Sprimont
| |||
| Localització | |||
| País • Regió • Comunitat • Província • Districte |
Valònia francesa Lieja Lieja | ||
| Gentilici | n/d | ||
| Predom. ling. | Francès | ||
| Superfície | 74,28 km² | ||
| Altitud | n/d msnm | ||
| Població (2007) • Densitat |
14.303 hab. 192,56 hab/km² | ||
| Coordenades | {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:50|30|Plantilla:Puntdecimal|N|5|39|Plantilla:Puntdecimal|E|type:city(12802)|primary|name=}} | ||
| Organització Nuclis • Burgmestre: |
5 Claude Ancion | ||
| Codi postal | 4140 Sprimont
| ||
| Majoria política | EC-MR | ||
| Escons |
23 regidors | ||
| Estrangers | 3,55% (2008) | ||
| Taxa d'atur | 10,81% (2009) | ||
| Zona telefònica | +32-(0)4 | ||
| Web | |||

Sprimont (en való Sprumont) és un municipi de l'est de la província de Lieja, a la Bèlgica valona. L'1 de gener de 2007 el municipi comptava amb 14.303 habitants. Està regada pels rius Vesdre, Ourthe, Amel i Hoëgne.
Història

Al lloc dit de Belle-Roche, es troba una cova on van trobar-se fòssils humans que tenen més de 500.000 anys i artefactes en sílex, proves d'una presència humana des de molts de segles.
A l'edat mitjana fins a la revolució francesa, Sprimont era la seu d'un dels cinc jutjats del ducat de Limburg, enclavat al principat de Lieja.
La batalla de Sprimont al 18 de setembre de 1794 va oposar les tropes revolucionàries a les tropes d'Àustria. La victòria francesa va conduir a l'annexió del territori a la república francesa i la incorporació al nou departament de l'Ourte.
Economia

L'extracció de pedra de calcari, anomenada pierre bleue (pedra blava) és la indústria tradicional del poble. Des d'una vintena d'anys va desenvolupar-se un polígon industrial a la sortida n° 45 de l'autopista E25 al lloc dit Damré al quals unes cinc empreses van establir-se. Estan especialitzades en la transformació de vidre, la fabricació de màquines, la construcció de instal·lacions de purificació d'aigua i la informàtica. La societat per al desenvolupament industrial provincial SPI+ hi administra una edifici amb petites unitats per a pimes que comencen la seva activitat i que comparteixen certs serveis comuns.
Nuclis
- Sprimont
- Dolembreux
- Gomzé-Andoumont
- Rouvreux
- Louveigné
Llocs dits
Llocs d'interès

- El Musée de la pierre (en francès) (museu de la pedra)
- El Chemin de fer de Sprimont, museu d'arqueologia industrial de les mines i de les pedreres
- Banneux: centre de culte catòlic de la Mare de Déu
Enllaços externs
| |||
|
Amay • Amel • Ans • Anthisnes • Aubel • Awans • Aywaille • Baelen • Bassenge • Berloz • Beyne-Heusay • Blegny • Braives • Büllingen • Burdinne • Burg-Reuland • Bütgenbach • Chaudfontaine • Clavier • Comblain-au-Pont • Crisnée • Dalhem • Dison • Donceel • Engis • Esneux • Eupen • Faimes • Ferrières • Fexhe-le-Haut-Clocher • Flémalle • Fléron • Geer • Grâce-Hollogne • Hamoir • Hannut • Héron • Herstal • Herve • Huy • Jalhay • Juprelle • Kelmis • Lieja • Lierneux • Limburg • Lincent • Lontzen • Malmedy • Marchin • Modave • Nandrin • Neupré • Olne • Oreye • Ouffet • Oupeye • Pepinster • Plombières • Raeren • Remicourt • Saint-Georges-sur-Meuse • Saint-Nicolas • Sankt-Vith • Seraing • Soumagne • Spa • Sprimont • Stavelot • Stoumont • Theux • Thimister-Clermont • Tinlot • Trois-Ponts • Trooz • Verlaine • Verviers • Villers-le-Bouillet • Visé • Waimes • Wanze • Waremme • Wasseiges • Welkenraedt | |||
