Saetabis

Saetabis o Setabis o Saetabi fou una ciutat de la Tarraconense al convent jurídic de Cartago Nova. Portava el sobrenom d' Augustanorum. Silus Italicus la descriu com situada a un turonet al sud del Sucro (Xúquer) i Plini diu que treballava el lli i era famosa per aquest producte; correspon a la moderna Xàtiva.

Mapa de la Via Augusta

Llegenda

direcció Narbo

Ad Salsulas(Salses?)^[1]

Ad Combustam(?)^[1]

Ruscino(Castellrosselló)^[1]

Ad Stabulum / Illiberis(Elna)^[1]

Ad Centuriones(?)^[1]

Summus Pyreneum(Coll del Pertús?)^[1]^[2]

Deciana(Llançà - La Jonquera)^[1]^[2]

Iuncaria(Figueres)^[1]^[2]

Cinniana(Fellines? -a Viladesens-)^[1]^[2]

Gerunda(Girona)^[1]^[2]

Aquae Voconiae? / Aquae Calidae?(Caldes de Malavella?)^[1]^[2]

Blanda(Blanes)^[1]^[2]

^[2]^[1](Hostalric?)Seterrae

^[2]^[1](Llinars del Vallès)Praetorio

Iluro(Mataró)^[1]^[2]

^[2](Granollers)Semproniana

^[1]direcció Ausa

Baetulo(Badalona)^[1]^[2]

direcció Ègara (Terrassa) ^[2]^[1](Sabadell)Arraona

Bàrcino(Barcelona)^[1]^[2]

Ad Fines(Martorell)^[1]^[2]

Antistiana(La Ràpita?)^[1]^[2]

^[2]^[1](a prop de l'Arboç)Stabulo Novo

Palfuriana(terme del Vendrell)^[1]^[2]

^[2]^[1]direcció Ilerda

Tarraco(Tarragona)^[1]^[2]

Oleastrum(terme de l'Hospitalet de l'Infant)^[1]^[2]

Sub Saltu(al nord del Coll de Balaguer)^[2]

Tria Capita(El Perelló)^[1]^[2]

Dertosa(Tortosa)^[1]^[2]

Intibili(Traiguera?)^[3]

Ildum(terme de Vilanova d'Alcolea)^[3]

Ad Noulas / Sebelaci(?)^[3]

Saguntum(Sagunt)^[3]

València^[3]

Sucro(Albalat de la Ribera?)^[3]

Saetabis(Xàtiva)^[3]

Ad Turres(?)^[3]

(Chinchilla de Monte-Aragón)Saltigi

Ad Ello(Elda)^[3]

(Lezuza)Libisosa

Aspis(Asp)^[3]

(Villanueva de la Fuente)Mentesa Oretana

Illici(Elx)^[3]

(Mengíbar)Iliturgi

Thiar(?)^[3]

(Còrdova)Corduba

Cartago Spartaria(Cartagena)^[3]

(Écija)Astigitana Colònia Augusta Firma

(La Monclova -a Fuentes de Andalucia-)Obucla

(Carmona)Carmo

(Sevilla)Híspalis

(Dos Hermanas)Orippo

(Utrera)Ugia

(Rota)Rotea

(Cadis)Gades

Referències

↑ ^1,00 ^1,01 ^1,02 ^1,03 ^1,04 ^1,05 ^1,06 ^1,07 ^1,08 ^1,09 ^1,10 ^1,11 ^1,12 ^1,13 ^1,14 ^1,15 ^1,16 ^1,17 ^1,18 ^1,19 ^1,20 ^1,21 ^1,22 ^1,23 ^1,24 ^1,25 ^1,26 ^1,27 Hurtado, Víctor; Mestre, Jesús; Miserachs, Toni. Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, octubre 1998 (3a edició), p. 38-39. ISBN 84-297-4061-9.
↑ ^2,00 ^2,01 ^2,02 ^2,03 ^2,04 ^2,05 ^2,06 ^2,07 ^2,08 ^2,09 ^2,10 ^2,11 ^2,12 ^2,13 ^2,14 ^2,15 ^2,16 ^2,17 ^2,18 ^2,19 ^2,20 ^2,21 ^2,22 ^2,23 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 77, entrada: "Augusta, via". ISBN 84-297-3521-6.
↑ ^3,00 ^3,01 ^3,02 ^3,03 ^3,04 ^3,05 ^3,06 ^3,07 ^3,08 ^3,09 ^3,10 ^3,11 ^3,12 Borja de Riquer i Permanyer, Borja (director). Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. Volum 1. Els temps prehistòrics i antics fins al segle V. Enciclopèdia Catalana, 1996, p. 446 pàgines, p. 303. ISBN 84-7739-979-4.

[AtlesVia-1] 1,00 ^1,01 ^1,02 ^1,03 ^1,04 ^1,05 ^1,06 ^1,07 ^1,08 ^1,09 ^1,10 ^1,11 ^1,12 ^1,13 ^1,14 ^1,15 ^1,16 ^1,17 ^1,18 ^1,19 ^1,20 ^1,21 ^1,22 ^1,23 ^1,24 ^1,25 ^1,26 ^1,27 Hurtado, Víctor; Mestre, Jesús; Miserachs, Toni. Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, octubre 1998 (3a edició), p. 38-39. ISBN 84-297-4061-9.

[DiccionariVia-2] 2,00 ^2,01 ^2,02 ^2,03 ^2,04 ^2,05 ^2,06 ^2,07 ^2,08 ^2,09 ^2,10 ^2,11 ^2,12 ^2,13 ^2,14 ^2,15 ^2,16 ^2,17 ^2,18 ^2,19 ^2,20 ^2,21 ^2,22 ^2,23 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 77, entrada: "Augusta, via". ISBN 84-297-3521-6.

[HistòriaVia-3] 3,00 ^3,01 ^3,02 ^3,03 ^3,04 ^3,05 ^3,06 ^3,07 ^3,08 ^3,09 ^3,10 ^3,11 ^3,12 Borja de Riquer i Permanyer, Borja (director). Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. Volum 1. Els temps prehistòrics i antics fins al segle V. Enciclopèdia Catalana, 1996, p. 446 pàgines, p. 303. ISBN 84-7739-979-4.

[1]

[2]

[3]