L'Ènova
| Localització | |||
| |||
| Municipi de la Ribera Alta | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Ribera Alta Manc. de l'Ènova Manc. de la Ribera Alta Alzira | ||
| Gentilici | Enover, enovera | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Pressupost | 721.000 € | ||
| Superfície | 7,70 km² | ||
| Altitud | 50 msnm | ||
| Població (Plantilla:Padró INE/ref) • Densitat |
Plantilla:Padró INE hab. | ||
| Coordenades | {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:39|02|Plantilla:Puntdecimal|N|0|28|Plantilla:Puntdecimal|W|type:city(Plantilla:Padró INE)_region:ES-VC|primary|name=}} | ||
| Distàncies | 51 km de València 15,5 km de Alzira | ||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 4 PSPV, 2 PP i 1 BNV Francisco Ordiñana Martínez (PSPV) | ||
| Codi postal | 46669
| ||
| Festes majors | Segona setmana de setembre | ||
L'Ènova és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta.
Limita amb Manuel, la Pobla Llarga i Rafelguaraf (a la mateixa comarca); i amb Barxeta i Xàtiva (a la comarca de la Costera).
Geografia
La superfície del terme és plana, llevat de la zona sud on s'alcen les suaus ondulacions en la Lloma del Baladre i el Cabeço. Hi ha un vèrtex geodèsic de tercer ordre en el Castellet (121 m.). Drenen el terme els barrancs del Poble, Llarg i Collado. Les terres del terme es reguen amb la sèquia Comuna de L'Ènova, que pren aigües del riu Albaida, en terme de Xàtiva, i l'antiguitat del qual es remunta al segle XIV. El poble està situat en la vessant de la muntanya.
Història
El pas dels romans està suficientment demostrat per les troballes descobertes a la partida de Les Paretetes, on hi ha una vil·la, per la subsistència de la qual s'hi està lluitant a hores d'ara ja que les obres del tren d'alta velocitat amenacen amb soterrar-la. També hi ha unes pedreres i, fins i tot, a la serra s'han trobat rodades de carro.
L'origen de la població actual és una alqueria musulmana repoblada en 1248 per cristians, malgrat que el 1264 es va donar permís a Alfons de Múrcia per reintroduir pobladors moros; la crisi demogràfica soferta per l'expulsió de moriscs, en 1609, es va recuperar parcialment en els segles XVII i XVIII.
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1.189 | 1.176 | 1.164 | 1.104 | 1.060 | 1.049 | 1.032 | 997 | 981 | 1.011 |
Economia
Els seus 7,7 km² de terme estan dedicats a l'agricultura, que és el motor de la seua economia. Segons Cavanilles en 1795 produïa arròs, seda, blat, dacsa i hortalisses.
Monuments
- Vil·la romana, amenaçada per les obres de l'AVE.
- Eglésia de la Mare de Déu de Gràcia, neoclàssica, del segle XIX
- Capella dels Sants, del XVIII.
Festes
- Sant Vicent Ferrer. 23 d'abril.
- Festa de l'Aurora. 27 de juliol.
- Festes Majors. Celebra les seves festes patronals el segon diumenge de setembre a la Verge de Gràcia , Sant Felip Neri i Santíssim Crist.
Fills il·lustres
- Enric Matalí i Timoneda (València, 1903-† 1984) fou el cronista oficial de la vila.
Referències
Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
 |
Aquest article del País Valencià necessita una imatge. Afegiu-ne una o carregueu-la. |
| |||||