Vés al contingut

Sanganhèta

De Viki.cat
Sanganhèta
Altres noms Sangueta, sang amb ceba, sang freixida, sanqueta, sanguina, sanquette, sang frit
Tipus cuina cuina aranesa (cuina occitana)
On es menja Occitània i Països Catalans
Ingredients destacats sang, ceba, cansalada, all, julivert
Origen Occitània i Països Catalans

La sanganhèta és un plat tradicional de la cuina aranesa a base de sang quallada de porc o d'anyell, fregida amb all i julivert, "a l'estil aranès"[1] però que també pot tenir altres ingredients, com ceba o trossets de cansalada.

La recepta és relativament flexible i els seus ingredients poden variar una mica segons on es faci. La sang, per exemple, a d'altres llocs pot ser també de xai, cabrit, bou, vedella, pollastre, ànec, oca o conill.[1] Pot ser que es bulli abans de fregir-la, en especial si és de porc o vedella, però no forçosament. Pot incloure dauets de cansalada, molles de pa, ceba, etc.[1]

Amb aquestes variants, a més de la Vall d'Aran, la sanganhèta es menja a d'altres llocs, on rep noms diferents: sang amb ceba[1] a alguns llocs de Catalunya,[1] de València[1] i de les illes Balears;[1] sangueta[1] a algunes comarques valencianes[1]; sanqueta[1] a la Catalunya Nord[1] i a la meitat sud d'Occitània (Gascunya, Llenguadoc, Provença),[1] on també pot rebre els noms de sanguet, sanguina, sang de calhon ("sang de porc", en occità).[1] A la Vall d'Aran, de vegades poden trobar cartes de restaurants i fulletons turístics on la sanganhèta està traduida per l'equivalent a d'altres llengües de sang a l'aranesa.

Plats similars

La sanganhèta i plats semblants abans èren molt més corrents que ara, i es menjàven tant als Països Catalans com a Occitània. De vegades no era un plat acabat sinó una preparació intermitja que s'afegia per donar gust a les picades,[1] a la pilota[1] d'una escudella o tallada a trossets a un arròs.[1] D'altres, sí es menjava com a plat, bé a base de sang sola, bé barrejada amb altres vísceres com fetge, pulmó, etc. o fins i tot més tard amb certes carns, com per exemple la perdiu. Alguns d'aquests plats més complexos, i que prenen altres noms, que han arribat fins als nostres dies són, per exemple, el freginat[1] (Catalunya) o el frit mallorquí[1] (Balears), que ja apareixen[2]al Llibre de Sent Soví (receptari català del s.XIV).

A Bearn (Gascunya), la sangueta no és, com al País valencià, una sanganhèta de sang sola sinó un plat més complex que també conté galta, tripes i melsa de vedella.[1]

Bibliografia

  • La cuina del país dels càtars: Cultura i plats d'Occitània, de Gascunya a Provenca. Jaume Fàbrega. 2003. Cossetània Edicions. ISBN 84-96035-80-8.

Referències

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 La cuina dels càtars, pàg. 213
  2. La cuina del país dels càtars, pàgs. 118 i 213, respectivament