Vés al contingut

Artana

Artana
Escut d'Artana
(En detall)
Localització

Localització d'Artana respecte del País Valencià Localització d'Artana respecte de la Plana Baixa


Municipi de la Plana Baixa
Artana nevada, al fons s'observa el Penyagolosa
Artana nevada, al fons s'observa el Penyagolosa
Artana nevada, al fons s'observa el Penyagolosa
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Plana Baixa
Nules
Gentilici Artanenc, artanenca
Predom. ling. Valencià
Pressupost 4.776.639
Superfície 36,3 km²
Altitud 261 msnm
Població (2016[1])
  • Densitat
1.979 hab.
54,52 hab/km²
Coordenades 39° 53′ 29″ N, 0° 15′ 27″ O / 39.89139°N,0.25750°O / 39.89139; -0.25750{{#coordinates:39 | 53 | 29 | N | 0 | 15 | 27 | W | type:city(1979)_region:ES-VC | primary|name=

}}Error de l'expressió: Operador < inesperat

Distàncies 66 km de València
28 km de Castelló de la Plana
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Batlle:

1
5 PP i 4 PSPV
Enrique Vilar Villalba (PP)
Codi postal 12527
Festes majors Darreries d'octubre i principis de setembre
Patró/Patrons Sant Joan Baptista
Dies de mercat Divendres
Fira tradicional Fira de Santa Cristina
Del 23 al 25 de juliol

Artana és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa.

Limita amb Onda, Betxí, Nules, la Vall d'Uixó, Fondeguilla, Eslida, l'Alcúdia de Veo i Tales.

Geografia

La Vall d'Artana és un espai emmarcat per les muntanyes de la Serra d'Espadà.

Al nord-est estan les llomes de roques grises calcàries amb parets de pedra seca per a retenir la terra on en altre temps es conreava i que ara es troben envaïdes per pins blancs i en menor proporció d'alzines. Al sud les muntanyes que formen el nucli de la Serra, amb altures que sobrepassen els 700 metres dintre del terme, superant els 1.000 metres un poc més a l'oest, estan formades per roques arenísques triàsiques de color negre-vermellós que contrasten amb els frondosos boscos de pins pinyers i sureres que la poblen.

Història

Els primers vestigis de població els trobem en les restes trobades que daten del mesolític. Són útils que es diferencien de les restes d'altres llocs per ser una indústria bastant tosca i amb un gran percentatge de materials autòctons, fan pensar en una cultura molt més arcaica per l'aïllament de la vall.

El neolític, el bronze, així com els ibers i els romans també estan representats per diverses restes trobades, però sobretot van ser els àrabs els que van deixar un senyal cultural més gran. Els poblats i restes de ferro localitzats en la Solana, l'Artiga, muntanya de la Pineda, el Racó, Aigüesvives, la Marjaleta, Canals, etc., Demostren el grau de població i l'activitat econòmica d'aquella gent.

Després de 1242, data de la conquesta pel rei Jaume I, va fer donació d'aquest lloc a Guillem Romeu, i es va mantenir com a petit senyoriu durant l'època medieval, conservant la seva població musulmana sotmesa al feudalisme dins de la baronia d'Artana.

Al segle XV va passar a formar part del patrimoni de la família Tou, senyors de Borriol i de Sollana, i al segle XVI és incorporada al ducat de Vilafermosa. Al segle XVIII era el seu senyor el duc José Gurrea d'Aragó. En 1609 es va produir l'expulsió dels moriscs sent repoblada per cristians pocs anys després, el 1611.

Demografia

En 1646 tenia uns 300 habitants; el 1910 la seua població va arribar a ser de 2.926 habitants.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007
2.017 1.899 1.943 1.909 1.869 1.840 1.770 1.851 1.803 1.857 1.937

Economia

La seua economia és bàsicament agrària, destacant tradicionalment la producció d'oli i, en aquest segle la taronja.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Benjamín Villalba Caraquitena UCD
1983 - 1987 PSOE
1987 - 1991 Víctor Esteve PSOE
1991 - 1995 Mª Teresa Lara Chesa PP
1995 - 1999 Mª Teresa Lara Chesa PP
1999 - 2003 Enrique Vilar Villalba PP
2003 - 2007 Enrique Vilar Villalba PP
2007 - 2011 Enrique Vilar Villalba PP
Des del 2011 Enrique Vilar Villalba PP

Monuments

Monuments religiosos

  • Església de Sant Joan Baptista. Conserva alguns llenços interessants dels segles XVII al XIX. Destaca, entre altres coses, una làpida àrab.
  • Santuari-Ermitori de Santa Cristina. Té hospederia i al seu costat brolla un generós ullal.

Monuments civils

  • Nucli urbà. Es poden contemplar les diferents façanes d'habitatges d'estil modernista i popular, i els retaules d'escenes sagrades dibuixades sobre rajoles col·locades en alguns punts del poble, visita a l'església i després a la part més antiga del nucli urbà amb els seus capritxoses i estrets carrers, des d'aquí es pot accedir al conjunt religiós que forma el Calvari que corona el municipi i on es gaudeix d'una bella vista panoràmica.
  • Castell. Restes d'un castell medieval, a alguns dels elements dels quals s'atribuïx antiguitat romana. Són visibles vestigis d'èpoques àrab i cristiana. Durant les guerres carlistes el castell va ser dinamitat.

Llocs d'interés

  • Penyes Altes. Són un paratge de gran valor ambiental, amb impressionants penya-segats de basalt.
  • Cova del Tronc. Des d'aquest enclavament es pot gaudir d'una bella panoràmica de la Plana.
  • La Solana. En aquest paratge es troba la font del mateix nom molt famosa per les seves benvolgudes aigües, situada a poc més de 1000 metres, és embotellada en una planta situada prop d'ella.

Festes i celebracions

  • Crist del Calvari. Se celebra el primer diumenge després de Pasqua.
  • Sant Joan Baptista. Se celebren l'última setmana d'agost amb manifestacions culturals i esportives, balls, bous en el carrer.
  • Festes del Salvador. Se celebra la primera setmana d'octubre al llogaret de la Foia.
  • Festes de Santa Cristina: 23,24 i 25 de juliol. romiatge fins al santuarí del mateix nom, i fira.

Personatges célebres

Referències

  1. ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].

Enllaços externs