El beylik de Sinope fou un estat turcman que va viure vers el 1247 i una data indeterminada del segle XIV prop del 1335 quan fou conquerit pels amirs o beyliks de Kastamonu.
Història
A la mort del Kay Khusraw II, sultà seljúcida de Rüm, els seus fills es van disputar el tron, i el pervâne (pervaneh) Muin al-Din Sulayman (otomà: ﭖروانه معين الدين سليمان, Pervâne Muineddin Süleyman; àrab: Mu'ïn al-Dīn Sulaymān) va donar suport a Kilidj Arslan IV i va aconseguir imposar-lo; pel mateix temps va aconseguir també apoderar-se de Sinope i rodalies, que pertanyia a l'imperi de Trebisonda, i la regió li fou concedida en feu (ikta) a la seva família; el seu enorme poder a la cort el feia una possible víctima del sultà, i per evitar la seva eliminació es va desfer de Kilidj Arslan IV el 1265 i va proclamar al seu fill menor d'edat Kay Khusraw III (1265-1283). Derrotats els seljúcides per Bàybars I el 18 de març de 1277 a Elbistan, el mameluc va entrar a Kayseri el 23 d'abril abans de retornar a Síria; Abaqa, el khan de Pèrsia, va fer responsable a Pervane de la derrota i el va fer matar el 2 d'agost de 1277.
El va succeir a Sinope i la costa el seu fill Mehmed Bey i es va reconèixer feudatari dels khans ilkhànides. A la seva mort en data desconeguda el va succeir el seu fill Mesud Bey que fou capturat pels genovesos el 1298 i només alliberat contra un fort rescat. A les primeres dècades del segle XIV governava Ghazi Celebi, dedicat a la pirateria, sota la nominal autoritat d'una filla del sultà Masud II.[1] Va passar al beylik de Kastamonu regit per la dinastia Candaroğhlu vers el 1335.
Djalal al-Din Kötürüm Bayezid, bey de Kastamonu de la dinastia Candaroğhlu, va perdre la seva capital el 1383 davant un dels seus propis fills, Süleyman II, que va tenir el suport del sultà otomà Murad I. Bayezid es va refugiar a Sinope i el beylik va quedar dividit de facto. La dinastia Candaroğhlu de Sinope va agafar poc després el nom d'isfendiyar-oğhlu del nom del bey Isfensidiyar fill i successor de Bayezid.
El 1393 Isfendiyar de Sinope va demanar immunitat al sultà otomà a canvi d'esdevenir el seu vassall; Baiazet I li va concedir. El 1402 Isfendiyar va reconèixer la sobirania de Tamerlà, que li va ratificar el seu domini i a més li va concedir Kastamonu, Kalecik, Tosya, i Çankırı.
Fundador:Saltuk ·Capital:Erzurum Centres:Erzurum ·Tercan Dinastia:Saltúquides (1072-1102) · Ali bin Ebu'l-Kâsım (1102 - ~ 1124) · Ziyâüddin Gazi (~ 1124-1132) · İzzeddin Saltuk (1132-1168) · Nâsırüddin Muhammed (1168-1191) · Mama Hatun (1191-1200) · Melikshah ibn Muhammed]] (1200-1202)
1202: al sultanat seljúcida de Rüm
Fundador:Hüsamettin Çoban Bey, comandant oghuz ·Capital:Kastamonu Centres:Kastamonu ·Taşköprü Dinastia de Candar-oğlu (Çobanoğulları): Hüsamettin Çoban Bey (1309 - ?) · Alp Yürek (? - ?) · Muzafferüddin Yavlak Arslan (? - ?) · Çobanoğlu Mahmud Bey (? - 1309) · -
1309: al Beylik de Candar-oğlu
Ancestres:: Hamid ai el seu fill İlyas Bey, senyors de frontera del sultanat seljúcida de Rüm ·Fundador: Hamidoğlu Feleküddin Dündar Bey ·Capital:Isparta Centres:Eğirdir ·Uluborlu ·Gölhisar ·Korkuteli i Antalya transferides el 1301 a un germà, que va fundar Tekke
Dinastia Hamit-oğlu o Hamitoğulları o Hamidoğlu o Hamidoğulları (Hamid-oghlu o Hamidoghullari): Hamidoğlu Feleküddin Dündar Bey (~ 1280 - 1324) · Hamidoğlu Hızır Bey (1324-1330) · Hamidoğlu Necmeddin İshak Bey (? - ?) · Hamidoğlu Muzafferüddin Mustafa Bey (? - ?) · Hamidoğlu Hüsameddin İlyas Bey (? - ?) · Hamidoğlu Kemaleddin Hüseyin Bey (? - 1391)
1374 i/o 1381/1382 : Venda de territoris a l'Imperi Otoma; 1391 unió a l'Imperi Otomà
Ancestre:: Germiyanlı Ali Bey ·Fundador: İnanç Bey ·Capital:Deñizli Centres:Deñizli Dinastia İnanç-oğlu o İnançoğulları (Inandj-oghlu o Inandjoghullari): İnanç Bey (~ 1300 - ~ 1314) · Murad Arslan (~ 1314 - ?) · İnançoğlu İshak Bey (? - ~ 1360) · Süleyman Bey (1345-1368)
1368: Conquesta per Germiyan
