Tinlot
| Localització | |
| País • Regió • Comunitat • Província • Districte |
Valònia comunitat Francesa de Bèlgica Lieja Huy |
| Gentilici | n/d |
| Predom. ling. | francès |
| Superfície | 37,12 km² |
| Altitud | n/d msnm |
| Població (2009) • Densitat |
2.544 hab. 68,53 hab/km² |
| Coordenades | {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:50|Plantilla:Puntdecimal|N|05|Plantilla:Puntdecimal|E|type:city(12802)|primary|name=}} |
| Organització Nuclis • Burgmestre: |
3 Cécile Thomas-Louviaux (PS) |
| Codi postal | 4557
|
| Majoria política | TP |
| Escons |
11 regidors |
| Estrangers | 3,33% (2008) |
| Taxa d'atur | 8,89% (gener 2009) |
| Zona telefònica | +32-(0)85 |
| Web | |
Tinlot és un municipi de Bèlgica a la província de Lieja, que forma part de la regió valona. A l'inici de 2008 tenia uns 2544 habitants[1]; quant a la població, és el municipi més petit de la província.
Història

Tinlot i els seus nuclis van pertànyer al Principat de Lieja fins al 1794, quan França va annexar el territori i crear la subdivisió administrativa de municipis que va perdurar fins a la fusió del 1977. Al 1815, van passar al Regne Unit dels Països Baixos (1815) i per fi a Bèlgica (1830).
Geografia i economia
Tinlot és un municipi rural, típic de la comarca del Condroz, L'activitat principal del municipi és l'agricultura i l'explotació dels boscs. A poc a poc, gràcies a la seva tranquil·litat i la qualitat dels paisatges, el poble s'està urbanitzant.
Entitats i nuclis
Monuments i curiositats
-
Castell d'Abée
-
Masia a Scry
-
El til·ler trincentenari
-
església neoromànica de Fraiture
- El Castell de Tinlot, reconstruït al 1617 i restaurat, a l'estil romàntic al segle XIX. Comprèn una capella, fundada per Wathieu de Woot, senyor de Tinlot, amb baixos relleus atribuïdes a Jean Del Cour.
- La masia castral de Tinlot
- La masia castral de Soheit, fundada al segle XIII. La construcció actual data dels segles XVII i XVIII?
- El Castell i la masia castral d'Abée
- El Castell de Saint-Vitu del 1751
- El castell de Tillesse a Scry del qual el primer esment escrit data del segle XIII quan pertanyia juntament al senyor de Tinlot i al capítol de la catedral de Sant Lambert de Lieja. Més tard va escaure a l'abadia de Val-Notre-Dame fins a la revolució francesa.
- L'església de Martí de Tours a Scry en estil neogòtic.
- L'església de Remacle a Fraiture, en estil neoromànic
- Mes masies Demoitié (1665), Grosjean i el Vieux Château
- L'església de la mare de déu de Ramelot
- El castell de Ramelot construït de 1666 a 1810, que va pertànyer a l'advocat
- El til·ler tricentenari
- El túmul de Ramelot
- La plaça del Baty de Seny, monument llistat des del 1984, envoltada de de masies i de cases de pedra, típiques del Condroz i l'església de Sant Pere, antiga possessió de l'abadia de Sint-Truiden, reconstruïda al mig del segle XIX. Sant Trudo, fundador de l'abadia epònima, hauria passat al poble de Seny al 655 i hauria curat miraculosament el senyor de la lepra i de la ceguesa.
| |||
|
Amay • Amel • Ans • Anthisnes • Aubel • Awans • Aywaille • Baelen • Bassenge • Berloz • Beyne-Heusay • Blegny • Braives • Büllingen • Burdinne • Burg-Reuland • Bütgenbach • Chaudfontaine • Clavier • Comblain-au-Pont • Crisnée • Dalhem • Dison • Donceel • Engis • Esneux • Eupen • Faimes • Ferrières • Fexhe-le-Haut-Clocher • Flémalle • Fléron • Geer • Grâce-Hollogne • Hamoir • Hannut • Héron • Herstal • Herve • Huy • Jalhay • Juprelle • Kelmis • Lieja • Lierneux • Limburg • Lincent • Lontzen • Malmedy • Marchin • Modave • Nandrin • Neupré • Olne • Oreye • Ouffet • Oupeye • Pepinster • Plombières • Raeren • Remicourt • Saint-Georges-sur-Meuse • Saint-Nicolas • Sankt-Vith • Seraing • Soumagne • Spa • Sprimont • Stavelot • Stoumont • Theux • Thimister-Clermont • Tinlot • Trois-Ponts • Trooz • Verlaine • Verviers • Villers-le-Bouillet • Visé • Waimes • Wanze • Waremme • Wasseiges • Welkenraedt | |||
