 - 1995 | Ramón Bover Rodríguez | PSPV |
| 1995 - 1999 | Ramón Bover Rodríguez | PSPV |
| 1999 - 2003 | Ramón Bover Rodríguez | PSPV |
| 2003 - 2007 | Antonio Bada Bover | PP |
| 2007 - 2011 | Josep Antoni Estellés Gràcia | PSPV |
| Des del 2011 | Vicente Jaime Juste Garcia | PP |
Monuments
Monuments religiosos
- Ermita de Sant Antoni. Del segle XVII.
És edifici de planta en creu llatina, i en la seva clau ostenta elegant i proporcionada cúpula, amb talla d'estil xurrigueresc ben acusat, així com el seu presbiteri i creuer.
- Calvari. Dels segle XIX.
Pel seu bon estat de conservació i l'espectacular del seu camí emblanquinat és una de les imatges típiques de la comarca de l'Alt Palància. El seu recorregut va des del nucli urbà fins a l'ermita de Sant Antoni.
- Església de la Immaculada. Dels segle XVIII.
D'estil neoclàssic. Destaca sobretot per l'altar major obra de Joan de Joanes una de les obres més importants de la pintura renaixentista valenciana. La pintura és un oli sobre taula estant format per dues parts principals. La inferior, en la qual apareix la Immaculada en el centre envoltada pels seus pares i la superior, en la qual apareix Déu.
Monuments civils
- Palau del Senyor.
L'edifici a partir del com es va originar el municipi és de construcció de calç, sorra i pedra, d'estil gòtic amb arquitectura ogival del segle XIII i detalls del gòtic tardà dels segles XIV i XV. En la façana presenta tres ajimeces (finestres) de brancals de pedra amb ogives (la de damunt de la porta amb tres trevolats i un portallum, lamentablement desapareguda), que s'aixequen sobre les seves cartel·les i per l'extrem superior sostenia el seu propi capitell, i aquest, les arrencades de les seves ogives.
- Forn i Molí del Senyor.
- Pont del Palància. Del segle XVIII.
Festes i celebracions
- Festes d'estiu. La segona setmana d'agost.
- Festes patronals. en honor a Sant Antoni i al Crist de la Pietat. Durant el mes de juny.
Referències
Enllaços externs
- Ajuntament
- Web personal
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
| |||||