Bera

Localització

Estat
• Comunitat Autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat Espanya
Comunitat Foral de Navarra
Navarra
Bortziri
Merindad de Pamplona

Predom. ling. basc^[1]

Superfície 35 km²

Altitud 71 msnm

Població (2016^[2])
• Densitat 3.765 hab.
107,57 hab/km²

Coordenades

43° 16′ 42″ N, 1° 40′ 57″ O / 43.27833°N,1.68250°O{{#coordinates:43 | 16 | 42 | N | 1 | 40 | 57 | W | | primary|name=

}}Error de l'expressió: Operador < inesperat

Distàncies 68 km de Pamplona

Dirigents:
• Alcalde: Josu Iratzoki Agirre
(ANB).

Codi postal 31780

Web

http://www.berakoudala.net/

Bera és un municipi de Navarra, a la comarca de Bortziri, dins la merindad de Pamplona. Limita al nord amb Biriatu, Urruña i Azkaine (Lapurdi), al sud amb Etxalar i Lesaka, a l'est amb Sara i a l'oest amb Irun (Guipúscoa).

Barris

Dornaku.
Garaitarreta.
Kaule.
Suspela.
Suspelttiki.
Xantelerreka/Elzaurdia (Ibardin).
Zalain.
Zia.
Altzate.
Illekueta.

Demografia

Evolució demogràfica
1996	1998	1999	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006	2007
3 480	3 507	3 511	3 490	3 531	3 581	3 637	3 659	3 666	3 727	3 684
Fonts: Bera/Vera de Bidasoa i institut d'estadística de Navarra

Història

1402: el rei de Navarra Carles III el Noble va concedir als habitants de Bera i Lesaka una sèrie de privilegis en compensació per la defensa de la seva terra davant guipuscoans i labortans.
1606: Lorenzo de Hualde va ser nomenat rector de la parròquia de Bera en 1606 pel senyor d'Alzate i Uturbie. Aquest personatge es va destacar per col·laborar estretament amb el inquisidor Valle Alvarado i perseguir a molts veïns de Bera amb acusacions de bruixeria, tal com es recull en el procés inquisitorial de Logronyo (1610).
1610: introducció del blat de moro des de Baiona, cultiu bàsic en el sistema agrari de tipus atlàntic.
1638: incendi de Bera provocat per les tropes del duc de Saint-Simon i dirigides pel senyor d'Uturbie i d'Alzate.
1693-1795: guerra de la convenció. En una primera fase, fins a juliol de 1794, Vera va ser ocupada per les tropes espanyoles. En la segona, a partir de finals de juliol de 1794, van anar els francesos qui van ocupar el poble, romanent en ell fins que va acabar la guerra al juny de 1795.
1813-1814: al començament d'agost de 1813 les tropes aliades al comandament del duc de Wellington es van instal·lar a Bortziriak, Urdazubi i Doneztebe seguint a les del mariscal francès Soult i van romandre fins a novembre de 1813 provocant una important crisi de mortalitat.
1830: el 20 d'octubre el general Francisco Espoz y Mina va travessar la frontera per Bera amb la intenció de proclamar la constitució liberal enfront de l'absolutisme.
1838: en el marc de la Primera Guerra Carlina el 4 d'abril els liberals en la seva retirada van incendiar l'església de Bera, que va sofrir importants danys.
1872: Carles de Borbó va entrar per Bera per a proclamar la guerra contra Amadeu de Savoia. Al llarg de la Tercera Guerra Carlina el Cura Santa Cruz protagonitzarà algunes escaramusses en Bera.

Administració

Llista d'alcaldes
Legislatura	Alcalde	Grup polític
2007-2011	Josu Iratzoki	ANB

Personatges cèlebres

Jon Bru (1977): ciclista professional.
Patxi Vila (1975): ciclista professional.
Juan Luis Pérez Mitxelena Petti: músic de rock-folk.
Genaro Celayeta (1954): ex-futbolista internacional.
Juan Larramendi (1917-2005): pintor.
Isidoro Fagoaga (1893-1976): tenor especialitzat en òpera wagneriana.
Ignacio Errandonea (1886-1970): sacerdot. Fundador de l'EST a Sant Sebastià, actual campus de Sant Sebastià de la Universitat de Deusto.
Juan Errandonea (1917-1966): catedràtic i eminència de llengua sumèria.
Ignacio Larramendi (1874-1960): escriptor en basc.
Joaquín Aldave (1893-1959): escriptor en basc.
Román Dornacu (1878-1959): escriptor i lexicòleg euskèric.

Esment a part mereix tot el clan dels Baroja: Pío Baroja, Ricardo Baroja, Carmen Baroja, Julio Caro Baroja, Pío Caro Baroja...; que si bé no eren naturals d'aquesta localitat, n'estaven íntimament lligats, ja que l'escriptor Pío Baroja va adquirir a Bera el caseriu Itzeaque va transformar en la casa familiar. Tots ells van passar importants períodes de la seva vida a Bera i de fet diversos dels Baroja estan enterrats en aquesta localitat.

Referències

↑ Ley Foral 18/1986, de 15 de diciembre, del vascuence
↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bera

[1] Ley Foral 18/1986, de 15 de diciembre, del vascuence

[PadroINE2016-2] «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].

[1]

[2]