Càrcer
| |||
| Localització | |||
| |||
| Municipi de la Ribera Alta | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Ribera Alta Manc. d'Alcàntera Manc. de la Ribera Alta Alzira | ||
| Gentilici | Carcerí, carcerina | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 7,60 km² | ||
| Altitud | 42 msnm | ||
| Població (Plantilla:Padró INE/ref) • Densitat |
Plantilla:Padró INE hab. | ||
| Coordenades | {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:39|04|Plantilla:Puntdecimal|N|0|34|Plantilla:Puntdecimal|W|type:city(Plantilla:Padró INE)_region:ES-VC|primary|name=}} | ||
| Distàncies | 50,1 km de València 19 km de Alzira | ||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 6 PPCV i 5 PSPV Marta Hernandis Martínez (PPCV) | ||
| Codi postal | 46294
| ||
| Festes majors | Del 14 al 16 de setembre | ||
| Web | |||
Càrcer és un municipi del País Valencià, que es troba a la comarca de la Ribera Alta.
Limita amb Alcàntera de Xúquer, Antella, Cotes, Gavarda i Sellent (a la mateixa comarca); i amb Xàtiva (a la Costera).
Geografia
Es troba ubicat, en la Vall de Càrcer (dins la Vall Farta). Les seues terres es troben regades pels rius Xúquer al nord, i el riu Sellent a l'oest. Es troba aigües baix de la Presa de Tous, enclavat entre tres muntanyes que, formant una barrera natural, separen les comarques de la Canal de Navarrés i la Costera.
Història
Carzre és un topònim àrab que podríem traduir com "lloc de repòs". La vall de Càrcer fou ocupada pels musulmans al voltant dels anys 713-714 i és en una de les alqueries que hi fundaren on té l'origen el poble, com ho proven les deixalles islàmiques trobades al Ravalet, la Socà o el Molí de Cotes; Jaume I va donar-lo en senyoriu, el 5 d'agost de 1237, a Pere Fernàndez, senyor d'Albarrasí i d'Azagra; en 1242 el rei fa nova donació de Càrcer amb totes les pertinences, excepte molins i forns, a Gonçal Juan Domínguez i altres quaranta-set pobladors; el 1263 passà a l'infant Pere d'Aragó; el 1437, Alfons V concedí el títol de baró a Pere Martínez d'Eslava; posteriorment va passar successivament als Cruïlles, als Cucaló de Montull i als Manglano.
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2.058 | 2.005 | 2.010 | 2.022 | 2.034 | 2.070 | 2.018 | 2.026 | 2.030 | 2.095 |
Economia
D'economia tradicionalment agrícola, Cavanilles, en 1709 ens conta que produïa arròs, vi, oli, garrofes, blat, dacsa, seda, llegums i hortalisses, també tingué un important passat terrisser, diversos historiadors diuen que en el segle XIV hi havia fins quaranta fàbriques de ceràmica que, amb el pas del temps anaren desapareixent per diverses causes ,sobre tot per l'expulsió dels moriscs en 1609.
L'agricultura és l'activitat més important encara. Basada en el cultiu i comerç predominant de la taronja i fruiters variats. Pel que fa a la indústria, este sector està dedicat majoritàriament a la manipulació i envasament dels cítrics. Encara que hi ha altres indústries menors.
Administració
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Miguel Daries Gomis | Grup independent |
| 1983 - 1987 | Laureano Suñer Carbonell | PSPV |
| 1987 - 1991 | Ricardo Lloret Ibañez | PSPV |
| 1991 - 1995 | José Carbonell Fons | PSPV |
| 1995 - 1999 | José Antonio Juanes Escrivá |
|
| 1999 - 2003 | Aurelio Hernández Monar | PP |
| 2003 - 2007 | Demetrio Enrique Benavent Lodroñ | PP |
| 2007 - 2011 | Marta Hernandis Martínez | PP |
| Des del 2011 | n/d | n/d |
Monuments
- Església de l'Assumpció del segle XVIII.
- Barri de Sant Roc és el nucli antic del poble, conserva el tipisme dels pobles valencians amb arrels àrabs.
Llocs d'interés
- Desembocadura del riu Sellent. Destaca com a lloc d'interés paisatgístic.
- Sèquia Escalona. En el tram en què creua el riu Sellent per mitjà de "l'Arcà", un aqüeducte restaurat per efectes de la riuada d'octubre de 1982.
- Una xicoteta presa en el Riu Sellent, a manera d'assut.
- El Cano. Pintoresc lloc de pescadors visible des del mateix pont de la carretera.
Festes
Fitxer:Carcer festes.ogg Com en tants llocs de la nostra geografia s'hi celebren les falles i Moros i Cristians. Les Festes patronals són del 14 al 16 de setembre en honor a Sant Isidre, la Mare de Déu de Gràcia i el Santíssim Crist de l'Agonia.
Gastronomia
El menjar bàsic és l'arròs, guisat de diferents maneres: amb faves i carxofes, amb fesols i naps, en paella; l'arrel mora tabé es es fa palesa en els dolços: torrons, arnadí, coques cristines, coques de sagí, carquinyols, etc.
Referències
Enllaços externs
- Ajuntament de Càrcer
- Web no oficial de Càrcer
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
 |
Aquest article del País Valencià necessita una imatge. Afegiu-ne una o carregueu-la. |
| |||||