Jordi Rubió i Balaguer

Jordi Rubió i Balaguer (Barcelona, 1887 - Barcelona, 1982), fou un eminent filòleg, professor i historiador de la literatura catalana.

Era fill del catedràtic Antoni Rubió i Lluch i nét de Joaquim Rubió i Ors. Va ser el primer director de la Biblioteca de Catalunya des de l'any seva fundació per la Mancomunitat, el 1914. També va organitzar la xarxa de Biblioteques Populars fundada un any després. Entre 1930 i 1939 va ser director de l'Escola de Bibliotecàries, on venia essent professor de literatura catalana, bibliologia i biblioteconomia des de la seva fundació el 1915.

L'any 1920 va realitzar la primera adaptació a Catalunya i a l'Estat Espanyol de la Classificació Decimal, sistema de classificació bibliogràfica que comprèn totes les disciplines del coneixement humà i la seva producció.

Durant la guerra civil espanyola, va traslladar el fons de la Biblioteca del Palau de la Generalitat a l'antic Hospital de la Santa Creu, amb la qual cosa va aconseguir salvar el tresor bibliogràfic. També fou ell qui va organitzar i dirigir el Servei de Biblioteques del Front, entre altres coses, impulsant i participant amb el Bibliobús, amb el qual va portar llibres a tot arreu on hi havia destacaments militars, però que també va aprofitar per salvar els llibres de les poblacions que estaven a punt de caure en mans dels sublevats.

Fou professor als Estudis Universitaris Catalans i a la Universitat de Barcelona en el seu període com a Universitat Autònoma de Barcelona.

Després de la guerra, va ser depurat per les autoritats franquistes: va ser desposseït dels seus càrrecs i se li va prohibir l'exercici de la docència i del treball en l'administració pública. Es dedicà, llavors, a la recerca. És autor de nombrosos manuals i treballs d'investigació sobre temes d'historiografia de la literatura catalana. En reconeixement de "la seva exemplaritat patriòtica", va ser guardonat amb el primer Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 1969. Més tard, el 1980, el president de la reinstaurada Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas, li atorgà la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. Va ser membre fundador de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

En honor seu, la sala d'actes acadèmics de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona va ser anomenada Aula Jordi Rubió i Balaguer el 2005, en commemorar els noranta anys de la fundació de l'Escola de Bibliotecàries. La Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer inaugurada el 2005 a Sant Boi de Llobregat, porta el seu nom.

Algunes obres

• La lògica en rims del Gazzali glosada en rims per Ramon Llull (1914)
• De l'Edat mitjana al Renaixement: Figures literàries de Catalunya i València (1948)
• Obres essencials de Ramon Llull (1957-1960)
• La cultura catalana del Renaixement a la Decadència (1964), recull d'articles (Premi Lletra d'Or, 1965)
• Documentos para la Historia de la Universidad de Barcelona. I. Preliminares (1289-1451)
• Il·lustració i Renaixença (1987)
• Llibreters i impressors a la Corona d'Aragó (1994)

Enllaços externs

• «Jordi Rubió i Balaguer». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).