Senyera (Ribera Alta)

Senyera

Escut de Senyera (En detall)
Localització
Municipi de la Ribera Alta
Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Regne d'Espanya País Valencià Província de València Ribera Alta Manc. de l'Ènova Manc. de la Ribera Alta Alzira
Gentilici	Senyerut, senyeruda
Predom. ling.	Valencià
Pressupost	1.369.239,55 €
Superfície	2 km²
Altitud	40 msnm
Població (2016)   • Densitat	hab.
Coordenades	39° 03′ 45″ N, 0° 30′ 48″ O{{#coordinates:39 | 03 | 45 | N | 0 | 30 | 48 | W | type:city()_region:ES-VC | primary|name= }}
Distàncies	50,6 km de València 16,2 km de Alzira
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 4 PP, 3 PSOE i 2 Compromís Pilar Alandes Grimaltos (PP)
Codi postal	46669
Festes majors	la penultima setmana d'agost
Dies de mercat	Dimecres

Senyera és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Manuel, la Pobla Llarga, Sant Joan de l'Ènova i Castelló de la Ribera (a la mateixa comarca).

Geografia

Es diu que Senyera s'anomena així perquè en els seus inicis s'ubicà en una sènia, sènia que a poc a poc anà desapareguent, amb la qual cosa se li quedà el nom de sènia era, i de sènia era es passà a Senyera.

Senyera està situada en el marge dret del riu Albaida (afluent del riu Xúquer), riu del qual procedeix l'aigüa que és distribuïda a tot el terme municipal per a regar els camps. El seu clima es caracterita per tindre un clima mediterrani, és a dir, perquè els hiverns freds i els estius calorosos i humits.

S'accedeix a aquest poble des de de València a través de la A-7, per a enllaçar amb la CV-560 i després amb la CV-564.

Història i origens

Alqueria islàmica que amb la conquesta de Jaume I passà a dependre del castell de Benimeixís, el qual marquesat fou concedit el 1762 a Maria Ana de Tàrrega-Sanç de la Llosa, i posteriorment passà als Pere i als Iturralde; segons Cavanilles, el 1795 produïa arròs, seda, dacsa, oli i forment; lloc de moriscs (30 cases el 1609), rere l'expulsió li fou concedida nova carta pobla el 1611, però el 1646 només tenia 18 cases.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007	2010
831	834	838	885	920	937	952	1.038	1.080	1.141	1.200

Economia

La seva economia és bàsicament agrícola. Tota l'àrea conreada es troba en regadiu destinada a tarongers, hortalisses i blat de moro. L'exportació de taronges és per tant la seva principal font de subsistència. La ramaderia revesteix poca importància i es redueix a la familiar. Hi ha algunes indústries alimentàries, magatzems de fruita i caspinteris; encara que, majoritariament, comercialment i en altres tipus de serveis s'assorteix a altres municipis i ciutats com són Castelló de la Ribera, Xàtiva i Alzira, entre altres.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Eliseo Tomás Escuriet	PSPV
1983 - 1987	Eliseo Tomás Escuriet	PSPV
1987 - 1991	Juan Mario Ferrandis Climent	Grup independent
1991 - 1995	Miguel Ángel Tomás Juan Mario Ferrandis	Grup independent PSPV
1995 - 1999	Juan Mario Ferrandis Climent	PSPV
1999 - 2003	Juan Mario Ferrandis Climent	PSPV
2003 - 2007	Ramiro Climent Espí	PSPV
2007 - 2011	Ramiro Climent Espí	PSPV pacte amb el BLOC
Des del 2011	Pilar Alandes Grimaltos	PP

Monuments

• Església de Santa Anna, del segle XVIII.
• Ajuntament de nova creació és un edifici significatiu en el conjunt del poble.
• Piscina Municipal.

Festes

El 26 de juliol, en honor de Santa Anna i en el mes d'Agost al Crist de la Bona Mort. A més, també compta amb una altra festa religiosa, les Filles de Maria, que se sol celebrar les primeres setmanes d'agost i després la semana seguent la de la Verge de l'Assumpcío. A Senyera també podem trobar festes de moros i cristians, que se celebren conjuntament amb les festes patronals l'última setmana d'Agost.

Personatge il·lustre

• Antonio Escuriet San Pedro (Senyera, 7 de maig de 1904 - Castelló de la Ribera, 18 de febrer de 1998) Va ser un ciclista valencià que fou professional entre 1930 i 1942.

Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• http://www.senyera.es/