Tiramisú

Tiramisú

Característiques
País d'origen	Italia
Detalls
Plat	Postres
Ingredients principals	Savoiardi, rovell d'ou, mascarpone, licor, coco

Tiramisú.

El tiramisú (de l'italià, tiramisù) són unes postres fredes de cullera d'origen burgès i aristocràtic a Itàlia. Consta d'una base de pa de pessic, emborratxada amb cafè i vi ranci, coberta d'una crema feta amb una base de mascarpone i decorada amb cacau en pols a la seva superfície. En el seu origen era una recepta que poca gent podia permetre's i que contrasta en la seva opulència amb la senzillesa d'altres postres tradicionals italianes.

Actualment presenta l'avantatge de que no necessita forn, cosa que l'ha fet prou popular com a alternativa al pastís de pa de pessic. En principi, aquest pastís se serveix en una font gran, per exemple, una placa de canelons, però darrerament hi ha una moda consistent a presentar-ho en vasets transparets individuals.

Etimologia

L'expressió "te tira su", tant en la llengua vènet com en italià, significa piscolabis.

Descripció

Un tiramisú es compon sempre d'un ingredient sòlid i sec, com galetes o melindros, xopat amb cafè sol o amb un vi ranci (ideal i tradicionalment licor de Marsala); sobre el qual se superposa una crema la base de la qual és mascarpone (un formatge blanc cremós, com també l'és el mató) batut amb sucre i ous. Això es fa una sola vegada o bé en vàries capes alternes. Es deixa assentar durant unes hores en la nevera abans de ser servit. Es presenta espolvorejat amb cacau en pols a la superfície, per a provocar sensació de contrast amb el dolç i per a reforçar el regust a cafè.

Origen

El tiramisú és un dolç relativament modern originari de la regió del Vèneto als anys cinquanta del segle XI. Sembla ser que inicialment es menjava com a piscolabis reconstituent als prostíbuls i que, en un principi, no dúia ni formatge mascarpone, ni nata, perquè tots aquests lípids no fan més que tenir un pes estómacal i alentir la digestió, amb el resultat d'obtenir l'efecte contrari, és a dir, crear cansament i somnolència. L'any 1968, un hostaler anomenat Alfredo Beltrame, fundador de la cadena de restaurants Toulà, amb seu en la ciutat de Treviso, el va incloure a la carta dels seus restaurants, cosa que va fer que sortís al públic general i que es fes conéixer pel gruix de la població.

Vegeu també

• Pastís de poma