Estella-Lizarra
| |||||
| Localització | |||||
| Municipi Navarra | |||||
| Estat • Comunitat Autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat |
Espanya Comunitat Foral de Navarra Navarra Estella Oriental Merindad d'Estella | ||||
| Predom. ling. | mixt (basc i castellà)[1] | ||||
| Superfície | 15,39 km² | ||||
| Altitud | 421 msnm | ||||
| Població (Plantilla:Padró INE/ref) • Densitat |
Plantilla:Padró INE hab. | ||||
| Coordenades | {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:42|Plantilla:Puntdecimal|N|2|Plantilla:Puntdecimal|W | name=}} | |||
| Distàncies | 44 km de Pamplona | ||||
| Dirigents: • Alcalde: |
Begoña Ganuza Bernaola (UPN) | ||||
| Codi postal | 31200
| ||||
| Web | |||||
Estella-Lizarra (Estella en castellà, Lizarra en basc) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella. Forma part de la mancomunitat de Montejurra. Limita al nord amb Deierri i Allín, al sud amb Aberín, a l'est amb Villatuerta i a l'oest amb Aiegi.
Etimologia
Antigament el poblat rebia el nom de Lizarra, fins a la creació de la ciutat en 1076. En la col·lecció diplomàtica d'Iratxe són freqüents en documents del segle XI les referències a aquest poblat denominat, segons els casos, Leizarrara, Lizarrara, Liçarrara, Lizarara, Liçarra i Lizarra. El topònim, inequívocament basc, en algunes ocasions s'ha interpretat com ilizar, "ciutat antiga", i també com elizar, "església antiga"; no obstant això sembla tenir major solvència l'etimologia lizar, "freixe" en euskera, relacionada amb la possible abundància d'aquest arbre en el paratge.
Barris
Rocamador, San Pedro, San Miguel, San Juán, Remontival, Plaza de Toros y Yerri, Zaldu, El Puy, El Volante, Zalatambor, Lizarra, Navarrería, Calle Mayor, Valdelobos, Pza. Santiago, San Benito, Sector-B, Merkatondoa, San Cristóbal y Fuente de la Salud.
Demografia
| Evolució demogràfica | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1996 | 1998 | 1999 | 2000 | 2001 | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 |
| 12 552 | 12 535 | 12 607 | 12 683 | 12 887 | 13 150 | 13 449 | 13 439 | 13 708 | 13 892 | 13931 |
| Fonts: Estella-Lizarra i Institut d'Estadística de Navarra | ||||||||||
Llocs d'interès
- Església de Sant Pere de la Rúa
- Església de Sant Miquel
- Església del Sant Sepulcre
- Basílica de Nostra Senyora del Puy
- Castell de Zalatambor
- Palau dels reis de Navarra
- Palau de Justícia
Administració
| 2007 -2011 | Begoña Ganuza | UPN-PP |
| 2003-2007 | María José Fernández Aguerri | PSN-PSOE |
| 1999-2003 | María José Bozal Bozal | UPN-PP |
| 1995-1999 | José Luis Castejón Garrués | PSN-PSOE |
| 1991-1995 | José Luis Castejón Garrués | PSN-PSOE |
Personatges cèlebres
- Miguel de Eguía (1495-1544) — Editor.
- Adolfo Eraso (1834) — Hidròleg i geòleg.
- Manuel de Irujo (1891-1981) — Polític nacionalista basc. Diputat, Ministre de la Segona República Espanyola, Parlamentari Foral i Senador.
- Julio Ruiz de Alda (1897-1936) — Aviador del Plus Ultra. Polític espanyol, un dels fundadors de la Falange Española.
- Juan Arza (1923) — Futbolista.
- Javier Urra (1957) — Primer Defensor del Menor
- Pablo Hermoso de Mendoza (1966) — Rejoneador.
- Francisco Marco (1978) — Torero.
- Pedro Martínez de Eulate (1979) — Pilotari
- Patxi Ruiz (1980) — Pilotari
- Javi Martínez (1988) — Futbolista de l'Athletic Club de Bilbao

Afusellaments de carlins
- El 18 de febrer de 1839, el general Maroto, afusellà en aquesta localitat als generals Juan Antonio Guergué, Francisco García, Pablo Sanz y Baeza, Carmona i l'intendent Uriz.(¹)
Referències
- (¹)Enciclopèdia Espasa Volum núm. 27, pàg, 25 (ISBN 84-239-4527-8)
