Pina


(En detall)	(En detall)

Localització

Municipi de l'Alt Palància

Vista de Pina amb Javalambre nevat al fons.

Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Alt Palància
Manc. de l'Alt Palància
Sogorb

Gentilici Pinenc, pinenca

Predom. ling.

Castellà

Superfície 31,6 km²

Altitud 1,039 msnm

Població (Plantilla:Padró INE/ref)
• Densitat Plantilla:Padró INE hab.

Coordenades {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:40|01|Plantilla:Puntdecimal|N|0|37|Plantilla:Puntdecimal|W|type:city(Plantilla:Padró INE)_region:ES-VC|primary|name=}}

Distàncies 84,5 km de València
82,6 km de Castelló de la Plana
30 km de Sogorb

Organització
Nuclis
Ajuntament
• Batlle: 1
5 PP
Maria Àngeles Murria Belmonte (PP)

Codi postal 12429

Festes majors Verges de Gràcia i Vallada
A partir del 8 de setembre

Fira tradicional Fira de la Mel
1 d'abril

Pina és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alt Palància. Limita amb Barraques, Benafer, Caudiel, El Toro i Viver. Per part aragonesa limita amb San Agustín (Terol).

Geografia

La localitat és a les vessants de la serra d'Espina pel que presenta elevades altituds, destacant el pic de Santa Bàrbara amb 1.405 metres (també anomenta Pina i que suposa la segona altura de la província de Castelló) o el Cerdaña de 1.229 metres d'altura. No obstant això el relleu no és tot l'abrupte que cabria esperar degut al fet que aquesta serra és sobre l'altiplà de Barraques, amb una altitud aproximada de mil metres sobre el nivell del mar, pel que gran part del terme es compon de plans, no presentant excessius desnivells.

Història

Des de la denominació de Pinna de Jahya que li donaven els àrabs a aquest poble fins a arribar a l'actual nom de Pina de Montalgrao moltes han segut les mans per què ha passat i moltes les denominacions que ha tingut. Actualment dins del seu terme municipal es conserva una torre ibera que dóna fe que des del segle III aC aquest poble ja existia, així com també l'existència d'un escut àrab que s'utilitzava en l'època. Segles més tard passaria a formar part de la baronia de Xèrica encapçalada per un dels fills de Jaume I (1208-1276). La primera carta pobla coneguda és de 1260, modificada posteriorment, al voltant de 1363, amb motiu de l'expulsió dels moros. El 4 de desembre de 1336 Pere de Xèrica ,senyor vigent, deixa Pina sota el domini de Xèrica amb jurisdicció civil i criminal sobre els cristians del lloc; durant el segle XV fou possessió dels senyors Sarsuela; després va pertànyer a la Corona , al comte d'Aranda, i en 1560, de nou al patrimoni real com a poble lliure però amb fur de València per renúncia expressa del poble al d'Aragó; les guerres carlines, en les quals Pina estigué de part de don Carles, hi tingueren prou importància.

Demografia

Evolución demográfica
1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2002	2004	2006	2008	2010
551	556	565	538	516	501	494	335	238	197	167	162	151	161	151	148

Economia

L'economia pinenca es basa en l'agricultura. El més de febrer de 2007 la Generalitat Valenciana va aprovar la instal·lació d'un parc eòlic.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Jesus Izquierdo Rico	UCD
1983 - 1987	Ildefonso Avila Moliner	CI
1987 - 1991	Ildefonso Avila Moliner	PSPV
1991 - 1995	Serafin Izquierdo Salvador	PP
1995 - 1999	Serafin Izquierdo Salvador	PP
1999 - 2003	Benjamin Ibañez	PP
2003 - 2007	Antonio Chaves Sánchez	PSPV
2007 - 2011	Maria Àngeles Murria Belmonte	PP
Des del 2011	Maria Àngeles Murria Belmonte	PP

Monuments

Monuments religiosos

Església de la Verge de Loreto. Del segle XV.

Ha estat amurallada en diferents períodes de temps. Part dels seus materials provenen de l'antic castell.

Ermita de la Verge de Vallada.
Ermita de la Verge de Gràcia.
Ermita de Santa Bàrbara.

Monuments civils

Ajuntament. Del segle XVII.

Amb dos arcs i amb representació d'un dels seus primers escuts a la façana, així com també el bastó de comandament i les cadires, totes elles amb molts segles d'història.

Torre Íbera. Del segle III aC. Amb una altura de 2'5 metres.
Castell. En l'actualitat ha desaparegut gairebé completament, i part dels seus materials s'han utilitzat en les edificacions pròximes. Tot just s'aprecia altra cosa que el perímetre de la seva ubicació i algunes restes de les muralles que ho circumdaven.

Llocs d'interés

Santa Bàrbara de Pina. Microrreserva de flora.
Cova de Murciénaga. S'han trobat restes prehistòriques.
Cova Cerdaña.

Cultura

Exposició Museogràfica Etnològico-Rural.
- Exposició Fotogràfica Permanent. On s'exposen de manera indefinida fotografies d'avantpassats, llocs i fins i tot altres de diversa índole i que es van actualitzant contínuament sense ànim de lucre.
- Ecomuseu. Un lloc on es pot retrocedir en el temps i contemplar de primera mà les ferramentes que els avantpassats d'aquest poble utilitzaven al camp, com eren les seues vestimentes, les seues cases, etc.
- Molí. Lloc on antigament es molia el blat que es generava per part dels veïns del poble en el terme municipal, contemplant la maquinària que s'usava i per consegüent el procés que se seguia antany per al seu tractament.
- Forn morú. Amb una llarga tradició que va anar passant tots els anys per diferents mans que ho portaven endavant, perquè l'ajuntament realitzava subhasta tots els anys antany per a saber qui s'encarregaria del forn morú durant el següent any mitjançant un procés prou peculiar.

Festes i celebracions

Festes patronals. Se celebra a partir del 8 de setembre en honor a les verges de Gràcia i de Vallada.
Fira de la Mel. 1 d'abril
Romiatge a Santa Bàrbara. 20 de maig

Referències

Enllaços externs

Plantilla:Sister

Web no oficial
País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
Institut Valencià d'Estadística.
Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.