Kaykhusraw I

Giyath al-Din Kaykhusraw I (àrab i persa: غياث الدين كيخسرو بن قلج ارسلان, Ghīyāth al-Dīn Kaykhusraw bin Qilij Arslān; turc Gıyaseddin Keyhüsrev), fou sultà seljúcida de Rüm del 1192 al 1197 i del 1205 al 1211.

Era fill d'Izz al-Din Kilidj Arslan II i d'una dona bizantina. Aquest el 1187 va decidir repartir el sultanat entre deu fills, un germà i un nebot i va concedir a Kaykhusraw I la comarca de Sozòpolis (turc Uluborlu). Un dels fills, Kutb al-Din Malik Shah II ibn Kilidj Arslan II, va enderrocar al seu pare i aquest va demanar ajut a Khaykhusraw que el va restablir al tron a Konya.

Mort Izz al-Din Kilidj Arslan II el 1192, Khaykhusraw no va poder fer reconèixer la seva supremacia als altres germans, i alguns van iniciar la guerra contra els veïns per eixamplar territoris. Kutb al-Din va morir el 1197 i el seu hereu Rukn al-Din Sulaymanshah I, hereu de Kutb al-Din, va ocupar Konya i va restaurar al seu profit la unitat del sultanat. Khaykhusraw es va replegar a territori bizantí protegit pel senyor i cap militar Manel Maurozomes (fill de Teodor Maurozomes i d'una filla il·legítima de l'emperador bizantí Manel I Comnè 1142-1180) que era el seu sogre (Khaykhusraw estava casat amb una filla de Manel).

La política del nou sultà fou la de fer conquestes a l'est, el que no agradava als begs turcmans. Mort Rukn al-Din el 1204 només va deixar un fill menor d'edat, Kilidj Arslan III, i Khaykhusraw al cap de poc mesos es va apoderar del sultanat (1205). Maurozome va anar amb ell a Konya ja que era enemic del nou emperador grec (ara a Nicea) Teodor I Làscaris (1204-1222) i Khaykhusraw va aconseguir que li foren cedides les viles de Khunas i Laodicea (Deñizli) que estaven en litigi entre bizantins i seljúcides. Maurozome va jugar un paper destacat a la política bizantina de Nicea durant 25 anys i segurament és el personatge que Ibn Bibi anomena l'emir Comnè. Breument grups turcmans van ocupar Amisos (Samsun) però el 1206 va passar a Trebisonda i uns dos anys després a Nicea. En canvi al sud va ocupar de manera permanent Antalya (1207) que fou la primera sortida del sultanat al mar.

El 1209 Aleix III Àngel es va voler fer reconèixer emperador a Nicea però Teodor I Làscaris s'hi va oposar; Aleix va conspirar contra Teodor amb el suport de Kaikhusraw I, a la cort del qual va fugir el 1210. Teodor i Aleix, aquest amb suport de Rüm, es van enfrontar en una batalla decisiva prop d'Antioquia del Meandre (Alaşehir) el 1211, en la que Giyath al-Din Kaykhusraw I va morir i les seves forces i les de l'antic emperador Aleix van quedar derrotades (Aleix fou fet presoner per Teodor). El va succeir el seu fill Izz al-Din Kaykaus I.

Bibliografia

• Claude Cahen, Pre-Ottoman Turkey: A general survey of the material and spiritual culture and history c. 1071-1330. New York, 1968, Taplinger. p. 120-121. ISBN 159740456X.