Català salat

Lingüística catalana
Dialectes Divisió dialectal del català-valencià BLOC OCCIDENTAL a) nord-occidental    1. Ribagorçà       i. Benasquès    2. Pallarès b) Valencià de transició o tortosí    1. Parlars de Matarranya c) sud-occidental (valencià)    1. Castellonenc    2. Apitxat    3. Meridional    4. Salat de Tàrbena i la Vall de Gallinera*    5. Alacantí    6. Valencià murcià (desaparegut). Trets léxics i gramaticals transferits al panotxo o murcià BLOC ORIENTAL a) Septentrional (rossellonès)    1.Capcinès    2.Septentrional de transició b) Central    1. Salat de la Costa Brava*    2. Barceloní    3. Tarragoní c) Baleàric    1. Mallorquí         i. Solleric         ii. Pollencí    2. Menorquí         i. Menorquí oriental         ii. Menorquí occidental    3. Eivissenc         i. Eivissenc de camp oriental         ii. Eivissenc de camp occidental         iii. Eivissenc de vila d) Alguerès DIALECTES DE TRANSICIÓ a) Xipella* (entre l'oriental i l'occidental)    1. Solsoní Varietats del Català ALTRES a) Patuet d'Algèria (desaparegut) b) Judeocatalà (desaparegut) c) Catanyol
Gramàtica Accentuació Conjugació verbal Ortologia Ortografia Fonètica Pronoms febles Apostrofació Interferències gramaticals Falsos amics
Literatura Homilies d'Organyà Les quatre grans Cròniques Joanot Martorell Tirant lo Blanc Ausiàs March Ramon Llull Ars magna  · Blanquerna Jacint Verdaguer Atlàntida  · Canigó Josep Pla Mercè Rodoreda Vicent Andrés Estellés
Lingüistes Segle XV: Segle d'or valencià Segle XVI-XVIII: Decadència Segle XIX: Renaixença Segle XX: I Congrés Internacional de la Llengua Catalana · Normalització Cronologia de la repressió del català
Institucions Institut d'Estudis Catalans Acadèmia Valenciana de la Llengua Institut Ramon Llull Junta Permanent del Català (Catalunya) Junta Avaluadora del Català (Illes) Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià Associació d'Escriptors en Català
Portal del Català

Fitxer:Mapa dialectal del català.png

Dialectes del català

El català salat és un tret dialectal que tradicionalment s'ha considerat una varietat del català central que abraçava una estreta franja del litoral gironí. En general, s'ha situat entre Blanes i Begur, i, després, de manera isolada, a Cadaqués. Aquesta varietat subdialectal es caracteritzava per una sola isoglossa morfològica l'ús de l'article salat.

Consisteix a fer servir els articles anomenats salats, que són els procedents dels demostratius llatins: ipse, ipsa, i pot ser ipsum: es i so (masculí singular), sa (femení singular), es, sos, ets (masculí plural, no tothom ho escriu així), i ses (femení plural). Tant el masculí «es» com el femení «sa» es redueixen a «s'» davant mot començat en vocal o hac.

Al començament de l'evolució del català hi va haver una època en què aquest article s'alternava amb l'avui considerat com a normatiu en tot el territori lingüístic i d'allà s'estengué cap als nous territoris conquerits (a les Balears) pels catalans. Després va entrar en desús a la major part del domini lingüístic i va romandre a llocs aïllats com a característica pròpia.

Actualment, aquest tret dialectal es dóna de forma generalitzada només en el català balear (excepte a Pollença) i de forma més local a la majoria de pobles de la Costa Brava, i a Tàrbena, i fins fa poc a la Vall de Gallinera (on ja ha desaparegut), al País Valencià, els quals van ser repoblats per mallorquins després de l'expulsió dels moriscos. Antigament, a l'edat mitjana, hom salava a tota la zona de Catalunya on ara es parla català oriental central, de la qual cosa queden nombrosíssims testimonis en la toponímia: Sant Joan Despí (des Pi), Solivella (s'Olivella), Sant Llorenç Savall (sa Vall), Serra-de-Senferm (s'Enferm), Sant Esteve Sesrovires (ses Rovires), etc. Àdhuc existeix al País Valencià cognoms d'origen toponímic Zaplana (< Saplana < Sa Plana), Espí, Saporta o Saval.

En el català mallorquí, després de la preposició amb o en s'usa so (masculí singular) i sos (masculí plural), menys a Pollença, on –com ja s'ha dit– no se sala, però per influència s'usa lo, i los, després de la preposició amb.

