Piera
| |||||
| Localització | |||||
| Municipi de l'Anoia | |||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Penedès Anoia | ||||
| Gentilici | Pierenc, pierenca | ||||
| Superfície | 57,11 km² | ||||
| Altitud | 324 msnm | ||||
| Població (2016[1]) • Densitat |
15.001 hab. 262,67 hab/km² | ||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 395650 4597492{{#coordinates:41 | 31 | 20 | N | 1 | 44 | 58 | E | type:city(15001)_region:ES-CT | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
21 Jaume S. Guixà i Soteras (CiU) | ||||
| Codi postal | 08784
| ||||
| Codi territorial | 081614
| ||||
| Web | |||||
Piera és una vila i municipi de la comarca de l'Anoia.
Població
Piera forma part de la comarca de l'Anoia i és el terme municipal més extens. Limita al nord amb Castellolí i el Bruc, al sud amb Sant Sadurní d'Anoia, a l'est amb Masquefa, a l'oest limita amb Cabrera d'Igualada, al nord-est amb els Hostalets de Pierola, al nord-oest amb els termes de la Pobla de Claramunt i Vallbona d'Anoia, el sud-est amb Sant Llorenç d'Hortons i al sud-oest amb Torrelavit.
Té una superfície de 57’3 km² i una altitud mitjana de 324’7 metres. Piera té més de 14.000 habitants. Aquesta població augmenta considerablement a l'estiu, degut a les segones residències.
La seva situació al sud-est de la comarca de l'Anoia està al costat de l'Alt Penedès, les terres del sud del terme tenen les mateixes característiques que les penedessenques. Juntament amb el nucli urbà, Piera el formen, segons l'inventari de 1981, 74 caserius i 18 barris, assumits per l'Ajuntament.
El municipi es comunica amb altres poblacions a través dels FGC, la Hispano Igualadina, la Hispano Llacunense i amb vehicle propi s'hi pot arribar per 5 carreteres.
En aquest municipi, a part de Piera, hi ha 4 pobles més, que són Sant Jaume ses Oliveres, El Bedorc, La Fortesa i Ca N'Aguilera.
Declaració d'independència
El 30 d'octubre del 2012, Piera es proclama Territori Català Lliure.[2]
Història
El 1382, Guillem Ramon de Montcada i de Peralta intercanvià amb Pere II d'Urgell la baronia de Cervelló i les viles de Sant Vicenç dels Horts i Piera a canvi de la meitat de les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar.[3]
El Castell de Piera (el castrum Apiaria, anomenat primerament de Fontanet) és documentat des de l’any 955, i ocupà el lloc d’un poblat ibèric. Jaume el Conqueridor va fer repetides visites i estades al castell de Piera, i la més llarga fou la d'agost-desembre de 1268. Jaume I, el 1265, va acordar amb la família Sescorts que li farien l'administració del castell i una generació rere l'altra hi romangueren fins al segle XVIII. En arribar l'hora de la desamortització, el 1832, el Castell de Piera es convertí en propietat de Ventura de Viala i Aguilera, baró d'Almenar i notari de Tàrrega. Els Viala ja habitaven el castell des del segle XIV al haberse emparentat amb la familia Sescorts.[4] El 15 d'agost de 1867, quan era Comandant General de Barcelona, intentà altre cop un aixecament contra Isabel II d'Espanya, però establert a Piera, tot i que va aplegar uns 2.000 homes i va situar les seves tropes molt a prop de Barcelona,[5] no va comptar amb prou recursos i ajuda per fer triomfar l'alçament.
El 15 d'agost de 1867, quan Gabriel Baldrich i Palau era Comandant General de Barcelona intentà un aixecament contra Isabel II d'Espanya establint la seva caserna general a Piera, i tot i que va aplegar uns 2.000 homes i va situar les seves tropes molt a prop de Barcelona,[5] no va comptar amb prou recursos i ajuda per fer triomfar l'alçament.[6]
L'Any 1916 Ramon de Viala i de Ayguavives, Baró d'Almenar deixà enllestida una restauració magnífica. Encara avui en dia es conserva una placa que conmemora la restauració.

Fills i filles il·lustres
Vegeu llista completa a Pierencs
- Toni Bou, pilot de trial, tretze vegades campió del món.
- Joan Orpí i del Pou (1593–1645): explorador, conqueridor i administrador; fundador de Barcelona (Veneçuela).
- Josep Vidal i Munné (1896-1958): veterinari, investigador, bacteriòleg pioner de la penicil·lina.
Demografia
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Bedorc, el | 267 |
| Bosc de Can Martí | 8 |
| Bosc de l'Àliga, el | 216 |
| Ca n'Aguilera | 182 |
| Can Bonastre | 1.086 |
| Can Bou | 199 |
| Can Cairot | 26 |
| Can Canals de Masbover | 1.521 |
| Can Claramunt | 1.301 |
| Can Creixell | 21 |
| Can Martí de l'Estela | 619 |
| Can Mas | 833 |
| Can Mata | 459 |
| Castell de la Ventosa, el | 166 |
| Fortesa, la | 65 |
| Grua, la | 59 |
| Piera | 6.971 |
| Sant Jaume Sesoliveres | 214 |
| Sant Jordi | 195 |
| Vallbonica | 71 |
| Venta i Can Mosarro, la | 388 |
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Imatges
-
Torre del Castell de Jaume I.
-
Esglèsia de Santa Maria (Segle XIII).
-
Portal d'en Romanyà.
-
Casa de Joan Orpí i del Pou.
-
Casa Sastre, (1728).
-
Ca la Pentinadora (1784).
-
Carrer Canigó.
-
Carrer de Salvador Claramunt.
Entitats
- Amics del Pubillatge de Piera.
- Diables de Piera, Web
- Grup de falcons de Piera.
- Geganters de la Vila de Piera.
- Agrupació sardanista de Piera.
- Hoquei Club Piera.
- Agrupació Esportiva Piera.
Cultura
La Castanyada Rock és un festival que s'organitza a Piera cada 31 d'octubre coincidint amb Tots Sants i la castanyada.[7]
Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
- ↑ http://www.vilaweb.cat/noticia/4055702/20121115/piera-suma-territoris-catalans-lliures.html
- ↑ Manuel Pastor i Madalena, El cartulari de Xestalgar: memòria escrita d'un senyoriu valencià
- ↑ Segons consta al "Nobiliario de los Reinos y Señoríos de España", por D. Francisco Piferrer (Tomo II, página 106, Num. 832 Madrid, 1857.
- ↑ 5,0 5,1 Labajos, Roque. Los Diputados pintados por sus hechos (en castellà). R. Labajos y Compañía, 1867, p.63.
- ↑ Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 88, entrada: "Baldrich i Palau, Gabriel". ISBN 84-297-3521-6.
- ↑ [1]