Leptictidium nasutum
| P2348 | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
Leptictidium nasutum ("semblant a Leptictis nassut", en llatí[1]) és una espècie de mamífer extint del gènere Leptictidium. Visqué a mitjà del període Eocè (estatge Lutecià) al que actualment és Alemanya. Se n'han trobat restes al jaciment de Messel,[2] a l'estat de Hessen. Com les altres espècies del seu gènere, era un omnívor que s'alimentava d'insectes, llangardaixos i petits mamífers.[3] És conegut únicament a partir d'uns pocs esquelets bastant ben conservats. Fou la segona espècie del gènere Leptictidium en ser descoberta, quan Adrian Lister i Gerhard Storch la descrigueren l'any 1985.
Era una espècie de mida mitjana que mesurava setanta-cinc centímetres de longitud. La cua d'aquesta espècie contenia quaranta vèrtebres, més que qualsevol altre mamífer conegut.[4] Les seves dents premolars i molars eren bastant petites en relació al conjunt de la dentadura. El nom de l'espècie fa referència al nas de l'animal.
L'holotip de l'espècie és l'esquelet complet d'un exemplar adult, visible del costat dret. Aquest fòssil té el neurocrani bastant enfonsat i amb els maxil·lars superiors i inferiors en oclusió. Es troba sota el codi SMF ME 1143 al Forschungsinstitut Senckenberg de Darmstadt. N'hi ha diversos paratips amb diferents graus de completesa.
Quan Storch i Lister descrigueren L. nasutum, també elevaren Pseudorhyncocyonidae del rang de subfamília al de família. El treball de Storch i Lister féu sorgir nous interrogants sobre les relacions intrafamiliars dins aquesta família, especialment quant a la posició del gènere Pseudorhyncocyon. De fet, l'espècie Pseudorhyncocyon cayluxi fou considerada com a espècie distinta fins que Mathis la redefiní com a sinònim de L. ginsburgi.[5]
A la seva obra Leptictidium nasutum n sp., ein Pseudorhyncocyonide aus dem Eozän der "Grube Messel" bei Darmstadt (Mammalia, Proteutheria), en què definiren L. nasutum, Storch i Lister també feren una comparació de les espècies L. auderiense i L. nasutum amb la família Leptictidae, el gènere Pseudorhyncocyon i les espècies Diaphyodectes prolatus, Adunator lehmani i Palaeictops levei.
Bibliografia
- Maier, W., Richter, G., Storch, G.. Leptictidium nasutum - ein archaisches Säugetier aus Messel mit außergewöhnlichen biologischen Anpassungen. Frankfurt del Main: Natur und Museum, 1986.
- von Koenigswald, W., Wuttke, M.. Zur Taphonomie eines unvollständigen Skelettes von Leptictidium nasutum aus dem Ölschiefer von Messel. Wiesbaden: Geol. Jb. Hessen, 1987.
Referències
- ↑ Lister, A. i Storch. G. (en alemany) Senckenbergiana lethaea, vol. 66, 1/2, 22-07-1985, p. 1-37.
- ↑ Morlo, M., Schaal, S., Mayr, G. i Seiffert, C. «An annotated taxonomic list of the Middle Eocene (MP 11)». Cour. Forsch.-Inst. Senckenberg, 09-12-2004.
- ↑ Haines, Tim. «New Dawn». A: Walking with Beasts. Londres: BBC Books, 2001 [Consulta: 30 desembre 2007].
- ↑ Neumeier, Monika Igel Bulletin, vol. 27, 5-2002.
- ↑ Mathis, C. Bulletin du Muséum national d'histoire naturelle de Paris, vol. 11, 1989, p. 33-64.