Dialectalment també passa que l'article salat masculí plural es es pronuncia [əts] davant de paraules començades per un so vocàlic.

Ajuntant amb les preposicions surten les següents combinacions:

• a + es → as/an es
• de + es → des
• per + es → pes (antigament, p'es)
• ca + es → cas (antigament, ca's)

Els articles salats mai són utilitzats davant de noms de persones on es fan servir els articles personals en i na, reduïts a n' davant vocal o hac.

En el balear, en casos de polisèmia, hi ha moments en què es deixa de fer servir l'article salat i s'utilitza el literari, la qual cosa permet distingir, generalment, els mots. Així per exemple que és habitual que es digui «sa mà», però que es parli de «la mar» (les dues paraules, d'igual pronúncia en la variant balear). A vegades, es deixa de fer servir davant de certes paraules per simple tradició. Vegeu també Nomenclàtor de nuclis de població de les Illes Balears.

Aquestes formes no es consideren pròpies de la llengua estàndard, car el criteri de l'IEC perquè així sigui és que els trets lingüístics apareguin en dos grans dialectes, però són universalment usades en la parla habitual balear i en escrits poc formals, com ara en els cartells publicitaris.

Motius de pèrdua del parlar salat

Des de finals dels anys cinquanta del segle XX, l'ús de l'article salat a la costa catalana ha minvat moltíssim. Bàsicament, el desús de l'article salat s'explica pels factors següents:

1. el fenomen migratori,
2. l'arribada del turisme,
3. la situació geogràfica i les comunicacions amb el voltant, i
4. la manca de prestigi lingüístic.

A mitjan segle XX, els pobles del litoral de Girona van engrandir-se molt demogràficament, a causa de l'arribada de la població de fora. Hi va haver moltes parelles mixtes i es va trencar un tipus de societat endogàmica.

També va ser important l'impacte del turisme. Els petits municipis de la costa van créixer considerablement i el sistema de vida de la seva gent va canviar. En aquesta època, la pesca ja no va ser la principal activitat econòmica: les platges van deixar d'estar ocupades per barques pesqueres per estar-ho de turistes. Es van edificar hotels, apartaments i urbanitzacions de segones residències. Molts pescadors van canviar d'ofici i van esdevenir hotelers, taverners, etc.

Igualment, les distàncies entre els pobles van semblar que s'escurçaven. Es van millorar molt les comunicacions entre els nuclis, cosa que va afavorir la barreja de població i la mobilitat. Els automòbils esdevingueren un bé de consum que les famílies van poder començar a adquirir. L'ús del salat va quedar relegat en les poblacions més mal comunicades i de difícil accés (per exemple, en els nuclis mariners del municipi de Begur).

L'article salat va experimentar una manca de prestigi en la segona meitat del segle XX. El seu ús quedava fora de la llengua escrita i de l'àmbit de l'ensenyament, cosa que feia que es percebés de manera negativa. A més, la gent que no salava es reia dels qui ho feien. Per tant, de mica en mica, els parlants van ocultar l'article salat fins que, finalment, van deixar de fer-ho i de transmetre'l als seus fills.

Cadaqués

Fitxer:Cadaquès platja 1.JPG

Cadaqués, l'únic poble de Catalunya on es conserva el parlar salat.

Cadaqués és l'única localitat del nord-est de Catalunya on es manté vigent l'ús de l'article salat. Ara bé, els més joves cada vegada l'utilitzen menys. La influència de la llengua estàndard i, sobretot, el trencament de la transmissió generacional en propicien decisivament la recessió. Aquesta tendència cap a la pèrdua del salat tan sols pot ser frenada per la bona percepció del fet de salar que tenen alguns cadaquesencs, que identifiquen l'element amb un senyal local d'identitat que no volen perdre i que, per tant, són conscients que cal protegir.

Bibliografia

• ALCOVER, ANTONI M.; MOLL, FRANCESC DE B. (1980): Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 10 volums.
• BUSQUET, NÚRIA (2010): El parlar salat: descripció, àmbit geogràfic i ús. Tesi de Doctorat. Barcelona: Universitat de Barcelona.
• PEREA, MARIA PILAR (dir.) (2009): Arxiu Audiovisual del parlar salat de la Costa Brava. Palma de Mallorca: Càtedra Alcover-Moll-Villangómez, Universitat de les Illes Balears.
• VENY, JOAN (2003): Els parlars catalans. Palma de Mallorca: Editorial Moll.