Kaykubad III
Abu l-Fath Ala al-Dunya wa l-Din al-Sultan al-Muazim Kaykubad ibn Faramarz ibn Kay Kaus (turc: Alaeddin Keykubad, persa i àrab : ʾAbū al-Fatḥ ʿAlāʾ ad-dunyā wa ad-dīn as-Sulṭān al-Muʿaẓẓim Kay Qubaḏ ben Farāmarz ben Kay kāʾūs, أبو الفتح علاء الدنيا و الدين السلطان المعظم كيقباذ بن فرامرز بن كيكاؤس, Ala al-Dunya wa l-Din vol dir "noblesa de poder i de la religió"; al-Sultan al-Muazim vol dir "el gran sultà", generalment anomenat Ala al-Din Kaykubad III o simplement Kaykubad III, fou un sultà seljúcida de Rüm, net de Kaykaus II.
Kaykaus II va morir el 1261 deixant tres fills:
- Ghiyath al-Din Masud II sultà el juny de 1284
- Faramarz (o Faramuz), pare d'Ala al-Din Kaykubad III [1]
- Siyavush Djamri
Vers 1282 Ala al-Din Kaykubad III va venir de Crimea on el seu pare havia estat exiliat, i es va presentar a Anatòlia; els mongols li van concedir el govern de la regió de Karaman on hauria estat reconegut pels begs karamanoğlu.[2] Finalment fou expulsat no pels karamànides, sinó pels mongols i es va refugiar al Regne de la Petita Armènia [3]
Diversos obres (Janine et Dominique Sourdel, "Dictionnaire historique de l'islam", Katharine Branning, "History of the Anatolian Seljuks" i Chronology of Anatolia, Turkey , The Rum Seljuqs a [1]) assenyalen el seu govern en al menys dos períodes més: 1293-1294 i 1301-1303. No hi ha dades sobre el primer d'aquestos governs que seria un període de revolta. El període 1305-1307 que se li atribueix a les mateixes fonts, no el tindrem aquí en consideració. El període 1301-1303 altres fonts el converteixen en 1297-1303 i en 1298-1303.[4] Així doncs vers el 1297 o 1298 es va presentar a Anatòlia aprofitant el viatge de Masud II a la cort ilkhànida a l'Azerbaidjan per demanar ajut contra les tribus turcmanes instal·lades a Anatòlia; Ghazan va destituir a Masud II segons es diu per les queixes d'un cap turcman, el pare del qual havia estat executat per orde del sultà, i va reconèixer a Ala al-Din Kaykubad III que va governar de manera més o menys nominal del 1298 al 1303; en aquest darrer any, implicat en un complot contra el Khan, el propi Ghazan el va fer condemnar a mort a Isfahan i va restaurar a Masud II. La sentència no es va executar per ser la seva esposa membre de la noblesa mongola, però a l'estiu fou apunyalat per orde del mateix Ghazan. Va deixar dos fills:
- Ghiyath ad-Dîn Masud III que hauria succeït al seu oncle Masud II quan va morir el 1307 sense fills.
- Shams ad-Dîn
Notes
- ↑ West Asia & North Africa, Chapter 2. Asia Minor. Seljukid Sultans of Rum, per Charles Cawley, 2006/07
- ↑ així ho indica Cawley, però el mateix s'assenyala del seu germà Masud II
- ↑ l’enciclopèdia de l'Islam només diu que es va refugiar a Cilícia; potser en realitat fou derrotat pels mongols es va refugiar amb els karamànides; això s'hauria produït entre 1282 i 1284
- ↑ Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. "Kayķubād"; Encyclopædia Britannica, 2007.
Bibliografia
- Adaptació parcial de l'article Kai Kobad III de a wikipèdia alemanya i Kay Qubadh III a la francesa
- السلاجقة/آل سلجوق/سلاجقة الروم/سلاجقة الأناضول, Les Seldjoukides de Roum / Seldjoukides d'Anatolie
- |auteur=M Th Houtsma|année=1987 E.J. Brill's First Encyclopaedia of Islam, 1913-1936
- History of the Anatolian Seljuks per Katharine Branning
- West Asia & North Africa, Chapter 2. Asia Minor. Seljukid Sultans of Rum per Charles Cawley, 2006-07
- Dynastie Seldjoukide
- L’empire des steppes, Attila, Gengis-Khan, Tamerlan, per René Grousset
- Janine et Dominique Sourdel, Dictionnaire historique de l'islam, Éd. PUF, ISBN 978-2-13-054536-1, article Seljoukides, p. 740-743.
| |||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||