Orreaga

Localització

Capella de Santiago

Estat
• Comunitat Autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat Espanya
Comunitat Foral de Navarra
Navarra
Auñamendi
Merindad de Sangüesa

Predom. ling. basc^[1]

Superfície 15,1 km²

Altitud 923 msnm

Població (2016^[2])
• Densitat 34 hab.
2,25 hab/km²

Coordenades

43° 0′ N, 1° 19′ O / 43.000°N,1.317°O{{#coordinates:43 | 0 | N | 1 | 19 | W | | | | primary|name=

}}Error de l'expressió: Operador < inesperat

Distàncies 47 km de Pamplona

Dirigents:
• Alcalde: Luis Echeverría Echávarren
(indep)

Codi postal 31650

Web

http://www.roncesvalles.es

Orreaga (en basc, oficialment bilingüe Orreaga/Roncesvalles) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Auñamendi, dins la merindad de Sangüesa. Limita al nord amb Luzaide, al sud amb Auritz i a l'est amb Orbaitzeta.

Com a lloc històric, s'ha usat en català tradicional Roncesvalls, en francès Roncevaux i en aragonès Ronzesbals.

Demografia

Evolució demogràfica
1996	1998	1999	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006	2007
32	31	31	31	29	27	23	26	24	25	24
Fonts: Orreaga/Roncesvalles i Institut d'Estadística de Navarra

Història

Orreaga, tradicionalment conegut en català amb el nom de Roncesvalls, va ser de sempre via de pas obligatòria per a entrar en la península Ibèrica. Per allà van penetrar fonamentalment els celtes, els bàrbars (409), els gots que es van establir al llarg de la conca del Duero, i naturalment el rei Carlemany amb el més poderós exèrcit del segle VIII, camí de la ciutat de Saragossa. Carlemany, atès que va ser derrotat a Saragossa, va decidir, de tornada cap al seu regne, reduir a ruïnes la capital dels vascons, Pamplona. Va ser al retorn, als Pirineus, entre el serrat d'Ibañeta i la fondalada de Luzaide, on va haver de sofrir una contundent emboscada per partides de nadius vascons, als quals els va resultar fàcil provocar un daltabaix general a força de llançar roques i dards. La Cançó de Rotllan, escrita en algun lloc de França cap a finals del segle XI, va concebre el desastre en el pla, entre Roncesvalls i la vila de Burguete, i els atacants ja no eren vascons, sinó sarraïns.