La Llosa de la Plana

la Llosa

Escut de la Llosa (En detall)
Localització
Localització de la Llosa respecte del País Valencià Localització de la Llosa respecte de la Plana Baixa
Municipi de la Plana Baixa
Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Partit judicial	Regne d'Espanya País Valencià Província de Castelló Plana Baixa Nules
Gentilici	Lloser, llosera
Predom. ling.	Valencià
Pressupost	1.000.000 (2007)
Superfície	10 km²
Altitud	19 msnm
Població (2016)   • Densitat	969 hab. 96,9 hab/km²
Coordenades	39° 46′ 06″ N, 0° 12′ 18″ O{{#coordinates:39 | 46 | 06 | N | 0 | 12 | 18 | W | type:city(969)_region:ES-VC | primary|name= }}
Distàncies	43 km de València 29 km de Castelló de la Plana
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	2 (La Llosa i Casablanca) 4 PP i 3 PSPV Joaquín José Llopis Casals (PP)
Codi postal	12591
Festes majors	Setembre
Patró/Patrons	Sant Felip Neri
Dies de mercat	Dissabte

La Llosa, també anomenada la Llosa de la Plana o la Llosa d'Almenara, és un municipi del País Valencià a la comarca de la Plana Baixa. Limita amb Xilxes, Almenara i la Vall d'Uixó. Hi ha dos nuclis de població destacats: La Llosa i Casablanca. La majoria del terreny és pla, destacant la marjal, més a l'interior les seves muntanyes no sobrepassen els 150 m d'altura, en els primers contraforts de la Serra d'Espadà, on es recarreguen les nombroses fonts del municipi. El clima mediterrani suau.

La Llosa disposa d'una estació de ferrocarril, per la qual circula la línia 6 de Rodalies de València.

A nivell monumental destaquen l'Església del Salvador, del segle XVII gòtic - barroca, presenta volta de creueria i arcs de mig punt; la Vila romana del Pla, de gran extensió i amb importants restes; i la Casa gòtica del segle XVI, casa particular al C/Olivera, presenta arcs rebaixats de pedra. Altres llocs d'interés són la Font de Carcau. Paratge natural amb restes romanes del s.II aC; la Via Augusta, ruta cicloturística; o La Marja, zona humida amb interessant vegetació i avifauna.

Història

Té el seu origen en una antiga alqueria islàmica. Jaume I, després de la conquesta, concedí una casa i un molí a Bernat Sauvi i terres a P. Flandina. Francesc de Próxita va comprar a Jaume el Just el 1292, la baronia d'Almenara, a la qual pertanyia la Llosa, li succeí en el senyoriu son fill Olfo. Lloc de moriscos, tenia 75 cases en 1609, i va pertànyer a la fillola de la Vall d'Uixó. Després de l'expulsió, se'l va concedir carta de població. El paludisme crònic de la zona va impedir la seua expansió demogràfica, però a partir del segle XIX començà un progressiu creixement que es va accentuar en la dècada dels 60 del segle passat.

Demografia

L'activitat majoritària és el cultiu de cítrics i de verdures i hortalisses. Existeixen diversos comerços que es dediquen a la manipulació de cítrics per a l'exportació.

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006
959	951	938	937	932	918	910	915	924	917

Govern

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Luis Melchor Sanahuja	CDS
1983 - 1987	Manuel Valls Orenga	PSOE
1987 - 1991	José Ricardo Casals Tamborero	PSOE
1991 - 1995	Juan Tamargo Agea	PSOE
1995 - 1999	Juan Tamargo Agea	PSOE
1999 - 2003	Juan Tamargo Agea	PSOE
2003 - 2007	Juan Tamargo Agea	PSOE
2007 - 2011	Joaquín José Llopis Casals	PP
Des del 2011	Joaquín José Llopis Casals	PP

Festes i celebracions

• Sant Felip Neri. Des del primer dissabte fins al segon dissabte de setembre, festivitat de Sant Felip Neri i Sant Isidre Llaurador, amb bous i revetlles.
• Sant Vicent Ferrer. Dilluns següent al Dilluns de Pasqua, festivitat de Sant Vicent Ferrer, amb bous i revetlles.

Enllaços externs

• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• «La Llosa de la Plana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.