Vés al contingut

Bagà

(S'ha redirigit des de: Truitada)
Bagà
Bandera de Bagà Escut de Bagà
(En detall) (En detall)
Localització

Bagà està situat en Catalunya
Bagà
Bagà està situat en Catalunya
Bagà

Municipi del Berguedà
Bagà des de la Roca Tirabal
Bagà des de la Roca Tirabal
Bagà des de la Roca Tirabal
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Comarques centrals
Berguedà
Gentilici Baganès, baganesa
Superfície 43,13 km²
Altitud 785 msnm
Població (2016[1])
  • Densitat
2.162 hab.
50,13 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 406270 4678681{{#coordinates:42 | 15 | 17 | N | 1 | 51 | 49 | E | type:city(2162)_region:ES-CT | primary|name=

}}Error de l'expressió: Operador < inesperat

Organització
Entitats de població

1
Codi territorial 080168

Bagà és un municipi de la comarca del Berguedà. Històricament pertanyia a la Baronia de Pinós i és la capital històrica de l'Alt Berguedà. Al sud de Bagà, a uns 2 km de distància, es troba el barri de Terradelles (que forma part del municipi de Bagà).

Fitxer:Escut de Bagà.svg
Versió de l'escut històric no oficialitzat.

Situació

La vila es troba a 20 km de Berga i a 28 km de Puigcerdà, on es pot arribar a través del Túnel del Cadí (la boca sud del qual es troba a 6 km de Bagà). Està situada a la vall del riu Bastareny, afluent per la dreta del Llobregat.

Està al nord de l'Alt Berguedà, a la província de Barcelona i a una altitud de 786 metres.

Història

La seva localització actual data del segle XIII, quan els barons de Pinós decididiren construir-la amb una regulació urbanística de la qual en queda el nucli antic amb una gran plaça, l'església (d'estil de transició del romànic al gòtic) i el Palau dels Barons de Pinós (actualment en procés de restauració després d'haver estat utilitzat per a diferents funcions, entre elles les de vivenda i granja).

En l'actualitat, i després de les crisis del sector tèxtil i el tancament de les mines de carbó, la població de Bagà s'ha estabilitzat al voltant dels 2100 habitants.

Actualment, la majoria de la població activa es dedica al sector de serveis, ja que el turístic és el futur més clar que es veu per a la zona a causa de la seva situació dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró, la seva proximitat a zones d'esquí (Coll de Pal, La Molina, Masella), la seva riquesa cinegètica (caça, pesca de la truita de riu, collita de bolets,etc.) i la recuperació de festes i tradicions.

Comunicacions

Es troba a 20 Km de Berga i a 28 de Puigcerdà, on es pot arribar pel túnel del Cadí, la boca sud del qual (que comunica amb la Cerdanya) es troba a 6 Km de la població.

Economia

Fitxer:Bagà plaza porticada.jpg
Plaça porxada de Bagà. Fira Medieval

La seva economia se centrava en la industria tèxtil i en la mineria durant els segles XVIII, XIX i XX, però la crisi d'aquests sectors ha orientat la seva economia al turisme rural i al turisme d'hivern atesa la seva situació privilegiada en el Prepirineu, a prop d'importants instal·lacions d'esports d'hivern a través del túnel del Cadí que dona pas cap a la comarca de la Cerdanya.

Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
98 110 151 617 1.237 966 923 793 800 894

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
886 1.021 916 1.275 2.410 2.388 2.122 2.142 2.131 2.109

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
2.114 2.096 2.078 2.133 2.122 2.178 - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Gastronomia

Bagà destaca per la seva rica cuina catalana. Entre els seus plats més típics hi ha l'escudella i carn d'olla, el blat de moro escairat, els trumfos eixuts amb rostes, la sopa de brou de la caldera, rovellons a la brasa, l'all i oli de Nadal, la coca amb pebrot i arengades i les maduixes boscanes.

Antigament, dels ous que s'havien recollit en les cantades de les Caramelles (Camigeres, com se'n diu a Bagà), se'n feien truites que es repartien entre la quitxalla i els grans. La festa es manté encara, conservant així aquesta antiga tradició.

Llocs d'interès

Festivitats

Hivern

Primavera

Estiu

Tardor

Vegeu també

Referències

  1. ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
  2. ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 17. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs

Bibliografia

Bàsica

  • Bagà, la capital històrica del l'Alt Berguedà, Bagà, 1988, Ajuntament de la Vila de Bagà, 270 pp.
  • Història gràfica de Bagà, vol 1, Dels orígens al 1936, Bagà, 1992, Centre d'Estudis Baganesos.

Història medieval

  • Serra i Vilaró, Joan, Baronies de Pinós i Mataplana, investigació dels seus arxius., Bagà, 1989, Centre d'Estudis Baganesos, 3 volums, facsímil. (reedició moderna; l'original s'edità entre el 1930 i el 1950).[1]
  • Tomic, Pere, Històries e conquestes dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona, Bagà, 1990, Centre d'Estudis Baganesos, 302 pp. Reproducció facsímil d'un llibre de Pere Tomic que va viure a mitjans del segle XV que fou editat per primera vegada el 1495.[1]
  • Pedrals, Xavier, Vida i obra de Pere Tomic, historiador baganès del segle XV, Bagà, 1991, 28 pp.

Santuari de Paller

  • Serra i Vilaró, Joan, El Santuari de la Mare de Déu de Paller que es venera a ... Bagà., Tarragona, 1935, Successors de Torres&Virgili, 56 pp.

Etnologia i folklore

Llegenda de les cent donzelles

  • Miquel, Francesc (pseud d'Eufemià Fort i Cogul), La llegenda de Galzeran de Pinós, Barcelona, 1972, Rafael Dalmau, 50 pp.
  • Fort i Cogul, Eufemià, La llegenda del rescat de Sant Esteve, Vilaseca-Salou, 1973.
  • de Riquer, Martí; La leyenda de Galcerán de Pinós y el rescate de las cien doncellas, Barcelona, 1944, Real Academia de Buenas Letras, 24 pp.
  • Rovira, Andreu; Notes històriques i tradicional, Miracle obrat per intercessió de Sant Esteve, protomàrtir, en el rescat de D. Galceran de Pinós, senyor de Bagà (1147-1152), Manresa, 1914, Domingo Vives, 39 pp.

Cançoners

  • Serra i Vilaró, Joan; El cançoner del Calic, Bagà, 1989, Ajuntament de Bagà, 138 pp. Edició facsímil d'un original editat entre el 1913 i el 1914.
  • Sala, Elisard; Cançoner de Bagà, Bagà, 1986, U.E.C. de Bagà, 63 pp.

Referències