Tren Groc
{{#coordinates:42 | 30 | 14,4 | N | 2 | 7 | 40,1 | E | type:landmark_region:FR-66 | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El Tren Groc (en francès Train Jaune), també conegut com la Línia de Cerdanya o més popularment com el canari de muntanya, és una línia de ferrocarril de via mètrica (via estreta d'un metre d'ample) gestionat per la SNCF a través de la marca regional TER Llenguadoc - Rosselló. Connecta les comarques de la Cerdanya i el Conflent (a la Catalunya del Nord), des de Vilafranca de Conflent fins l'estació de la Tor de Querol via Font-romeu, resseguint el curs del riu Tet i, al vessant cerdà, evitant curosament l'enclavament de Llívia. A Vilafranca de Conflent connecta amb el tren d'ample internacional procedent de Perpinyà i a la Tor de Querol amb el procedent de Tolosa i el d'ample ibèric de Renfe Operadora (Rodalies R3).
La seva construcció va començar l'any 1903 i el 1910 ja es va inaugurar el tram Vilafranca-Montlluís. El tram final fins a la Tor de Querol es va completar l'any 1927.[1]
Fa 62,5 quilòmetres de llarg i puja des dels 427 metres d'alçada a Vilafranca fins als 1593 metres a Bolquera-Eina (al coll de la Perxa), que és l'estació ferroviària més alta de la xarxa SNCF. Això fa que les rampes al voltant d'aquest coll tinguin un desnivell sostingut d'un 6%. El seu recorregut comprèn 19 túnels i dos viaductes considerats com a monuments històrics, el pont Séjourné i el pont Gisclard, un dels pocs ponts penjats de servei ferroviari. Els trens són elèctrics, alimentats per un corrent continu de 850 volts a través d'un tercer rail lateral. L'electricitat prové de generadors hidroelèctrics al riu Tet; en concret la presa de la Bollosa va ser construïda amb aquesta finalitat.
Els antics trens Z100 que van inaugurar la ruta encara fan el trajecte coexistint amb els moderns Z150, també pintats amb els colors groc i vermell de la bandera catalana que han donat el nom a la línia. La majoria d'aquests trens disposen de vagons coberts i de vagons descoberts, ja que avui dia gran part del seu ús és purament turístic. L'accidentat terreny de la línia fa que la velocitat màxima dels trens sigui de 55 quilòmetres per hora.
Vegeu també
Referències
Enllaços externs
- Tren Groc, Trenscat.