Kaykaus I

Izz al-Din Kaykaus I (àrabb i persa عز الدين كيكاوس بن كيخسرو, 'Izz al-Dīn Kaykā'ũs bin Kaykhusraw; turc: Izzeddin Keykavus) fou sultà seljúcida de Rüm del 1211 al 1221.

A la mort del seu pare Giyath al-Din Kaykhusraw I en batalla a Alaşehir el 1211 el va succeir i va enfrontar la rivalitat dels seus germans Kayferidun i Kaykubad, el primer dominant Antalya (recent adquirida) des de on va entrar en contracte amb els xipriotes, i el segon (que tenia el suport de la noblesa) dominant Kayseri i Konya. Kaykaus dominava Malatya i va ocupar Kayseri i més tard Konya, obtenint llavors suport de Leo I d'Armènia (aliat abans de Kaykobad) i Toghrul Beg del gran sultanat seljúcida (que inicialment també afavoria a Kaykobad). El derrotat Kaykobad va fugir a Ankara, on va demanar ajut als turcmans de Kastamonu sense resultat. Kaykaus va assegurar el tron i na vegada assentat al poder no va tenir cap més dificultat.

Va mantenir la pau amb els grecs de Nicea, i relacions discretament pacifiques amb Bahramshah d'Erzindjan i al-Mughith d'Erzerum, i amb el califa abbàssida al-Nasir però en canvi va lluitar en els altres fronts: així al sud, després de que el seu pare conquerís Antalya va intervenir contra el regne de la Petita Armènia en favor del príncep Bohemund IV d'Antioquia que estava aliat a al-Zahir ibn Salah al-Din príncep aiúbida d'Alep (1186-1216); va fer també acords comercials amb el rei de Xipre i amb Venècia. Al nord va conquerir Sinope (1214) que estava a la zona tampó entre Nicea i Trebisonda; aquesta conquesta fou possible perquè un grup de turcmans va fer presoner a Aliex I Comnè que estava en una cacera i fou alliberat a canvi de renunciar a Sinope i de pagar un tribut. L'entrega de la ciutat va tenir lloc el 1 de novembre de 1214, pocs dies abans de ser alliberat l'emperador. El armeni Rais Hetum fou nomenat governador i entre abril i setembre de 1215 va reconstruir les muralles el cost de les quals fou pagat per diversos amirs turcmans; una inscripció que encara existeix commemora el fet; a Sinope es va organitzar una flota que tindria per objectiu Crimea.

A la mort d'al-Zahir d'Alep el 1216 va intentar conquerir aquest principat pel seu aliat i germà del difunt, al-Afdal ibn Salah al-Din, que als darrers anys vivia exiliat a Sumaysat (Samosata) després d'haver estat a Salkhad al Hauran, en perjudici del fill d'al-Zahir, al-Aziz ibn al-Zahir, al que afavoria al-Adil I, el sultà i germà de Saladí; Kaykaus I fou derrotat per al-Ashraf ibn al-Adil, governador aiúbida de la Djazira i fill d'al-Adil I. Llavors va organitzar una coalició amb el regent de Mossul, Lulu, però va morir a finals del 1221 sense veure complert el seu projecte. El va succeir el seu fill Ala al-Din Kaykubad I.

En el seu regnat va començar la gran època constructora seljúcida amb nombroses mesquites, madrasses, caravanserralls i altres edificis, sent el més destacat la madrassa Şifaiye de Sivas. Va donar suport a la literatura en persa, i al sufisme, especialment Ibn Arabi.

Bibliografia

• Claude Cahen, Pre-Ottoman Turkey: A general survey of the material and spiritual culture and history c. 1071-1330. New York, 1968, Taplinger. p. 120-121. ISBN 159740456X.