Verlaine (Lieja)
| Localització | |
| País • Regió • Comunitat • Província • Districte |
Valònia francesa Lieja Huy |
| Predom. ling. | Francès |
| Superfície | 24,21 km² |
| Població (2008) • Densitat |
3.690 hab. 152,42 hab/km² |
| Coordenades | 50° 36′ 25″ N, 5° 19′ 03″ E / 50.60694°N,5.31750°E{{#coordinates:50 | 36 | 25 | N | 5 | 19 | 03 | E | type:city(12802) | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat |
| Organització Nuclis • Burgmestre: |
4 Hubert Jonet |
| Codi postal | 4537
|
| Majoria política | IC |
| Escons |
13 regidors |
| Estrangers | 2,90% (2007) |
| Taxa d'atur | 8,18% (2008) |
| Zona telefònica | +32-(0)4 |
| Web | |
Verlaine (Verlinne en Való) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona. Al 2008 comptava amb uns 3.690 habitants. Es troba a l'altiplà d'Haspengouw i és regat pel Yerne, un afluent del Jeker. El formen els nuclis de Verlaine i els llogarets Hepsée, Oudoumont, Harduémont, Borsu i Les Stanges, Chapon-Seraing, Seraing-le-Château i Bodegnée. Destaquen el castell i masia castral d'Oudoumont, l'església Sant Remigi, la font del Lavu, el carrer rue des Jésuites, el Túmul i vàries masies en estil hesbinyó.
Història

Des del neolític, el lloc va ser habitat. El primer esment escrit del poble data del 811 quan era un feu de abadia de Stavelot enclavat al principat de Lieja. La senyoria de Verlaine pertanyia al segle XV a la família d'Hamal, al segle XVI als Vilhain i al segle XVII als de Harre. Els nuclis Harduemont i Hepsée constituïen senyories separades. Harduemont pertanyia als Warfusée i el castell va ser enderrocat durant la guerra entre els Awans i els Waroux a la fi del segle XIII. Hepsée depenia del principat de Lieja. El castell ruïnós va ser dinamitat al 1958.
Al 1701, els espanyols van ocupar il·legalment el poble i els diputats de l'Abadia de Stavelot van queixar-se al tribunal imperial de Westfàlia. L'únic castell que roman en bon estat és el d'Oudoumont, una propietat dels Saulcy des del segle XIV fins a la fin de l'antic règim al 1795([1]).
L'administració revolucionària francesa va crear el municipi de Verlaine. Al 1815 va esdevenir una part del Regne Unit dels Països Baixos i des del 1830 és belga.Al 1 de gener de 1977 el poble va eixamplar-se en fusionar-se amb els antics municipis de Chapon-Seraing, Seraing-le-Château i Bodegnée.
-
Masia en estil hesbinyó
-
L'església de Remigi de Reims
-
Campanar
-
Collita dels pèsols a la plana d'Haspengouw
Economia
Verlaine és un municipi rural del qual la primera activitat sempre va ser l'agricultura i més fructicultura. Situat a les terres fèrtils d'Haspengouw, hom hi troba moltes llargues masies. No hi ha gaire indústria: la darrera fàbrica de xarop va tancar. Ara compta amb uns tallers de construcció mecànica.
Fills predilectes de Verlaine
- Hubert Badet (1852-1909), burgmestre
Referències
| |||
|
Amay • Amel • Ans • Anthisnes • Aubel • Awans • Aywaille • Baelen • Bassenge • Berloz • Beyne-Heusay • Blegny • Braives • Büllingen • Burdinne • Burg-Reuland • Bütgenbach • Chaudfontaine • Clavier • Comblain-au-Pont • Crisnée • Dalhem • Dison • Donceel • Engis • Esneux • Eupen • Faimes • Ferrières • Fexhe-le-Haut-Clocher • Flémalle • Fléron • Geer • Grâce-Hollogne • Hamoir • Hannut • Héron • Herstal • Herve • Huy • Jalhay • Juprelle • Kelmis • Lieja • Lierneux • Limburg • Lincent • Lontzen • Malmedy • Marchin • Modave • Nandrin • Neupré • Olne • Oreye • Ouffet • Oupeye • Pepinster • Plombières • Raeren • Remicourt • Saint-Georges-sur-Meuse • Saint-Nicolas • Sankt-Vith • Seraing • Soumagne • Spa • Sprimont • Stavelot • Stoumont • Theux • Thimister-Clermont • Tinlot • Trois-Ponts • Trooz • Verlaine • Verviers • Villers-le-Bouillet • Visé • Waimes • Wanze • Waremme • Wasseiges • Welkenraedt | |||
