Piera

Piera

Bandera de Piera (En detall) (En detall)
Localització
Municipi de l'Anoia
Ajuntament Ajuntament
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Barcelona Penedès Anoia
Gentilici	Pierenc, pierenca
Superfície	57,11 km²
Altitud	324 msnm
Població (2016)   • Densitat	15.001 hab. 262,67 hab/km²
Coordenades	UTM(ED50) 31T 395650 4597492{{#coordinates:41 | 31 | 20 | N | 1 | 44 | 58 | E | type:city(15001)_region:ES-CT | primary|name= }}
Organització Entitats de població • Alcalde:	21 Jaume S. Guixà i Soteras (CiU)
Codi postal	08784
Codi territorial	081614
Web	www.viladepiera.cat

Piera és una vila i municipi de la comarca de l'Anoia.

Població

Piera forma part de la comarca de l'Anoia i és el terme municipal més extens. Limita al nord amb Castellolí i el Bruc, al sud amb Sant Sadurní d'Anoia, a l'est amb Masquefa, a l'oest limita amb Cabrera d'Igualada, al nord-est amb els Hostalets de Pierola, al nord-oest amb els termes de la Pobla de Claramunt i Vallbona d'Anoia, el sud-est amb Sant Llorenç d'Hortons i al sud-oest amb Torrelavit.

Té una superfície de 57’3 km² i una altitud mitjana de 324’7 metres. Piera té més de 14.000 habitants. Aquesta població augmenta considerablement a l'estiu, degut a les segones residències.

La seva situació al sud-est de la comarca de l'Anoia està al costat de l'Alt Penedès, les terres del sud del terme tenen les mateixes característiques que les penedessenques. Juntament amb el nucli urbà, Piera el formen, segons l'inventari de 1981, 74 caserius i 18 barris, assumits per l'Ajuntament.

El municipi es comunica amb altres poblacions a través dels FGC, la Hispano Igualadina, la Hispano Llacunense i amb vehicle propi s'hi pot arribar per 5 carreteres.

En aquest municipi, a part de Piera, hi ha 4 pobles més, que són Sant Jaume ses Oliveres, El Bedorc, La Fortesa i Ca N'Aguilera.

Declaració d'independència

El 30 d'octubre del 2012, Piera es proclama Territori Català Lliure.

Història

El 1382, Guillem Ramon de Montcada i de Peralta intercanvià amb Pere II d'Urgell la baronia de Cervelló i les viles de Sant Vicenç dels Horts i Piera a canvi de la meitat de les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar.

El Castell de Piera (el castrum Apiaria, anomenat primerament de Fontanet) és documentat des de l’any 955, i ocupà el lloc d’un poblat ibèric. Jaume el Conqueridor va fer repetides visites i estades al castell de Piera, i la més llarga fou la d'agost-desembre de 1268. Jaume I, el 1265, va acordar amb la família Sescorts que li farien l'administració del castell i una generació rere l'altra hi romangueren fins al segle XVIII. En arribar l'hora de la desamortització, el 1832, el Castell de Piera es convertí en propietat de Ventura de Viala i Aguilera, baró d'Almenar i notari de Tàrrega. Els Viala ja habitaven el castell des del segle XIV al haberse emparentat amb la familia Sescorts. El 15 d'agost de 1867, quan era Comandant General de Barcelona, intentà altre cop un aixecament contra Isabel II d'Espanya, però establert a Piera, tot i que va aplegar uns 2.000 homes i va situar les seves tropes molt a prop de Barcelona, no va comptar amb prou recursos i ajuda per fer triomfar l'alçament.

El 15 d'agost de 1867, quan Gabriel Baldrich i Palau era Comandant General de Barcelona intentà un aixecament contra Isabel II d'Espanya establint la seva caserna general a Piera, i tot i que va aplegar uns 2.000 homes i va situar les seves tropes molt a prop de Barcelona, no va comptar amb prou recursos i ajuda per fer triomfar l'alçament.

L'Any 1916 Ramon de Viala i de Ayguavives, Baró d'Almenar deixà enllestida una restauració magnífica. Encara avui en dia es conserva una placa que conmemora la restauració.

Placa al castell de Piera a Ramón de Viala i de Ayguavives, Baró d'Almenar

Fills i filles il·lustres

Vegeu llista completa a Pierencs

• Toni Bou, pilot de trial, tretze vegades campió del món.
• Joan Orpí i del Pou (1593–1645): explorador, conqueridor i administrador; fundador de Barcelona (Veneçuela).
• Josep Vidal i Munné (1896-1958): veterinari, investigador, bacteriòleg pioner de la penicil·lina.

Demografia

Entitat de població	Habitants
Bedorc, el	267
Bosc de Can Martí	8
Bosc de l'Àliga, el	216
Ca n'Aguilera	182
Can Bonastre	1.086
Can Bou	199
Can Cairot	26
Can Canals de Masbover	1.521
Can Claramunt	1.301
Can Creixell	21
Can Martí de l'Estela	619
Can Mas	833
Can Mata	459
Castell de la Ventosa, el	166
Fortesa, la	65
Grua, la	59
Piera	6.971
Sant Jaume Sesoliveres	214
Sant Jordi	195
Vallbonica	71
Venta i Can Mosarro, la	388

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 109 95 124 709 1.924 3.347 3.221 3.372 2.663 3.049

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 3.094 3.474 3.248 3.334 3.283 3.813 4.726 5.810 6.144 6.670

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 7.574 8.031 8.540 10.194 11.452 12.951 - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Imatges

• Torre del Castell de Jaume I.
  Torre del Castell de Jaume I.
• Esglèsia de Santa Maria (Segle XIII).
  Esglèsia de Santa Maria (Segle XIII).
• Portal d'en Romanyà.
  Portal d'en Romanyà.
• Casa de Joan Orpí i del Pou.
  Casa de Joan Orpí i del Pou.
• Casa Sastre, (1728).
  Casa Sastre, (1728).
• Ca la Pentinadora (1784).
  Ca la Pentinadora (1784).
• Carrer Canigó.
  Carrer Canigó.
• Carrer de Salvador Claramunt.
  Carrer de Salvador Claramunt.

Entitats

• Amics del Pubillatge de Piera.
• Diables de Piera, Web
• Grup de falcons de Piera.
• Geganters de la Vila de Piera.
• Agrupació sardanista de Piera.
• Hoquei Club Piera.
• Agrupació Esportiva Piera.

Cultura

La Castanyada Rock és un festival que s'organitza a Piera cada 31 d'octubre coincidint amb Tots Sants i la castanyada.

Vegeu també

• Escuts i banderes de l'Anoia

Enllaços externs

• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de la Vila de Piera
• Xarxa Virtual de Piera
• Plànol de Piera