Rossejat
| Rossejat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Fitxer:Arrossejat.JPG | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Altres noms | rossejat d'arròs, arròs rossejat, arròs sejat, arròs seixat, arrossejat | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Tipus cuina | Cuina dels Països Catalans | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| On es menja | Baix Ebre, Montsià, Baix Penedès, Baix Maestrat | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ingredients destacats | peix | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Metode de preperació | rossejat | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Origen | Terres de l'Ebre | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El rossejat d'arròs, arròs rossejat o simplement rossejat (vulg. arrossejat, arròs sejat, arròs seixat) és un plat típic de pescadors, d'origen humil, que preparaven aquests mateixos a la mar per aprofitar el peix que no es venia, i que es pot degustar a moltes poblacions costaneres dels Països Catalans, sobretot de les Terres de l'Ebre i comarques septentrionals del País Valencià, com per exemple l'Ametlla de Mar, Amposta, Sant Carles de la Ràpita, Calafell, Vinaròs, etc.
La particularitat d'aquest arròs és que es rosseja en oli d'oliva abans d'acabar-se de coure en el brou o aigua, i és precisament d'aquesta tècnica característica d'on li ve el nom. Existeix un plat similar, amb l'única diferència que l'arròs es substitueix per fideus fins, que també s'anomena rossejat o, per a diferenciar-lo, rossejat de fideus o fideus rossejats.
Al País Valencià, l'arròs a banda i la fideuà són dos plats que empren el peix no venut al mercat, igual que l'arrossejat. A Catalunya existeix, a més, els fideus rossejats, o rossejat de fideus, que es fa igual però amb fideus prims en comptes d'arròs. És un plat que no s'ha de confondre amb la fideuà, que correspon a la recepta de la paella i a més a Catalunya es fa fideus gruixuts. Per altra banda, al País Valencià l'arròs al forn és també conegut com a rossejat i no s'ha de confondre, ja que aquest darrer porta botifarra i no peix.
Festes
A l'Ametlla de Mar fa més de vint anys que cada agost la confraria nova de pescadors organitza "la Diada del Rossejat", que inclou un concurs de rossejats, al qual al 2002 es van presentar 46 participants i que acredita el guanyador absolut com a Mestre Rossejaire de l'Ametlla de Mar i una arrossada popular d'unes dues mil racions el 2002.[1] És un dels actes més populars i multitudinaris[2] dels que es fan a l'Ametlla durant tot l'estiu pel que fa a les jornades que es dediquen a la cuina tradicional.
Recepta
Rossejat de caldo de sardina
Ingredients
- 400 grams d'arròs rodó (si pot ser, de la varietat ‘bomba')
- 20 sardines de bona mida i ben fresques
- 4 patates mitjanes
- 1 ceba
- 2 grans d'all
- julivert
- 1 tomàquet petit i madur
- 1 cullerada de postres de pebre vermell dolç
- 8 cullerades soperes d'oli d'oliva
- 2 litres d'aigua
- sal
Elaboració
Primer de tot ens posarem a fer el sofregit per a preparar el brou que utilitzarem per a coure l'arròs.
En una cassola gran, posem quatre cullerades d'oli d'oliva i sofregim la ceba trinxada i els alls tallats petits, a foc lent. Quan hagin enrossit lleument, hi afegim el tomàquet tallat en quatre trossos i ho deixem que sofregeixi be fins que l'aigua del tomàquet s'hagi evaporat. Trinxem una bona branqueta de julivert i la posem a dintre el sofregit, juntament amb les patates que haurem pelat i trencat en trossos. Es va remenant el sofregit, a fi i efecte que les patates no se'ns enganxin en el fons de l'olla i, quan estiguin un xic rosses hi afegim el pebre vermell dolç i molt ràpidament per a que no se'ns cremi el pebre, hi aboquem l'aigua i ho deixem a foc fort fins que es posi a bullir; ho salem al nostre gust i quan arrenqui el bull, deixem que coguin les patates uns deu minuts i tot seguit hi posem les sardines, prèviament netes d'escata (treure el cap i les entranyes és opcional, recordem que és una recepta autènticament marinera) Deixem que arrenqui de nou el bull i ho deixem coure durant un parell de minuts. Colem el brou resultant i, en un lloc on es mantingui la escalfor, reservem les sardines i les patates, perquè, amb l'acompanyament d'una maionesa o un all i oli, ens farà de primer plat; si, primer menjarem el peix i després l'arròs.
Posem al foc, en una cassola plana, les quatre cullerades d'oli que ens han restat i l'arròs i, sense deixar de remenar en cap moment, l'anem enrossint. Quan tingui un color ben daurat, hi aboquem el brou suficient per cobrir l'arròs i mantenim la resta del brou ben calent per anar afegint-ne, si fa falta; ha de coure uns vint minuts i el resultat ha de ser un arròs sec (sense gens de brou).
El sabor del plat i el resultat a taula pot ser diferent si substituïm les sardines per altres tipus de peix com rap, escórpora o palangre o també si a més a més hi posem crustacis com crancs, galeres, gambes o escamarlans.
Referències
Enllaços externs
- Web de l'ajuntament de l'Ametlla de Mar (català)
- Web de l'ajuntament de Calafell (català)