Català tarragoní

Variant de la llengua catalana parlada bàsicament a gran part de les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès. Tot i que forma part del bloc del català oriental i el dialecte central, està situat en contacte amb el bloc occidental i les zones de transició on es parla xipella, i per tant té molts trets lingüístics que l'acosten a aquest bloc i que fins i tot fan que se'l consideri un parlar de transició.

Tot i que moltes vegades hom l'ha pres com a subdialecte, des de la Universitat Rovira i Virgili o des de monografies se l'ha considerat fins i tot un dialecte prou diferenciat de l'anomenat central.

Particularitats

Fonètica

Les característiques fonètiques principals d'aquest dialecte són:

Transició àtona [o] en [u] (com en altres dialectes centrals)
Vincular a la final àtona [ə] a [ɛ]
La fricativa postalveolar sonora [ʒ] esdevé, tant a principi de paraula com entre mig de dos sons, prepalatal africat sonor [dʒ]. Depenent de la zona és més pronunciat o menys.
El fricatiu labiodental sonor [v] per diferenciar entre v i b. Aquest és el tret més en retrocés.
La n es palatalitza quan va després dun diftong decreixent. Exemple: cu[ɲ]a, fe[ɲ]a en lloc de cu[in]a i fe[in]a.
La penúltima s del demostratiu cau tant en les formes del masculí com en les del femení. aque[st]es esdevé aque[t]es.
La càrrega fonètica de la i no es perd en el grup ix, a diferència del que s'esdevé en els parlars més septentrionals del central.
La consonant x davant de mot és africada.
Conversió de l en u en paraules com albercoc o albergínia (pronunciades aubercoc i aubergínia), que s'explica per una major velarització de la l en aquest dialecte.
Assimilació regressiva des dels orígens en la paraula ametlla, pronunciada aumetlla. Ocorre el mateix que amb aubercoc o aubergínia: amyndăla > almyndala > [...] > almetlla > aumetlla.
Avellana és pronunciada de dues maneres: auvellana i vellana. En el primer cas estaríem parlant del mateix cas que els anteriors. En el segon, tot i que estesa arreu del català central, és deguda a un fals tall sil·làbic en casos d'apostrofació de l'article.

A continuació apareix una taula on es pot apreciar les semblances de la pronunciació tarragonina respecte els dialectes limítrofs:

Mot	Pronunciació occidental (p. ex. Vimbodí i Poblet)	Pronunciació xipella (p. ex. Solivella)	Pronunciació tarragoní (p. ex. Montblanc)	Pronunciació oriental (p. ex. Sta. Coloma de Queralt)
terra	[ˈtɛra]	[ˈtɛri]	[ˈtɛrɛ]	[ˈtɛrə]
aigua	[ˈajwa]	[ˈajwə]	[ˈajwɛ]	[ˈajwə]
home	[ˈɔme]	[ˈɔmi]	[ˈɔmɛ]	[ˈɔmə]
dona	[ˈdɔna]	[ˈdɔni]	[ˈdɔnɛ]	[ˈdɔnə]/[ˈdɔnɔ]
menjar	[menˈdʒa(r)]	[minˈdʒa(r)]	[mənˈʒa]	[mənˈdʒa]
beure	[ˈbewre]	[ˈbewri]	[ˈbɛwrɛ]	[ˈbɛwrə]
petit	[peˈtit]	[pəˈtit]	[pəˈtit]	[pəˈtit]
comprar	[komˈpra]	[kumpra]	[kumˈpra]	[kumpra]
dia	[ˈdia]	[ˈdii]/[ˈdiɛ]	[ˈdiɛ]	[ˈdiə]
anglès	[anˈgles]	[ənˈglɛs]	[ənˈglɛs]	[ənˈglɛs]
nosaltres	[nozalˈtres]	[nalˈtris]	[nalˈtrus]	[nuzalˈtrəs]
perquè	[perˈke]	[pərˈkɛ]	[pərˈkɛ]	[pərˈkɛ]
pomes	[ˈpomes]	[ˈpomis]	[ˈpoməs]	[ˈpoməs]

Lèxic

A banda de la fonètica, l'element diferenciador més rellevant és el lèxic propi que conté el parlar tarragoní.

tindre/vindre/valdre en lloc de tenir/venir/valer.
bajoca en lloc de mongeta tendra.
xafarot en lloc de xafarder/tafaner.
l'article lo es conserva, a tall d'arcaisme, que és la més antiga (és l'evolució directa del llatí ILLU(M), amb afèresi de la síl·laba inicial). Exemple: tot lo dia.
xiquet/a en lloc de nen/a o noi/a.
xic/a en lloc de noi/a.
naltros i nantros (deriva de la primera per assimilació). S'acostuma a neutralitzar la o en u arreu del territori d'influència del tarragoní, tret de zones de transició amb l'occidental com a l'oest del Baix Camp o als pobles del Priorat.
valtros (amb la mateixa neutralització que amb naltros/valtros de o en u) en lloc de vosaltres.
moixó en lloc d' ocell.
llaurador en lloc de pagès.
llangonissa en lloc de llonganissa o botifarra (s'usa indistintament).
acotxar en lloc d' inclinar o d' ajupir-se.
bora nit en lloc de bona nit.
ensapegar en lloc d' ensopegar.
pelsigar en lloc de trepitjar.
rebordonit en lloc de coliflor.
moresc en lloc de blat de moro.
botifarra blanca o negra en lloc de bull blanc o negre.
fesols en lloc de mongetes seques.
xampú en lloc de clara.
coc en lloc de pa de pessic.
tombar en lloc de passejar.
txollar en lloc de rapar.
senalla en lloc de cabàs.
color carbassa en lloc de color taronja.
guino en lloc d' avariciós.

A banda de tot plegat, cal tindre en compte les influències del dialecte occidental i d'altres subdialectes propers tant pel que fa al lèxic com pel que fa a la fonètica.