Villers-le-Bouillet
| |||
| Localització | |||
| País • Regió • Comunitat • Província • Districte |
Valònia francesa Lieja Huy | ||
| Gentilici | n/d | ||
| Predom. ling. | Francès | ||
| Superfície | 32,71 km² | ||
| Altitud | n/d msnm | ||
| Població (2008) • Densitat |
6.175 hab. 188,78 hab/km² | ||
| Coordenades | 50° 34′ 02″ N, 5° 16′ 14″ E / 50.56722°N,5.27056°E{{#coordinates:50 | 34 | 02 | N | 5 | 16 | 14 | E | type:city(12802) | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||
| Organització Nuclis • Burgmestre: |
4 Christine Collignon | ||
| Codi postal | 4530
| ||
| Majoria política | PS, Ecolo | ||
| Escons |
17 regidors | ||
| Estrangers | 2,93% (2008) | ||
| Taxa d'atur | 12,20% (2009) | ||
| Zona telefònica | +32-(0)85 | ||
| Web | |||
Villers-le-Bouillet (Viyé-l'-Boulet en Való) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona. Al 2008 comptava amb uns 6175 habitants. Es troba a l'altiplà d'Haspengouw i és regat pel Froidepierre i el Tchalet.
Història

Des del neolític, el lloc va ser habitat. Des de l'edat mitjana, el poble pertanyia al capítol de l'Església de Sant-Bartomeu a Lieja. Durant les revoltes liegeses del 1328 i del 1465 va ser devastat, tot com al 1693 quan l'exèrcit francès va establir-hi un camp durant la Guerra dels Nou Anys.
L'administració revolucionària francesa va crear el municipi de Villers-le-Bouillet. Al 1815 va esdevenir una part del Regne Unit dels Països Baixos i des del 1830 és belga. Al 1 de gener de 1977 el poble va eixamplar-se en fusionar amb els antics municipis de Fize-Fontaine, Vaux-et-Borset, Vieux-Waleffe i Warnant-Dreye.
Economia
Villers-le-Bouillet era un municipi rural del qual la primera activitat sempre va ser l'agricultura i més fructicultura. Situat a les terres fèrtils d'Haspengouw, hom hi troba moltes llargues masies. Hi havia un activitat minera amb l'extracció de pedra calcària, d'alum i de carbó.
En crear-hi el polígon industrial de Villers-le-Bouillet-Vinalmont a la sortida de l'autopista E42 la importància econòmica del poble va créixer molt.
Nuclis
- Villers-le-Bouillet
- Fize-Fontaine
- Vaux-et-Borset
- Vieux-Waleffe
- Warnant-Dreye
Llocs d'interès
- Vàries masies en estil hesbinyó
Bibliografia
Jean Brose, Histoire de Villers-le-Bouillet, Huy, Presses Cooperatives de Huy, 1964, 177 pàgines
Enllaç extern
| |||
|
Amay • Amel • Ans • Anthisnes • Aubel • Awans • Aywaille • Baelen • Bassenge • Berloz • Beyne-Heusay • Blegny • Braives • Büllingen • Burdinne • Burg-Reuland • Bütgenbach • Chaudfontaine • Clavier • Comblain-au-Pont • Crisnée • Dalhem • Dison • Donceel • Engis • Esneux • Eupen • Faimes • Ferrières • Fexhe-le-Haut-Clocher • Flémalle • Fléron • Geer • Grâce-Hollogne • Hamoir • Hannut • Héron • Herstal • Herve • Huy • Jalhay • Juprelle • Kelmis • Lieja • Lierneux • Limburg • Lincent • Lontzen • Malmedy • Marchin • Modave • Nandrin • Neupré • Olne • Oreye • Ouffet • Oupeye • Pepinster • Plombières • Raeren • Remicourt • Saint-Georges-sur-Meuse • Saint-Nicolas • Sankt-Vith • Seraing • Soumagne • Spa • Sprimont • Stavelot • Stoumont • Theux • Thimister-Clermont • Tinlot • Trois-Ponts • Trooz • Verlaine • Verviers • Villers-le-Bouillet • Visé • Waimes • Wanze • Waremme • Wasseiges • Welkenraedt | |||