Artana
| |||
| Localització | |||
|
| |||
| Municipi de la Plana Baixa | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de Castelló Plana Baixa Nules | ||
| Gentilici | Artanenc, artanenca | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Pressupost | 4.776.639 | ||
| Superfície | 36,3 km² | ||
| Altitud | 261 msnm | ||
| Població (2016[1]) • Densitat |
1.979 hab. 54,52 hab/km² | ||
| Coordenades | 39° 53′ 29″ N, 0° 15′ 27″ O / 39.89139°N,0.25750°O{{#coordinates:39 | 53 | 29 | N | 0 | 15 | 27 | W | type:city(1979)_region:ES-VC | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||
| Distàncies | 66 km de València 28 km de Castelló de la Plana | ||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 5 PP i 4 PSPV Enrique Vilar Villalba (PP) | ||
| Codi postal | 12527
| ||
| Festes majors | Darreries d'octubre i principis de setembre | ||
| Patró/Patrons | Sant Joan Baptista | ||
| Dies de mercat | Divendres | ||
| Fira tradicional | Fira de Santa Cristina Del 23 al 25 de juliol | ||
Artana és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa.
Limita amb Onda, Betxí, Nules, la Vall d'Uixó, Fondeguilla, Eslida, l'Alcúdia de Veo i Tales.
Geografia
La Vall d'Artana és un espai emmarcat per les muntanyes de la Serra d'Espadà.
Al nord-est estan les llomes de roques grises calcàries amb parets de pedra seca per a retenir la terra on en altre temps es conreava i que ara es troben envaïdes per pins blancs i en menor proporció d'alzines. Al sud les muntanyes que formen el nucli de la Serra, amb altures que sobrepassen els 700 metres dintre del terme, superant els 1.000 metres un poc més a l'oest, estan formades per roques arenísques triàsiques de color negre-vermellós que contrasten amb els frondosos boscos de pins pinyers i sureres que la poblen.
Història
Els primers vestigis de població els trobem en les restes trobades que daten del mesolític. Són útils que es diferencien de les restes d'altres llocs per ser una indústria bastant tosca i amb un gran percentatge de materials autòctons, fan pensar en una cultura molt més arcaica per l'aïllament de la vall.
El neolític, el bronze, així com els ibers i els romans també estan representats per diverses restes trobades, però sobretot van ser els àrabs els que van deixar un senyal cultural més gran. Els poblats i restes de ferro localitzats en la Solana, l'Artiga, muntanya de la Pineda, el Racó, Aigüesvives, la Marjaleta, Canals, etc., Demostren el grau de població i l'activitat econòmica d'aquella gent.
Després de 1242, data de la conquesta pel rei Jaume I, va fer donació d'aquest lloc a Guillem Romeu, i es va mantenir com a petit senyoriu durant l'època medieval, conservant la seva població musulmana sotmesa al feudalisme dins de la baronia d'Artana.
Al segle XV va passar a formar part del patrimoni de la família Tou, senyors de Borriol i de Sollana, i al segle XVI és incorporada al ducat de Vilafermosa. Al segle XVIII era el seu senyor el duc José Gurrea d'Aragó. En 1609 es va produir l'expulsió dels moriscs sent repoblada per cristians pocs anys després, el 1611.
Demografia
En 1646 tenia uns 300 habitants; el 1910 la seua població va arribar a ser de 2.926 habitants.
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2.017 | 1.899 | 1.943 | 1.909 | 1.869 | 1.840 | 1.770 | 1.851 | 1.803 | 1.857 | 1.937 |
Economia
La seua economia és bàsicament agrària, destacant tradicionalment la producció d'oli i, en aquest segle la taronja.
Administració
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Benjamín Villalba Caraquitena | UCD |
| 1983 - 1987 | PSOE | |
| 1987 - 1991 | Víctor Esteve | PSOE |
| 1991 - 1995 | Mª Teresa Lara Chesa | PP |
| 1995 - 1999 | Mª Teresa Lara Chesa | PP |
| 1999 - 2003 | Enrique Vilar Villalba | PP |
| 2003 - 2007 | Enrique Vilar Villalba | PP |
| 2007 - 2011 | Enrique Vilar Villalba | PP |
| Des del 2011 | Enrique Vilar Villalba | PP |
Monuments
Monuments religiosos
- Església de Sant Joan Baptista. Conserva alguns llenços interessants dels segles XVII al XIX. Destaca, entre altres coses, una làpida àrab.
- Santuari-Ermitori de Santa Cristina. Té hospederia i al seu costat brolla un generós ullal.
Monuments civils
- Nucli urbà. Es poden contemplar les diferents façanes d'habitatges d'estil modernista i popular, i els retaules d'escenes sagrades dibuixades sobre rajoles col·locades en alguns punts del poble, visita a l'església i després a la part més antiga del nucli urbà amb els seus capritxoses i estrets carrers, des d'aquí es pot accedir al conjunt religiós que forma el Calvari que corona el municipi i on es gaudeix d'una bella vista panoràmica.
- Castell. Restes d'un castell medieval, a alguns dels elements dels quals s'atribuïx antiguitat romana. Són visibles vestigis d'èpoques àrab i cristiana. Durant les guerres carlistes el castell va ser dinamitat.
Llocs d'interés
- Penyes Altes. Són un paratge de gran valor ambiental, amb impressionants penya-segats de basalt.
- Cova del Tronc. Des d'aquest enclavament es pot gaudir d'una bella panoràmica de la Plana.
- La Solana. En aquest paratge es troba la font del mateix nom molt famosa per les seves benvolgudes aigües, situada a poc més de 1000 metres, és embotellada en una planta situada prop d'ella.
Festes i celebracions
- Crist del Calvari. Se celebra el primer diumenge després de Pasqua.
- Sant Joan Baptista. Se celebren l'última setmana d'agost amb manifestacions culturals i esportives, balls, bous en el carrer.
- Festes del Salvador. Se celebra la primera setmana d'octubre al llogaret de la Foia.
- Festes de Santa Cristina: 23,24 i 25 de juliol. romiatge fins al santuarí del mateix nom, i fira.
Personatges célebres
- Bruno Soriano Llido, futbolista.
- Tomás Aristides Artana, alquimista.
Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
