La Vilavella
| |||
| Localització | |||
| |||
| Municipi de la Plana Baixa | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de Castelló Plana Baixa Nules | ||
| Gentilici | Vilaveller, vilavellera | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Pressupost | 2.945.184,06 | ||
| Superfície | 6,20 km² | ||
| Altitud | 38 msnm | ||
| Població (2016[1]) • Densitat |
3.243 hab. 523,06 hab/km² | ||
| Coordenades | 39° 51′ 32″ N, 0° 11′ 06″ O / 39.85889°N,0.18500°O{{#coordinates:39 | 51 | 32 | N | 0 | 11 | 06 | W | type:city(3243)_region:ES-VC | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||
| Distàncies | 56 km de València 21 km de Castelló de la Plana | ||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 6 PP, 3 PSPV i 2 UV José Luis Jarque Almela (PP) | ||
| Codi postal | 12526
| ||
| Festes majors | juliol, agost i setembre | ||
| Patró/Patrons | Sants de la Pedra, Sant Roc i Sant Joaquim | ||
| Dies de mercat | Dilluns | ||
| Fira tradicional | Fira de Sant Sebastià 20 de gener | ||
La Vilavella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa.
Limita solament amb Nules, que envolta el seu terme municipal per complet.
Geografia
La localitat es troba situada en el sector sud-oriental de la província de Castelló, al peu d'un contrafort de la Serra d'Espadà, les elevacions últimes de la qual apareixen com internades en la Plana, la qual presenta aquí la seva amplària mínima. La distància a la costa és aproximadament de set quilòmetres.
Ressalta el contrast tan accentuat que oferixen els seus dos sectors: la zona pertanyent a la Plana i la part muntanyenca, que s'eleva bruscament a l'esquena del poble, abastant bona part del seu terme, i que es troba per complet coberta de matoll, amb escasses formacions arbòries.
La localitat va guanyant altura des dels seus carrers moderns, situades ja en el pla, fins al casc més antic, que s'empina en la mateixa vessant del turó del Castell.
Història
La Vilavella és d'origen romà, que li donaren el nom de Noulas. Malgrat això els orígens de l'actual població cal situar-los en l'època d'ocupació musulmana, quan s'hi construí un castell que va servir per a aglutinar la població dispersa. Fou conquerida per Jaume I, qui la donà a Guillem de Montcada el 1251. A les primeries del segle XIII hom fundà la Pobla Nova de Nules, origen del poble de Nules, el qual actual terme municipal correspon a l'antic castell islàmic, romanent l'antic nucli amb el nom de La Vilavella. En el moment de l'expulsió dels moriscs (1609) tenia 70 focs. En el segle XVII fou repoblat per Cristòfol de Centelles, marqués de Nules.
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 | 2010 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 3.495 | 3.443 | 3.442 | 3.413 | 3.401 | 3.366 | 3.366 | 3.360 | 3.363 | 3.368 | 3.357 |
Administració
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Filiberto Flors Molés | UCD |
| 1983 - 1987 | Filiberto Flors Molés | PDL |
| 1987 - 1991 | n/d | n/d |
| 1991 - 1995 | n/d | PP |
| 1995 - 1999 | Pascual Casino Adsuara | PP |
| 1999 - 2003 | Pascual Casino Adsuara | PP |
| 2003 - 2007 | n/d | n/d |
| 2007 - 2011 | n/d | n/d |
| Des del 2011 | n/d | n/d |
Economia
L'economia local, està basada fonamentalment en l'agricultura amb clar predomini del cultiu de cítrics, però en aquests moments hi ha un percentatge alt de la població que està treballant en la ceràmica, en fàbriques de localitats dels voltants.
Hi ha en la localitat una Cooperativa Citrícola i un magatzem de cítrics que empren a un bon nombre de persones de la població en l'època de la collita de la taronja.
Monuments
Monuments religiosos
- Església de la Sagrada Família. Del segle XVIII.
Estil Corinti. Conclosa en 1756, va ser destruïda en 1936 i restaurada en 1956. Del temple originari només queden els murs.
- Ermita de Sant Sebastià.
Inaugurada en 1756 però destruïda durant la invasió francesa, l'actual data de 1935. A pocs metres de l'esmentada ermita es troba la Gruta de La nostra Senyora de Lourdes, reproducció de la gruta de la localitat francesa del mateix nom.
Monuments civils
- Castell de la La Vilavella.
Construït pels àrabs en el segle X. Conquistat en el 1238 pel rei Jaume I. L'estat actual és de ruïna però conserva una interessant cisterna de l'època àrab i un paviment de rajoles de Manises de la capella de Sant Jaume (Segle XV).
- Balneari. Del segle XIX.
Balneari que conserva la tradició dels establiments de principis del segle passat i que aprofita les aigües termals per a la realització de tractaments.
La primera utilització de les Termes de La Vilavella data dels Romans. En el segle XIX existien en la població 11 establiments, sent aquest l'únic que contínua l'activitat, fruit de l'agrupació després de la postguerra. La qualitat de les seves aigües i els beneficis que d'ella s'obtenen sobreviuen al pas del temps.
- Font Calda. del segle XVIII.
Brollador d'aigües termals que neix en el mateix lloc on està situada la font. Les virtuts medicinals d'aquestes aigües eren ja conegudes pels romans. Ragen a una temperatura de 27ºC.
Cultura
- Museu del Cervelló
Museu d'història de la Vila per èpoques: prehistòria, romana, àrab, de la guerra civil i de la guerra de la independència, i restes de l'època del castell.
Festes i celebracions
- Sant Sebastià. Se celebra el 20 de gener, amb una coneguda fira i romiatge a l'ermita del Sant.
- Festa Sants de la Pedra, Sant Roc i Sant Joaquim. Gaudeixen de fama en la comarca les festes de carrers i barris de la població, en honor a aquests sants, que se celebren des de finals de juliol a principis de setembre i mantenen una seriosa competència entre si per les exhibicions de "bous de carrer" d'importants ramaderies. Fan vora 70 bous al carrer (rècord a tota la província).
Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
Vegeu també
Enllaços externs
- Web del club frontennis de la Vilavella (castellà)
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
Municipis de la Plana Baixa | |
|---|---|
Aín · l'Alcúdia de Veo · Almenara · les Alqueries · Artana · Betxí · Borriana · Eslida · Fondeguilla · la Llosa de la Plana · Moncofa · Nules · Onda · Ribesalbes · Suera · Tales · la Vall d'Uixó · Vila-real · la Vilavella · Xilxes |
